Consideren, els metges, que davant d’una tendència a l’envelliment, les malalties neurològiques tindran cada dia més incidència sobre la població. Amb tot, hi ha molts casos de malalties d’aquests tipus que afecten a persones joves, o relativament joves. Just superada la cinquantena, el 2014, Jordi Badia, actual alcalde de Calaf, va partir un ictus. «Els metges no han sabut determinar la causa». Feia esport, duia una vida que es pot considerar dins dels cànons d’una persona saludable. «L’únic que tenia des de feia uns mesos era una situació de molt estrès», però no hi ha res que permeti establir relació entre la malaltia i l’estrès. En tot cas, aquest ictus va tenir una incidència important en la fase inicial, però una recuperació pràcticament del 100%. Ara, Badia intenta mantenir la forma física i agafar-se la vida amb més tranquil·litat, apartar-se de les alteracions emocionals sempre que pugui.
La part de pràctica esportiva és ja un hàbit. Fa ciclisme de resistència, en proves de llarga distància. I aquest estiu s’ha marca un repte personal que, alhora, és solidari, recórrer 3.800 quilòmetres, entre la població Rovereto, al nord d’Itàlia, i el cap Nord, a Noruega. Una campanya adreçada a empreses, entitats i persones que aportin 10 euros per cada quilòmetre que fa Badia.
La prova és a finals de juliol. Com està i com ho veu?
Estic bé. Ara ja no faig intensitat, surto a fer anar les cames. I ho visc amb certa emoció. Convertir-ho amb un repte solidari em fa molta més il·lusió. Ara fa falta que la gent empatitzi i que financi el projecte.
Fer esport és salut, però 3.800 quilòmetres...
Estic molt assessorat i porto anys preparant-me. Aquestes proves no són per competir, sinó per fer resistència.
Va fer la volta a Catalunya aquesta primavera, que ja era una preparació.
Era mostrar el repte solidari i alhora preparació. Va anar molt bé. He anat fent proves llargues els darrers anys, de 1.000 o 1.500 quilòmetres.
I aquests 3.800 quilòmetres en quants dies els farà?
El temps màxim són 22 dies, i jo m’he fixat una mica menys de temps per poder tenir un marge, per si plou, per si tinc un problema amb la bicicleta.
I una persona que ha tingut un ictus com vostè no té més risc de tenir-ne un altre o de tenir altres lesions?
La recuperació de l’ictus ha estat bona. I he anat fent esport sense problemes. A més a més, els metges em van controlant a través del Cimetir.
I la vida és igual després d’un ictus?
Et canvia, és clar. M’he autoconvençut que va ser l’estrès, i ara quan veig que m’atabalo molt ho deixo estar. Discussions, tensions, miro d’evitar-ho. Miro de descansar i portar una vida més tranquil·la.
