Amb gentada, però sense mostra itinerant de foc ni pirotècnica final des del Pont Vell per evitar ensurts. Manresa va celebrar, ahir, la Refesta del Camí Ignasià, una celebració inclosa en els actes de Manresa 2022 per rememorar la festa que es va viure fa 400 anys amb motiu de la canonització de sant Ignasi. Salvant les distàncies, perquè aquella es va organitzar sense preocupar-se pel pressupost. Eren altres temps.
A l’hora de tancar l’edició, s’havien fet els darrers actes, amb el Pont Vell com a escenari d’una actuació de circ de La Crica que va incloure malabars amb llums incorporats a les bitlles de colors, cintes despenjades del pont i trapezistes, que van actuar al ritme d’un bateria i teclat. En acabat, va arribar la cirereta del pastís, un espectacle impactant de música, llums, làsers i màping que va jugar a transformar i a construir i desconstruir el pont medieval que va sorprendre i agradar al públic assistent, que va augmentar a mesura que van passar les hores. Tot seguit, hi havia concert amb Roba Estesa i Strombers al passeig del Riu, que es va estrenar com a espai de concert.
Més de 200 participants
Més de 200 persones vinculades a les entitats de cultura popular de Manresa -l’Agrupació Cultural del Bages, el Casal Cultural de Dansaires Manresans, la Colla Castellera Tirallongues, els Geganters de Manresa, el Grup de Dansa Cor de Catalunya, La Crica i Xàldiga- van fer possible la festa.
A les 7 de la tarda, hora d’arrencada, l’eixordador estrèpit provocat per tres trabucaires, amb els plors inclosos d’algun infant, va marcar l’inici del programa en una Plana de l’Om on encara hi havia poca gent.
El bon ritme dels tabalers de Xàldiga, seguits pel bestiari del correfoc, va agafar el relleu als trabucs i va arrossegar la gent a la plaça Major, on també va arribar una altra cercavila amb els tabalons de l’entitat, els gegants de Manresa i l’àguila des de la plaça dels Drets. Una batucada conjunta va precedir l’estrena de l’espectacle de dansa Transformacions, amb coreografia de Mònica Clarena, on els dansaires van representar la transformació del caos a l’equilibri amb danses que van encomanar l’esperit de festa que va omplir l’acte. L’organització va informar per megafonia que la mostra itinerant de foc Espurnes de Sant Ignasi tampoc no es podria fer perquè hi havia vegetació a menys de 600 metres.
Finalitzada la dansa, una nova cercavila va portar el públic fins al parc de la Seu, on ja hi havia gent omplint els bancs i on es va agrair l’aire que hi feia. Els assistents van aprofitar per fer fotos als gegants, l’àguila i al bestiari, que van quedar acomodats al costat del temple.
Hi va haver ballades de la Víbria, del Drac, de la Mulassa, que va estrenar ball amb el consegüent aplaudiment de la gent que el va seguir, i de l’Àguila, però els gegants no van ballar perquè feia massa vent i es va decidir que era perillós. Tot seguit, va ser el torn de la colla castellera Tirallongues, que, tot i tenir poca pinya, va descarregar un pilar de quatre caminant, un 3 de 6, un 3 de 6 amb agulla, un 4 de 6 i, per acabar, un pilar de 4.
Entre el públic no hi va faltar l’alcalde, Marc Aloy, acompanyat per regidors de l’Ajuntament i, també, per l’alcaldessa del Bruc, l’alcalde de Cervera i la regidora de Cultura de Palau d’Anglesola, que van respondre a la invitació feta pel consistori a tots els ajuntaments de Catalunya per on passa el Camí Ignasià a assistir a la Refesta.
Després de l’actuació dels castellers, una nova cercavila va conduir la gent fins a Sant Marc, on la rotonda pràcticament es va omplir d’espectadors, així com bona part de la vorera des del Pont Vell fins a la calçada que porta al pàrquing de la Seu. La Refesta va comportar el tall de trànsit de tot el sector.
Unes festes que van ser «célebres, magnífiques y grandiosas»
Tal com recorda un article adjunt al programa de la Refesta signat per l’historiador de l’art Enric Casas i Bardolet, el 1622 es va fer la canonització simultània de sant Ignasi, santa Teresa, sant Felip Neri i sant Francesc Xavier per la seva tasca renovadora a l’Església catòlica i, entre els llocs on es van fer festes, no hi va faltar Manresa, que les va celebrar el setembre i que «constitueixen un exemple magnífic de la festa barroca», una pràctica carregada de simbolismes i un fenomen fonamentalment urbà.
L’obra del cronista manresà de final del XVII Magí de Canyelles –que va anomenar les festes «célebres, magnífiques y grandiosas»– i els llibres del Racional conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat parlen d’aquella festa. S’han perdut les Actes del Consell de Manresa, destruïdes en l’incendi del 1714, i el programa d’actes editat per a l’ocasió.
El 1622 Manresa estava reclosa dins el perímetre de les muralles definides el segle XIV i s’havien construït ravals de pagesos fora muralles. Quant a la població, el 1626 hi havia 5.326 habitants. La festa va discórrer per l’eix que, partint del Portal de Sobrerroca enllaça la plaça Major i la Plana de l’Om a través dels carrers de Sobrerroca i de Sant Miquel, amb l’escenari principal al puig Cardener. Canyelles explica que es van organitzar sense un pressupost previ, «deixant lo gasto de ellas a Banch Obert és». Les despeses, quant al Capítol de la Seu i als particulars, van pujar a 655 lliures, que equivalen gairebé al sou de 2.200 jornals d’obrer. Van començar el dissabte dia 17 de setembre i es van allargar durant vuit dies.
El 19% de les despeses es van dedicar a la música. Es va engalanar la Seu amb domassos i tapissos per fer un ofici pontificial oficiat pel pare abat de Ripoll, es va fer la comèdia a la plaça i «correr sortija», una festa d’origen medieval que és una evolució del joc de l’anell de la dama propi de nobles i cavallers. També hi va haver «correr toros» a la plaça amb joc pirotècnic inclòs, certamen poètic i una desfilada de gent d’armes. Més del 40% del total de les despeses es van destinar a graelles, oli, veles i pirotècnia. El carro triomfal, tirat per quatre matxos, i la processó van ser els dos actes centrals.
