Quiosc Regió7

Regió7

ESCULTURES AL CARRER

Quatre petjades al carrer molt diferents per homenatjar tres músics i una nissaga

La cultura, i concretament la música, protagonitza escultures a la plaça de Clavé i a tres punts del parc de Puigterrà de Manresa

Escultura dedicada al creador de les societats corals, Anselm Clavé | OSCAR BAYONA

Un bon nombre de les escultures que trobem pels carrers i les places de Manresa estan dedicades al món de la cultura i de les arts, ja sigui en honor d’alguns personatges, de fets o bé d’entitats culturals.

Relleu del monument a Pau Casals Defilló que hi ha a Puigterrà | ARXIU/SALVADOR REDÓ

Repartits en dos punts de la ciutat trobem quatre monuments relacionats amb el món de la música. A la plaça d’Anselm Clavé, a tocar del carrer d’Urgell, s’hi va construir una petita plaça triangular a finals del segle XIX. La idea d’obrir un carrer ample i recte i la creació d’una plaça dins de la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de final del segle XIX, que volien millorar l’entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer d’Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat. En un primer moment, es va conèixer amb el nom de plaça d’Urgell i també de la Parra.

Una proposta al ple del 1918

Al mig de la plaça trobem el monument més antic de la ciutat, que presenta un estat de deteriorament bastant greu. El 26 de juliol del 1918 l’alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el ple municipal que se li donés el nom de plaça de Clavé, en honor del creador de les societats corals. L’acte de nominació de l’indret es va fer per la festa major el diumenge 1 de setembre, a un quart d’onze del matí, amb la participació de vint-i-nou corals de tot Catalunya, la majoria de les quals de la Federació dels Cors de Clavé. Posteriorment, es va descobrir una placa que donava el nom de plaça de Clavé a la coneguda fins aleshores com plaça d’Urgell.

Un detall dedicat al creador de les societats corals Oscar Bayona

A la placa hi havia el nom d’Anselm Clavé, uns motius vegetals i, al marge superior dret, l’escut de Manresa. La placa es va col·locar entre els números 26 i 28.

El 1919, es va inaugurar el monument a Josep Anselm Clavé Camps, obra de Bernat Pejoan Sanmartí i de l’escultor Josep Andreu Casanovas, conegut amb el sobrenom de Borges. El monument responia a l’estètica dels monuments del segle XIX. És de pedra, amb una peanya sobre la qual s’aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i, al damunt, hi ha el bust del músic. A la part central hi ha l’escut de Manresa, la data de realització i la inscripció «Manresa a Josep A. Clavé».

Una escultura dedicada al creador de les societats corals Oscar Bayona

Un homenatge a Xesco Boix

Continuem el recorregut a l’altiplà del Puigterrà, popularment conegut com el Castell, on trobem tres monuments més dedicats a músics. D’una banda, al vessant nord, pujant pel carrer de Circumval·lació, hi ha una escultura de bronze d’una nena, sobre uns blocs de pedra, obra de l’escultor Ramon Oms Pons i de l’arquitecte Jaume Espinalt Farré (1987) en homenatge al cantant de folk i cançons infantils Xesco Boix Masramon (1946-1984) amb el patrocini de Rialles i l’Ajuntament de la ciutat. La figura representa una nena asseguda que aguanta una gorra amb les mans en un ambient de repòs. I la inscripció «Hi ha un lloc per a tu en el meu cor. A Xesco Boix. Rialles 10 anys amb les nenes i nens de Manresa Rialles-Ajuntament. Abril 1987».

A l’altiplà, el desembre del 1976, es va inaugurar un monument dedicat a Pau Casals Defilló, obra de l’artista manresà Josep Barés Soler. Va ser impulsat pel Cercle Artístic de Manresa i es tracta d’un bloc de formigó on, a la part superior, hi ha un alt relleu amb la cara d’aquest músic universal. A la part inferior hi ha una inscripció on es llegeix «Manresa a Pau Casals».

Els Culleraires

Eren coneguts amb el nom d’Els Culleraires, que era la tradició artesanal d’aquest poble. Damunt d’un bloc, inclinat per un costat, hi ha una bola i una dedicatòria de la ciutat de Manresa i tots els sardanistes de Catalunya a Llorenç Juanola Gibert i als seus fills músics. A la part oposada, damunt d’aquesta, un triangle esglaonat segueix el perfil de davant i de darrere de la base. Als costats laterals hi ha relleus en bronze en els quals hi ha representats sardanistes i una cobla.

Compartir l'article

stats