Dins el conjunt d’escultures relacionades amb la cultura que trobem pels carrers i places de la ciutat n’hi ha unes quantes que estan relacionades amb la literatura. La més antiga i que és una mostra més de la intolerància i la limitació artística dels anys obscurs del franquisme és la Ben Plantada, situada al capdamunt del passeig de Pere III, a tocar de la plaça Bonavista.
La història d’aquesta escultura es remunta a l’any 1956, quan la Junta de la Sèquia va decidir fer un monument als iniciadors d’aquesta obra a la plaça de la División Azul (ara Onze de Setembre). La comissió, formada per les forces vives d’aquella època, va demanar assessorament al Cercle Artístic, que va nomenar una comissió formada pels pintors Estanislau Vilajosana Guilà i Joan Vilaró Llach i el dibuixant Joan Vilanova Roset, que van visitar a Barcelona els tallers dels escultors Clarà, Viladomat i Rebull.
Tots tres van quedar impressionats per una figura femenina de mida natural mig nua anomenada la Ben Plantada en homenatge a l’obra d’Eugeni d’Ors Rovira de l’escultor Josep Clarà Ayats. Els artistes van fer tot de consideracions artístiques respecte a la nuesa de l’escultura i es va comprar, però, quan es va redactar el projecte del monument, la comissió va decidir no posar-hi l’estàtua i no fer el monument perquè els membres del patronat Prudenci Comellas Sala es van negar a donar els diners promesos per a la seva construcció per considerar la imatge obscena.
L’estàtua va quedar tancada als baixos de la Cambra de Comerç de la plaça del Pedregar durant deu anys, ja que les forces retrògrades dominants la van considerar una imatge impúdica. El 1969 es va col·locar als baixos de l’ajuntament i no va ser fins a les Festes de la Llum de l’any 1977, durant l’etapa de transició democràtica de l’alcalde Ramon Roqueta, que, per iniciativa del Cercle Artístic, la Ben Plantada va sortir al carrer i es va situar al final del passeig de Pere III en una zona enjardinada. Tot i això, la seva ubicació a la llum pública va fer que encara alguns prohoms manresans manifestessin que la imatge podia incitar desitjos voluptuosos als infants que passaven pel davant.
La Ben Plantada és una escultura exempta de bronze d’estil noucentista esculpida per l’artista Josep Clarà Ayats. Representa una noia dreta amb el tors nu i amb una lleugera tela que li cobreix les cames. La figura, que presenta una expressió distant, destaca per la seva composició equilibrada i volums ben proporcionats.
Continuem el recorregut cap al carrer de Pompeu Fabra, on trobem un monòlit amb un medalló dedicat a Pompeu Fabra Poch promogut pel Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya-Delegació Bages-Berguedà. Es tracta d’un baix relleu amb el bust del filòleg que es va inaugurar el 9 de desembre del 2000, obra de l’escultor barceloní Josep Miret Llopart.
A la terrassa del Centre Cultural del Casino, al passeig de Pere III, hi ha ubicada una escultura exempta de bronze de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, autor, entre d’altres, de les novel·les El casino dels senyors i K.L. Reich. L’obra promoguda per Òmnium Cultural Bages i per subscripció popular és obra de l’escultor manresà Ramon Oms Pons i mostra l’escriptor assegut prenent un cafè a la terrassa de l’antic bar del casino dels senyors (Festes de la Llum, 2013). Com la major part de les obres signades per Ramon Oms, es tracta d’una escultura que interactua amb la gent, ja que la cadira que té al davant ajuda a mantenir una conversa amb l’escriptor sobre qualsevol tema.
Iniciativa popular
Finalment, a l’avinguda Universitària trobem la darrera escultura d’aquest recorregut, obra del manresà Ramon Jounou Prat, i dedicada a les Homilies d’Organyà. Inaugurada l’any 2013 per iniciativa particular, mostra amb una estructura de ferro les pàgines d’un llibre –les Homilies– del qual sobresurt un punt de llibre d’acer amb una dedicatòria dels promotors del monument.
Monument a la Junta de la Sèquia
Passeig de Pere III
Tipologia: escultura exempta
Autor: Josep Clarà Ayats
Materials: bronze
Dimensions: dos metres d’altura
Estil: noucentista
Commemoració: Havia de formar part d’un monument dedicat als consellers de la ciutat que van iniciar la construcció de la Sèquia al segle XIV
Inauguració: Festes de la Llum del 1977
