La natalitat continua baixant a Manresa fins al punt que l’any passat hi va haver el 38,4% de naixements menys que el 2008.
La natalitat a la ciutat va tocar sostre amb els 968 naixements de l’any 2008. La bonança econòmica i la immigració van ser els factors clau per arribar a triplicar la xifra de parts a la capital del Bages.
A finals del segle passat els naixements van començar a augmentar i aquesta tendència es va mantenir fins a l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008.
Des de llavors la línia ha estat descendent, amb pujades puntuals, i les xifres van davallar progressivament de la franja dels nou-cents a la de vuit-cents, set-cents, sis-cents i, ara, cinc-cents.
L’any passat es van comptabilitzar 596 naixements a la ciutat, la xifra més baixa des del 2001.
Es tracta d’una quantitat molt pròxima als sis-cents, però tot i així cal retrocedir vint anys per situar-se en l’època que els naixements anuals a Manresa no arribaven als sis-cents.
Això va passar entre el 1996 i el 2001, i des de llavors les quantitats sempre havien estat superiors.
Sembla clar que la crisi econòmica primer i la sanitària després han reduït de forma molt significativa la natalitat a la ciutat.
Mortalitat per l’epidèmia
Aquesta és la lectura centrada en la natalitat, perquè les xifres de mortalitat es troben, lògicament, condicionades per l’epidèmia de covid-19 que es va desfermar a començaments de l’any 2020.
L’epidèmia va disparar la mortalitat. Així, si el 2018 i el 2019 se situaven per sota de les set-centes defuncions, el 2020 van arribar a 947 i el 2021 van ser 740. Això indicaria unes dues-centes cinquanta víctimes mortals el primer any de l’epidèmia i a l’entorn de mig centenar atribuïbles a la covid el segon any.
Alts i baixos poblacionals
Si s’analitzen les dades dels darrers 26 anys, hi ha gairebé el mateix nombre d’anys amb creixement vegetatiu que de decreixement.
Des del 1996 hi ha 13 anys de creixement vegetatiu, 12 anys de decreixement i un empat.
Pel que fa a la distribució, el creixement vegetatiu es concentra en els deu anys que van del 2004 al 2014 amb el vèrtex l’any 2008. Manresa va anar capgirant la tendència al decreixement vegetatiu fins que el 2004 hi va haver més naixements que defuncions. Aquesta tendència es va anar accentuant fins al 2008, quan el saldo positiu va ser de 289. A partir d’aquí va anar minvant, però el decreixement vegetatiu no va arribar fins al 2015, es va mantenir el 2016 i el saldo positiu va tornar el 2017 i el 2018, fins que la truita va tornar a girar el 2019 i la situació es va agreujar el 2020 i el 2021 amb la pandèmia.
Caldrà veure quina és la situació els pròxims anys. Segons l’actualització de dades del padró municipal, el dia 1 de gener Manresa tenia 77.452 habitants, que són prop de vuit-cents menys que els comptabilitzats un any abans.
