La campanya «Dona el teu mòbil a la ciència» que ha impulsat un equip de recerca de la Politècnica a Manresa que investiga com reaprofitar-ne els metalls mitjançant l’ús de bacteris -batejats com els menja mòbils- ha aconseguit 805 aparells vells. Això permetrà continuar la investigació sense haver de patir per manca de material o haver-ne de comprar expressament, el que permetrà destinar el màxim de recursos a la investigació en sí.
Al mateix temps, però, la campanya ha servit per donar a conèixer més a fons el projecte, visualitzar la recerca que es fa a Manresa i, a l’hora, fer prendre consciència de la importància de reciclar els mòbils vells, aparells que un cop no es fan servir o han quedat desfasats -cosa que cada cop passa més ràpidament- acostumen a quedar desats i oblidats al fons d’un calaix. En canvi els materials que porten es poden recuperar. A més a més escassegen. És l’eix de la recerca que es fa a la Politècnica de Manresa.
Optimitzar tecnologia
Un dels responsables del projecte, el doctor en Química i investigador Toni Dorado, ha explicat a Regió7 que quan es va posar en marxa la campanya de donació de mòbils era difícil preveure quants se’n podrien recollir. «Estem satisfets perquè ens permetrà continuar fent recerca i optimitzar la tecnologia que desenvolupem a Manresa».
Segons Dorado, però, tant o més important que la donació és que la campanya ha permès donar a conèixer el projecte i la problemàtica que generen aquests residus als quals se’ls hi pot donar una sortida recuperant les matèries primeres del que estan fets. Més tenint en compte que és el residu que creix més ràpidament, comenta Dorado. Estan fets de metalls «que poden tenir una nova vida».
Aquesta és la base del projecte Biometallum, el menja mòbils. Hi prenen part investigadors del departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica a Manresa amb l’objectiu de recuperar els components electrònics i a més a més fer-ho d’una forma que no dany el medi ambient -res de productes químics- i a més a més que sigui econòmic. Els bacteris permeten les dues coses.
L’èxit de la campanya i el ressò que ha obtingut ha fet plantejar als seus organitzadors continuar-la. Els mòbils es podien donar a totes els campus de la Universitat Politècnica de Catalunya i a les biblioteques dels campus. Arran de l’originalitat de la iniciativa, s’hi van afegir la biblioteca de Sant Joan de Vilatorrada i fins i tot l’Hospital de Granollers, on es van recollir una quarantena de mòbils. També hi ha hagut empreses que hi han participat.
Campanya als instituts
Davant aquesta resposta «ens plantegem fer-la a altres llocs fora de la universitat», afirma Dorado, com per exemple instituts. S’aprofitaria per no tan sols recollir mòbils, sinó també explicar el projecte i donar a conèixer que a Manresa es fa recerca.
Una de les coses que han sorprès als organitzadors de la campanya és que la majoria de mòbils que s’han donat són de models molt antics. A diferència d’altres tipus de residus electrònics, els mòbils s’acumulen a les llars simplement perquè moltes persones no es plantegen la idea de desfer-se del dispositiu o perquè no saben que el 92 % dels seus components es poden reutilitzar. Tot i això, només una petita part dels gran volum d’aquests residus, sobretot dels mòbils, s’acaba reciclant quan, en canvi, són matèries primeres valuoses i escasses. «Potser veure que es fa una cosa concreta amb ells els ha fet interessar a despendre’s dels mòbils», opina Dorado.
Fins ara al projecte Biometallum obtenia els component electrònics gràcies a donacions, col·laboracions d’empreses o a través de gestors de residus com deixalleries. Però algun cop també n’han hagut de comprar, i haver de destinar diners a comprar residus per un projecte de recerca de reciclatge és contradictori. Això, i al mateix temps donar visibilitat a projectes de recerca, va fer que es posés en marxa la campanya, que ja ha finalitzat amb la perspectiva de donar-hi continuïtat en altres àmbits encara que no siguin pròpiament universitaris.
On s’han recollit més mòbils ha sigut a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, al campus Diagonal Sud de Barcelona, amb més de 130, seguit de l’EPSEM-UPC de Manresa i la biblioteca universitària, amb poc més d’un centenar, igual que a la biblioteca universitària Gabriel Ferraté, també de Barcelona, amb prop de cent. Hi havia punts de donació a cadascun dels campus de la Universitat Politècnica de Catalunya.
La recerca es porta a terme a una planta pilot de reciclatge de la Politècnica a Manresa. L’impulsa el grup de Tractament Biològic de Contaminants Gasosos i Olors. La recerca ha ampliat les línies de treball per recuperar, també, els metalls de les bateries dels aparells.
