Quiosc

Regió7

Manresa estudia com aconseguir que no hi hagi ningú que passi gana a la ciutat

L’Ajuntament i entitats busquen fórmules per intentar instaurar un sistema de distribució d’aliments que arribi a tothom qui ho necessiti. Es constata l’existència de problemes de malnutrició derivats de la pobresa, que es consideren «fam oculta»

Cua a la plataforma d’aliments de Manresa per aconseguir menjar | ARXIU/MIREIA ARSO

«Estratègia local pel Dret a l’Alimentació» és el nom del document elaborat per l’Ajuntament de Manresa amb el suport d’entitats per intentar assolir un sistema que garanteixi que ningú passi gana a la ciutat. El 2020, a Manresa es van donar ajuts a més de set mil persones en forma d’aliments o diners per comprar menjar, però això no vol dir que ningú passés gana a Manresa aquell any ni que el dret a l’alimentació estigui completament assolit en l’actualitat.

L’estratègia pel dret a l’alimentació que des de l’Ajuntament de Manresa es vol impulsar és el punt de partida per poder aplicar mesures «per constituir un sistema alimentari sostenible, segur, saludable i d’accés universal».

Segons s’afirma en el document, es vol avançar cap a «una política alimentària única i compartida», construïda amb la participació de tots els agents, des de la producció d’aliments fins als consumidors i consumidores passant per les indústries d’elaboració, transformació i distribució, com també la venda i la restauració.

Han col·laborat en l’elaboració del document Càritas, la Residència Rosa Oriol, la Plataforma d’Aliments, la Fundació Santa Clara, la Creu Roja, la Xarxa de Sobirania Alimentària de Catalunya Central, l’Ateneu Cooperatiu de Catalunya Central, Mengem Bages, la Xarxa de suport de Valldaura, el Pla de Desenvolupament Comunitari de l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans i l’Associació de Veïns de la Balconada.

Per saber quina és la situació de partida, el document recull que la Plataforma d’Aliments que gestiona el Convent de Santa Clara atén una mitjana de 2.000 famílies l’any derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament.

El Convent de Santa Clara atén una mitjana de 2.000 famílies l’any derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament.

decoration

No obstant, per la situació d’excepcionalitat provocada per la crisis de la covid-19, durant l’any 2020 es van arribar a pics de 7.000 persones ateses.

Es calcula que el cost dels aliments donats durant aquell any va ser de 1.800.000 euros. Es tracta d’aliments que van arribar de la Fundació Banc del Aliments i donacions d’empreses i particulars.

D’altra banda, Creu Roja va atendre a unes 430 persones durant tot el 2020; el Pla de Desenvolupament Comunitari La Font va proporcionar aliments a unes 200 persones (40 famílies); la Xarxa de suport mutu Valldaura va atendre unes 195 persones setmanals; el Grup de suport mutu del Barri Antic també va proporcionar aliments tot i que no s’ha pogut quantificar en quina mesura.

Canvis en els serveis habituals

Pel que fa a la distribució d’aliments cuinats, la pandèmia va provocar canvis en els servei habituals de distribució.

Durant l’any 2020 es va anular el servei del menjador social i es va fer un càtering per emportar per les 159 persones adultes usuàries. Igual que en el cas anterior, les 10 persones usuàries del servei Compartim taula per persones grans van passar a rebre un càtering per emportar. Es calcula que aquests dos serveis van tenir un cost per a l’Ajuntament de 53.522 euros.

Durant el confinament total es van repartir molts àpats des de la Plataforma d’Aliments en col·laboració amb l’Escola Joviat. La Plataforma proporcionava els aliments i els repartia a un centenar de famílies de Manresa mentre que l’Escola Joviat s’encarregava de cuinar els àpats.

També es va fer càtering a domicili per a 178 persones grans amb problemes de mobilitat o per cuinar. Aquest servei va tenir un cost de 33.860 euros.

Altres serveis van ser menjadors per alumnat de secundària gestionat per la Fundació Ampans amb el suport del Departament d’Educació i berenars al centre obert gestionat per Creu Roja. Aquest atén a 35 infants i té un cost de 3.932 euros a l’any.

Hi ha un Servei d’Intervenció Socioeducativa municipal amb berenar i dinar a l’estiu, que atén a 126 infants i té un cost de 10.260 euros.

En quant a les prestacions econòmiques per a la compra d’aliments hi ha beques de menjador de la Generalitat amb el 50% d’aportació de l’Ajuntament atorgades a 834 infants per un cost de 176.905 euros. També hi ha beques de menjador de la fundació Ampans a 25 infants per un import de 10.000 euros.

Les targetes moneder de l’Ajuntament arriben a 734 famílies per un valor de 110.000 euros; d’Ampans a 50 menors escolaritzats; de Creu Roja a 31 famílies, per un valor de 22.848 euros; de Càritas a 20 famílies i de la Plataforma d’Aliments a 50 famílies per un valor de 9.000 euros. Altres iniciatives alimentàries són els horts comunitaris impulsats per entitats o projectes com els de la Culla, del Xup, de Càritas -on també es fa formació-, de les Escodines i La Corretjola.

Consum d’aliments de baixa qualitat i poc valor nutritiu perquè són més econòmics

Entre les necessitats alimentàries detectades hi ha el consum d’aliments de baixa qualitat i poc valor nutritiu perquè són productes més econòmics.

Aquesta situació no és desnutrició sinó malnutrició -el que es considera fam oculta- i afecta a famílies que tenen ingressos pel treball però que no permeten cobrir totes les despeses i l’alimentació s’acaba descuidant. També s’ha constatat dificultat d’accés a aliments específics més cars com productes per a nadons o relacionats amb al·lèrgies i intoleràncies. Hi ha infants mal alimentats per una situació econòmica precària dels seus progenitors de la mateixa forma que hi ha persones grans que tenen pensions molt baixes i pateixen dificultats per accedir a una alimentació adequada. També hi ha ancians que prioritzen ajudar altres membres de la família a tenir cura de la seva pròpia alimentació.

Un altre aspecte que s’ha posat de manifest són les famílies amb necessitats que no accedeixen a beques de menjador o altres tipus d’ajuts alimentaris per incompliment dels barems o dels criteris. Són famílies que pel fet de viure al dia tenen dificultats per planificar la compra setmanal. Algunes tenen dificultats per pagar un habitatge que tingui les condicions correctes per cuinar o consumir els aliments (nevera, cuina, llum). Quan la Plataforma els lliura producte fresc no se’l poden endur.

Compartir l'article

stats