Quiosc

Regió7

Althaia vol crear una unitat per tractar el pacient d’ictus de manera integral

Els responsables de l’hospital estan pensant en l’espai físic per poder definir la inversió. Un repte de l’alcalde de Calaf recaptant fons impulsa el projecte

Jordi Badia, entre Neus Ticó, Antònia Raich i Natàlia Mas | ENRIC BADIA

Integrar diferents especialistes mèdics i d’atenció sanitària en el tractament del pacient és una fórmula que ja s’ha experimentat en algunes malalties i que té molt bons resultats de cara a tractaments o recuperació dels afectats. A l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa hi ha en marxa l’experiència d’èxit de l’hospital de dia per al tractament dels càncer. Ara, a l’entorn de les persones afectades per un ictus o per malalties neurodegeneratives, es planteja fer una unitat de tractament també interdisciplinari, que permeti al pacient tenir una atenció global per al seu problema, actuant, és clar, en els vessants mèdics, però també en els de l’atenció des de la fisioteràpia, l’àrea psicològica i emotiva i la part més social.

Com s’ha fet en altres moments, la Fundació Althaia ha iniciat una campanya per trobar el suport de la societat en una atenció de salut que queda fora del sistema sanitari. I el detonant que ha reactivat un projecte que els metges d’Althaia van plantejar el 2020 ha estat la iniciativa de l’alcalde de Calaf, Jordi Badia, afectat per un ictus el 2014. Badia, recuperat pràcticament al 100% de l’ictus, es plantejava un repte personal de poder fer una prova de molt llarga distància en bicicleta, però la iniciativa personal va prendre força quan va veure la possibilitat de convertir-la en un repte col·lectiu, i el repte sanitari va trobar el factor de propulsió per renéixer.

La voluntat del projecte és crear aquesta unitat d’atenció mèdica conjunta i que tingui un espai físic que encara estar per definir. El projecte es troba en una fase inicial i de definició, com explica la directora de Comunicació i Participació de la Fundació Althaia, Antònia Raich. Actualment, l’atenció de fisioteràpia, que és un punt de coincidència de moltes de les persones afectades, es troba situada al Centre Hospitalari de Manresa, però no està clar que aquesta hagi de ser la ubicació de la unitat. Una altra possibilitat seria utilitzar alguna part de l’antic edifici de l’hospital, al costat del nou. Cal, però, que encaixi en els projectes de futur de l’Hospital Sant Joan de Déu, que ara per ara no estan definits. En tot, a la part del nou hospital no hi ha espais disponibles.

Els professionals sanitaris d’Althaia tenen clara la necessitat del servei i la millora que suposaria per als pacients. Raich afegeix que cal una atenció més enllà en el temps de la que ofereix la sanitat pública, que cobreix les necessitats de salut més immediates. L’aplicació del codi ictus, per exemple, és una de grans millores que s’han introduït els darrers anys, perquè la immediatesa en l’atenció és vital en l’afectació sobre la persona. Però després de les primeres setmanes o mesos d’atenció, els pacients han de rebre suport mèdic, psicològic, i potser social durant tota la vida.

La doctora Natàlia Mas, cap del Servei de Neurologia d’Althaia, defineix gràficament quina seria la difinició assistencial de la unitat: «crear una petita Gutmann. La clínica Gutmann, situada a Badalona, és un centre de referència a nivell de país per a les recuperacions després d’accidents de trànsit amb afectació neuronal o d’ictus i altres malalties neurodegeneratives.

«Tenim malalts neurològics, com poden ser els de l’ictus o malalties neurodegeneratives, que comporten unes grans alteracions en les persones, discapacitats que van des d’alteracions de la parla, del llenguatge, de la visió, equilibri, fatiga psíquica, física o alteracins conducturals», explica Neus Ticó, cap del Servei de Rehabilitació i Medicina Física d’Althaia, qui consdera que un treball en equip, en un espai únic, afavoriria el procés de rehabilitació o d’atenció de la cronicitat. «És complexe treballar aquest pacient. Hi ha implicat diferents professionals i voldríem tenir un espai de referència, una unitat que permetés tenir una relació multidisciplinària amb l’equip de neurologia i de rehabilitació, neuropsicologia i treball social.

«Les infraestructures actuals on treballem tenen molts anys i hem de tenir una visió de futur amb la incorporació de nous aparells i materials per poder fer una rehabilitació intensiva. També hauríem de disposar d’espais adients per aquest tipus de pacients, que e sobte perden autonomia, que de sobte perden capacitat, a vegades física i també cognitiva, que genera un impacte en la persona i en el seu entorn més proper. Hem d’atendre aquest pacient des de totes les perspectives», reflexionar la neuròloga Natàlia Mas.

Els responsables mèdics d’Althaia veuen la necessitat de donar tot el servei als malalts i coordinar totes els especialistes i serveis que intervenen en aquests tipus de malalties. I a l’hora de parlar dels espais, Ticó assenyala que «no tenim els espais adequats per a la rehabilitació d’aquestes persones», que ara han de compartir dependències amb «una persona operada de lligaments de genoll, per exemple, i una atenció i una altra no tenen res a veure». I afegeix que en aquest procés que s’inicia es vol tenir en compte el malalt, per definir de manera conjunta com ha de ser l’àrea d’atenció.

Malalties que requereixen diferents especialistes

El neuròleg és com el director de totes aquestes malalties però necessita de molts més professionals. A l’ictus , per exemple, hi ha una fase inicial abans d’arribar a l’hospital en què participa el SEM i atenció primària, urgències. A l’hospital, els intensivistes, els quips de l’UCI, els d’infermeria. I quan arriba a la part hospitalària, el neuròleg farà el diagnòstic i indicarà el tractament, però posteriorment, caldrà comptar amb els equips de rehabilitació, no només els metges, els neuropsicòlegs i els de treball social, psiquiatria i nutrició, entre d’altres.

Els primers sis mesos són clau per a la recuperació d’un ictus i després cal una atenció permanent

El que diu la literatura científica és que els primers tres mesos seran els més importants per a un malalt afectat amb un ictus. La recuperació dels dèficits físics es produeixen durant els primers 6 mesos després de l’accident vascular i, a partir d’aquí, les lesions a nivell físic i funcional ja estan establerts. Però «hi ha aspectes de millora que van lligats a la neuroplasticitat, que és l’habilitat que té el cervell per adaptar-se als nous canvis, a través de les xarxes neuronals. Això fa que es modifiquin les connexions o que reconnectin de nou», explica la doctora Ticó.

Es important la fase aguda i subaguda, però també ho és molt el tractament de la cronicitat. En aquest temps serà molt important que el malalt pugui mantenir activitat i aprendre noves habilitats que ha perdut perdut. L’exercici, vida activa, i la rehabilitació són eines claus, segons Ticó.

Compartir l'article

stats