Rajoles trencades, desfoliades, amb un aspecte descuidat i amb pegats de ciment per substituir les parts més malmeses. És l’aspecte que té el primer tram del passeig de Pere III, una obra que acaba de complir 35 anys.
Per què la majoria estan esquerdades, moltes trencades, algunes ballen i a altres se’ls hi ha desprès com una mena d’escates que les fan irregulars?. Els experts donen dues explicacions. Uns diuen que és un problema de la mateixa obra. No tenen prou coixí a sota. L’Ajuntament, per la seva banda, afirma que les rajoles no aguanten els canvis de temperatura que hi ha a la ciutat. El consistori substitueix regularment el paviment trencat, però si el conflicte és en l’origen mateix de l’obra, el Passeig està condemnat a trencar-se sense que hi hagi una solució definitiva a la vista.
Primers entrebancs
El projecte el va tirar endavant l’Ajuntament de Joan Cornet. Es va convocar un concurs de projectes que va guanyar l’equip d’arquitectura Bosch-Tarrús-Vives. Proposava executar l’obra amb pedra gris i marbre travertí a la part central. La proposta va ser distingida als premis FAD del 1986, però en realitat va tenir un desenvolupament confús, han assegurat a aquest diari persones que van seguir tot el procés.
El primer entrebanc va ser l’increment de preu de les peces de marbre i pedra. S’havia fet el pressupost valorant la quantitat per metres quadrats quan en realitat les peces de l’andana central són trapezoïdals amb algun cantell curvat. No són, doncs, regulars tret d’algun espai com Crist Rei i els laterals, on són quadrades.
Va sorgir un altre problema. De seguida es va detectar que part de la pedra subministrada presentava una mena de desfoliació un cop ja estava col·locada. Es desprenien com escames del mateix material, fet que causa un virus de la pròpia pedra. És visible a tot el Passeig, però especialment davant el quiosc del Quimet. Les rajoles no són llises, sinó amb petits bonys i deformacions.
I finalment hi ha el misteri de la trencadissa. Segons els entesos consultats per aquest diari, s’haurien d’haver col·locat les rajoles a l’estesa i no a tocs com es va acabar fent. Què vol dir això?. Que s’hauria d’haver fet una capa de formigó com una llosa i, a sobre, una capa de ciment tendre per col·locar-hi les peces. Hi ha la llosa de formigó, però no la de ciment. El paviment es va col·locar com si s’enrajolés. No tenen un coixí a sota, amb la qual cosa es trenquen més fàcilment o es desprenen i ballen.
Els vells paletes de tota la vida que anaven a badar a l’obra ja van pronosticar aleshores que les peces es trencarien sempre.
L’Ajuntament de Manresa ha anat fent obres periòdicament en aquest primer tram del Passeig per substituir les rajoles malmeses. L’últim cop va ser l’octubre de l’any passat, quan es van canviar 500 peces dels laterals del Pere III, que és per on hi poden passar vehicles de veïns i de càrrega i descàrrega. Fan malbé el paviment.
En aquest cas les peces són rectangulars i no pas trapezoïdals com les de l’andana central, on hi ha llocs on les rajoles trencades no s’han substituït sinó que hi han posat una capa de ciment. «Estaven aixecades i abans que algú s’hi fes mal es va optar per treure-les», han explicat fonts de l’Ajuntament.
Peces úniques
El problema, continuen dient, és que aquestes peces s’han de fer a mida una a una -fet que va encarir el pressupost quan es van fer les obres-, i no ha sigut fàcil trobar-les perquè la pedrera d’on van sortir fa 35 anys, que era de Sant Vicenç de Castellet, ja és tancada. La previsió és que es reposin aquest mateix any.
Un projecte que va costar 80 milions de pessetes
La remodelació del primer tram del passeig de Pere III, entre Sant Domènec i Crist Rei, es va dur a terme durant l’últim mandat del govern de Joan Cornet. Va ser una de les principals obres del consistori, amb un pressupost de poc més de 80 milions de les antigues pessetes, que serien mig milió d’euros aproximadament. Van començar el novembre del 1986 i es van acabar el juny del 1987. El projecte va rebre força crítiques bàsicament perquè les obres van començar poc abans de les municipals del 1987, que Cornet va acabar perdent. L’oposició va titllar el projecte d’electoralista.
