Manresa és una ciutat on a l’estiu fa molta calor i a l’hivern molt fred. Cal tenir en compte, també, que en algunes places del Centre Històric hi toca el sol durant la major part del dia. Una d’elles és la plaça Major, on no hi ha ni un sol racó d’ombra més enllà dels porxos de l’ajuntament i de la terrassa del bar Toni’s, on ahir al migdia hi havia gent fent un mos. Laura Roda comentava que és un lloc on es passa molta calor perquè «no arriba l’aire per enlloc». Per la seva part, Jordi Jounou assenyalava que caldria posar-hi arbres «per poder estar més frescos» i Marta Ribot es resignava dient que la majoria de gent «està acostumada a la calor». Cristina Vidal explicava que «és molt important tenir en compte el benestar del ciutadà i dels treballadors» i, per aquest motiu, una solució a les altes temperatures és la de «climatitzar la zona amb aparells que tiren aigua». Vidal també feia referència a «l’acció humana» com a culpable del canvi climàtic per «la falta de consciència en no reciclar».
A la Plana de l’Om, Jordi Garrigó es refugiava del sol sota les carpes de la terrassa de L’Englantina. Opinava que caldria «crear elements» als llocs més concorreguts de la ciutat amb la finalitat «que hi hagués més ombra». Prop d’ell hi havia Maribel Arribas, que esperava que li portessin la beguda que havia demanat. Comentava que a Manresa «hi ha poques zones amb ombra» i lamentava la falta de zones verdes i que «tot estigués cimentat». «Aquest any és el més calorós que recordo», ressaltava també Arribas.
Emanuel Duran és un cambrer de L’Englantina i assenyalava que el que més li molesta és «el canvi de temperatura» que ha de patir constantment quan surt a servir a les taules de la plaça i torna a entrar dins del local.
Un dels altres punts neuràlgics de la ciutat on toca el sol de ple durant tot el dia és a la plaça de Sant Domènec. Conxita Pla, amb el ventall a la mà, comentava que, abans que morís el seu marit, cada dia seien els bancs de les 7 a les 9 del vespre perquè era «quan s’estava millor». Per aquest motiu, ella es defineix com «una clienta del vespre de Sant Domènec». Amador Rengel opinava que troba a faltar «més arbres o alguna carpa enmig de la plaça perquè és insuportable la calor que fa». Leopoldo Espinola, del Quiosc de Sant Domènec, cada dia ha de fer front a la calor i argumentava que quan arriba l’estiu «passar de la plaça de Sant Domènec al carrer del Born és horrorós, sembla un desert», i afegia que a l’hivern és igual de perillós «per les gelades».
Una bona opció per lluitar contra les altes temperatures és refrescar-se a la font. Allà, Boris Merino i Annika Breitfilder s’estaven remullant els peus. Ell assenyalava que «a la ciutat haurien d’haver-hi més fonts com aquesta» i, en canvi, ella afirmava que li agrada el clima de Catalunya perquè ells viuen a Alemanya i «allà fa més fred durant tot l’any». Són uns dies a Manresa perquè aquí hi resideixen els pares d’ell.
