Manresa ha viscut en un any (del desembre del 2020 al desembre del 2021) una caiguda de la població inèdita d’ençà que l’Ajuntament elabora el padró d’immigració, que cada semestre des del canvi de segle recull a nivell estadístic i analitza en profunditat les dades de la població estrangera empadronada.
El darrer padró d’immigració mostra una reducció de la població en general de més d’un miler de persones (-1.064), que no s’havia produït anteriorment. Pel que fa a la població estrangera, el descens ha estat menor, en 486 persones. En aquest cas ja havia passat anteriorment i fins en quantitats superiors. Per exemple, del desembre del 2013 al desembre del 2014, amb 828 habitants estrangers menys.
El motiu de l’esmentada pèrdua de més d’un miler d’habitats no és cap altre que la pandèmia que, tal com explica el responsable d’elaborar el document, ha generat períodes de tancament de la frontera i, amb això, l’aturada dels fluxos de població a partir de meitats de març del 2020, a banda dels efectes letals que ha tingut entre la població envellida en una ciutat que destaca precisament per això i també en la vulnerable.
Com s’observa en el gràfic adjunt, el creixement, decreixement o estancament de la població és un mirall fidel de per on passa la situació econòmica. Pel que fa a la ciutadania nouvinguda, a partir del 2017, després d’una tendència a la baixa fruit de la crisi econòmica (des del 2011 fins al 2016 i, abans, amb un estancament des del 2008), hi va haver una recuperació que, de nou, s’ha vist frenada a partir del 2020 pels motius esmentats anteriorment, que igualment inclouen un component econòmic per l’aturada de l’activitat a causa de la pandèmia.
Caldrà estar atents als resultats del padró del desembre vinent. De moment, els resultats del darrer donen un descens en el darrer any de la població estrangera en el tota de la població d’un 0,36%; representa un 18,93%. Un any abans s’havia situat en un 19,29%, que és el segon percentatge més alt d’ençà que s’elabora el padró. Per trobar el més alt no cal anar massa lluny. Va ser el juny del mateix 2020; un 19,32%.
Moviments al capdavant
A Manresa hi ha representats 113 països. Quant als que tenen més població, en relació amb l’any anterior hi ha hagut moviments al rànquing dels deu amb més representació.
Mentre que el Marroc, Romania i Hondures es mantenen en el primer, el segon i el tercer lloc, respectivament, en el quart, Veneçuela ha passat al davant a la Xina, que els darrers anys no es movia del tercer lloc i que ara recula al sisè perquè també la passa al davant Colòmbia. Darrere la Xina trobem el Senegal que era habitual que ocupés el quart lloc. En el novè lloc hi ha Pakistan, que va fer la seva incursió en la llista de països amb més representació el desembre de 2019. És un col·lectiu molt lligat a l’obertura d’establiments d’alimentació
Pel que fa a Veneçuela, l’increment de població es deu a una major arribada del col·lectiu per la crisi política i econòmica al seu país; una part són sol·licitants de protecció internacional. En el cas de Colòmbia, a l’augment de població per la situació al seu país cal sumar-hi el fet que és un dels col·lectius que poden adquirir la nacionalitat espanyola. Hi ha 375 persones nascudes a Colòmbia amb nacionalitat espanyola, un 67,08% de total. Aquesta situació també es dona en els marroquins. En el moment de fer el padró n’hi havia 1.825 més amb nacionalitat espanyola.
Barri a barri
Per barris, pel que fa al total de la població, d’un any a l’altre hi ha tretze barris que en perden, sent el Poble Nou el que en perd més (-136), i quatre que en guanyen. Si ens centrem en la població estrangera, en perden dotze, cinc en guanyen i un es manté igual. La població marroquina és manté com la primera en tots, llevat de Viladordis, on predomina la comunitat romanesa seguida de la xinesa i de la italiana. El col·lectiu romanès és el segon origen majoritari en dotze barris.
El Barri Antic és el que en té més estrangers. Un 34,70% de la població que hi viu és nouvinguda, una xifra que recula. És inferior a l’any anterior en què gairebé havia arribat al 36% i també a mig any abans, atès que el juny del 2020 era del 36,15%; el màxim dels darrers anyas. Hi ha cinc barris on la població nouvinguda representa més del 20%: Valldaura, Vic-Remei, Saldes-Plaça Catalunya, Escodines i Xup; quatre on suposa més de 15%: Passeig i rodalies, Poble Nou, Sagrada Família i la Font dels Capellans; cinc on representa entre un 11 i un 15%: Mion-Puigberenguer, Carretera Santpedor, Sant Pau, Guix-Pujada Roja i Ferreres-Comtals-Oller i Suanya, i tres, menys d’un 3%: Viladordis, Balconada i Cal Gravat que, amb un 3,43%, és el que en té menys.
És important recordar que aquest buidat es fa a partir de les dades del padró continu, que resta pendent de de l’acceptació i del filtratge final que du a terme l’Institut Nacional d’Estadística.
Novena ciutats amb més estrangers
Segons les dades de la Generalitat (Idescat), a data de l’1 de gener del 2021 a Catalunya hi havia 7.763.362 habitants, 1.250.000 dels quals estrangers, que representaven el 16,1% del total de la població.
L’anàlisi semestral de la població estrangera a Manresa inclou un llistat dels principals municipis per total d’habitants i per percentatge d’immigració estrangera.
A Manresa, amb dades de l’Idescat del mateix període, hi havia 78.192 habitants, un 19,22 dels quals estrangers. Se situava en el 9è lloc pel que fa a la presència de població nouvinguda d’un total de 37 municipis i per sobre de la mitjana catalana. Per davant només hi tenia Vic (28,96%), Barcelona (27,85%), Figueres (27,73%), l’Hospitalet de Llobregat (22,17%), Santa Coloma de Gramenet (22,15%), Castelldefels (21,34%), Girona (20,49%) i Tarragona (20,12%).
