La necessitat de millorar el finançament i les infraestructures són dues de les assignatures pendents del país amb les ciutats mitjanes. Aquestes demandes i alguns dels problemes que van associats a aquests dèficits els van posar ahir sobre la taula les alcaldesses de Vic i Tortosa, Anna Erra i Meritxell Roigé, respectivament, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, en un debat celebrat a la capital del Bages. Va ser ahir al matí en la darrera jornada de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany, celebrada a la sala d’actes de l’institut Lluís de Peguera.
Personalitzant, Aloy va expressar que les ciutats mitjanes «som una estructura fonamental per a un estat, sigui quin sigui», i va assegurar que «arribem on no arriba ningú i inventant serveis nous com van ser les llars d’infants», i malgrat aquesta funció de prestació de serveis que ningú més dona, «patim un finançament deficitari» que, a més, va qualificar de «pervers» perquè està basat «en la construcció i la indústria» i en unes transferències d’altres administracions que no tenen en compte els serveis que s’ofereixen.
Tot seguit hi va intervenir Erra, que va assegurar que com a municipi «rebem poc», i va afirmar que «els municipis fem uns esforços espectaculars per tenir més ingressos, amb més polígons, fent esdeveniments com les fires i poder portar més gent que generi riquesa amb despesa en hotels, bars i comerç».
Finalment, en aquest capítol, Roigé va atribuir part dels problemes del finançament a una qüestió de dimensió: «No som prou grans per generar tots els recursos que necessitem per als serveis i no som prou petits per rebre el suport de les diputacions, molt pensades per a municipis de menys de 20.000 habitants». L’alcaldessa de Tortosa també va posar de manifest que els municipis, com a administració més propera als ciutadans, «ho rebem tot perquè la gent es queixa als alcaldes. Quan hi ha problemes, ens ho demanen tot a nosaltres i no tenim recursos suficients per atendre-ho tot». «La Generalitat ens va donant competències, ens va fent grans, però el finançament no arriba», va reblar.
Infraestructures i metges
Per a Aloy, a l’hora de parlar dels desavantatges de Manresa, el «gran repte són les infraestructures», tot recordant que ara les distàncies ja no es mesuren en quilòmetres sinó en temps. I va posar sobre la taula el fet que Girona, a 90 quilòmetres de Barcelona, té el centre de la capital catalana a 35 minuts en tren mentre que els 60 quilòmetres que hi ha entre Manresa i la Ciutat Comtal en tren es converteixen en una hora i quart. I això té conseqüències per al territori. En aquest sentit, Aloy va assegurar que hi ha problemes per trobar determinats perfils professionals i va assenyalar l’àmbit sanitari. Va afirmar que hi ha dificultats per trobar metges i infermeres: i si algú de l’àrea metropolitana pot trobar feina a l’Hospital del Mar no vindrà a Manresa per les deficients connexions ferroviàries que hi ha. Igualment, va insistir que amb transport privat «hi ha l’única carretera d’alta capacitat que encara té peatge».
Erra també va posar de manifest que hi ha dificultats per trobar personal sanitari i de seguida va remarcar que la Universitat de Vic-Universitat de la Catalunya Central havia creat la facultat de medicina per afrontar la situació. De totes maneres, també va denunciar els problemes de la connexió ferroviària de Vic amb Barcelona i la perillositat de la C-17.
«A Tortosa estem plorant»
«Si a Manresa i Vic és dramàtic, a Tortosa estem plorant», va dir Roigés amb referència a la connexió ferroviària que tenen amb la capital catalana. L’alcaldessa va destacar les constants avaries que hi ha en la línia que els connecta amb Barcelona, on «cada cop costa més arribar». El trajecte en tren entre les dues ciutats actualment dura dues hores i mitja si no hi ha sorpreses, però abans es trigava menys. Es van posar trens Avant, que feien el recorregut en una hora i quaranta-cinc minuts, però va arribar la pandèmia, els van suprimir i els Avant no han tornat a l’estació de Tortosa. Per allà també hi passa l’Euromed. «Durant un quants temps hi va parar perquè la Generalitat hi destinava milions d’euros l’any. Ara ni així ja no hi para», va denunciar l’alcaldessa, tot explicitant que Tortosa es troba en un punt intermedi entre Tarragona i Castelló, cosa per la qual aquesta parada estaria justificada.
I pel que fa al transport per carretera va apostar per la vinyeta, és a dir, pel pagament per l’ús. «Abans la gent es queixava per pagar per passar per l’AP-7 i ara es queixa perquè no cal pagar», perquè això ha comportat una saturació de la via, amb molts camions, fet que impedeix que es pugui circular a la velocitat màxima, de 120 quilòmetres per hora, i sovint no es puguin sobrepassar el 90. També va recordar que les Terres de l’Ebre són l’únic punt on l’A-7 (que no s’ha de confondre amb l’AP-7 i que en molts punts fa un recorregut paral·lel) no està desdoblada.
Els avantatges d’una ciutat mitjana
Però no tot van ser demandes i problemes i els polítics també van exposar els avantatges de viure en municipis d’aquestes dimensions. Aloy remarcava que una ciutat com Manresa és «prou gran per tenir tots els serveis però alhora té una dimensió humana». I va afegir que les ciutats històriques, com era el cas des les tres que ahir estaven representades en el debat, «tenim un pòsit molt gran amb institucions històriques» que coneixen la gent i el territori i tenen un tracte molt diferent, a l’hora de prestar els seus serveis, que el que poden tenir grans empreses multinacionals que es dediquen a activitats diverses. També va recordar alguns dels projectes que hi ha en marxa, com el de fer un gran campus a la Fàbrica Nova i que «és un gran repte en contraposició amb el gran xuclador que és Barcelona».
Pel que fa a Vic, Erra va destacar la importància que «la gent que hi viu hi pugui viure bé», i en la mateixa línia que Aloy va posar de manifest que la ciutat que lidera és «una ciutat humana i amable». També en va remarcar la «capacitat de resiliència» que ha demostrat la capital d’Osona durant la pandèmia. Al seu torn, l’alcaldessa de Tortosa també va destacar la qualitat de vida de la ciutat, que per la seva dimensió pot oferir tots els serveis. En clau estrictament local també va destacar la «situació estratègica», a mig camí de Barcelona i València, encara que en aquest punt hi ha l’assignatura pendent de millorar les connexions de transport.
