Manresa ha tancat el primer semestre de l’any amb un increment del 18% dels serveis turístics que ofereix en conjunt la ciutat respecte del mateix període del 2019, segons dades de l’Ajuntament de Manresa. En xifres absolutes, els primers sis mesos de l’any s’han ofert 112.724 serveis, pels 95.777 del primer semestre del 2019, l’últim any abans de la pandèmia i que permet una comparativa més aproximada. Aquesta xifra comprèn tant els serveis (és a dir, consultes als punts d’informació turística, visites a equipaments i activitats organitzades) que ofereix la Fundació Turisme i Fires de Manresa, de titularitat municipal, i que gestiona l’Oficina de Turisme, el Carrer del Balç o l’Espai 1522, com els de la resta d’equipaments turístics de la ciutat (la Seu, la Cova de Sant Ignasi o el Museu de la Tècnica).
L’increment de serveis permet avaluar positivament l’impacte turístic del primer semestre de l’Any Ignasià, un motiu que ha donat més visibilitat que mai a la capital del Bages, segons asseguren el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, i el gerent de Fira de Manresa, Albert Tulleuda.
La incidència del turisme a la ciutat ha comportat un increment de les atencions (presencials i online) a l’Oficina de Turisme del 34% (fins a les 12.481), del 3,8% de les visites als equipaments turístics municipals (fins a les 20.589) i del 15% dels participants a les activitats turístiques (3.997).
Segons les dades de l’Ajuntament, de les més de 12.000 visites a l’Oficina de Turisme (de les quals, el 61,2% presencials), 2.247 han estat d’estrangers. 634 de persones de França, 369 dels Estats Units, 289 d’Alemanya, 114 de Filipines i 109 d’Itàlia. També hi ha hagut visitants de Bèlgica i Àustria, entre molts altres països. En total, les atencions presencials a persones estrangeres han estat, aquest primer semestre, 1.596. En el mateix període del 2019 es van atendre 1.022 estrangers.
Els equipaments no municipals també estan vivint un bon semestre, tot i que el mes de gener hi havia mesures anticovid i que encara hi ha reticències en les visites internacionals per la pandèmia. Segons Lluís Pagès, director adjunt del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana, per aquestes instal·lacions han passat aquest semestre unes 2.000 persones. «No és la xifra que podíem esperar per l’impacte encara de la covid», diu Pagès, que, amb tot, confia acabar l’any amb les 6.000 visites anuals habituals al centre. D’altra banda, el santuari de la Cova havia rebut fins al març 7.800 persones que hi havien fet visites guiades. Quant a la Seu, fins al juny ha rebut 11.858 visitants, el 16% més que en el mateix període del 2019.
L’altre gran atractor de la Manresa turística és el Camí Ignasià, pel qual enguany han passat fins a la capital del Bages 1.081 persones, de les quals 540 en un grup organitzat i 541 a peu (d’aquests, 444 han estat estrangers). Respecte del 2019 (quan els pelegrins van ser 349 fins al juny), l’increment global és molt notable: del 210%.
Tot i que les xifres no siguin encara les d’un destí turístic plenament consolidat, el balanç global és positiu. Per a Albert Tulleuda, les atencions als punts turístics suposen una fotografia de l’interès que genera la ciutat. «Un interès que pot ser per una visita immediata o per una visita a mitjà termini». L’Oficina de Turisme, de fet, ha esdevingut en els darrers anys, segons Tulleuda, un espai de «servei integral» per als visitants, en la qual es pot obtenir tota mena d’informació sobre Manresa i el Bages. «Cal fer-ho fàcil al visitant», diu Joan Calmet.
Per al regidor, «Manresa està agafant embranzida», tant des d’un aspecte conjuntural (la recuperació postpandèmica) com des d’un vessant estructural, perquè la ciutat està impulsant el seu projecte turístic. Un projecte que té un recorregut llarg, «de 20 o 25 anys», per considerar-lo consolidat, diu Calmet. En aquest context, la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages ha estat un argument per donar «relat» a la Manresa turística en creixement. La ciutat, recorda Calmet, basa el seu atractiu turístic en diversos recursos: el patrimoni arquitectònic i cultural (medieval, barroc i modernista); l’entorn natural acompanyat de la gastronomia i els vins; la centralitat geogràfica; i la petjada ignasiana, un recurs de gran interès per als jesuïtes d’arreu del planeta. Aquest últim inclou també el Camí Ignasià, un recorregut ja «consolidat», diu Calmet, que comparteix el seu interès amb quatre comunitats autònomes més i que té el suport del Govern central.
«S’ha fet una bona feina en crear el producte», diu Tulleuda, que, amb tot, apunta que la pandèmia ha estroncat el que hauria pogut ser un esclat de la destinació Manresa. «El mercat dels operadors turístics està en un molt mal moment i la feina que s’havia de fer el 2020 s’ha hagut de fer enguany», apunta Tulleuda.
Manresa, coincideixen ambdós, ara té un projecte «com no l’havia tingut mai», ja que «s’han detectat els recursos i s’ha fet un pla de treball». En aquest sentit, suma el fet que «la identificació de la Cova amb Manresa està en el moment més alt de les últimes dècades», assegura Calmet.
L’Any Ignasià deixarà llegat turístic, com el cicle Sons del Camí, les jornades gastronòmiques i la marxa del pelegrí. I el Camí Ignasià, l’actiu de futur, assegura Calmet, del turisme a Manresa.
