Els serveis socials de l’Ajuntament de Manresa cada cop tenen més feina. L’any passat van ajudar la xifra rècord de 17.295 persones, que són gairebé vuit-centes més que el 2020.
Que vuit-centes persones més necessitin l’ajut dels serveis socials municipals en un any mostra l’impacte de la crisi sanitària i social en una ciutat de 77.000 habitants .
Estem parlant que un de cada quatre ciutadans té necessitat dels serveis socials municipals.
És un percentatge molt elevat que va a més. Cal recordar que la memòria dels serveis socials municipals del 2005 mostrava que hi havia poc més de cinc mil persones ateses.
Això vol dir que s’ha triplicat el nombre d’usuaris durant els darrers setze anys.
La despesa total dels serveis socials va ser el 2021 de 5.291.841 euros, dels quals els serveis socials bàsics van representar el 90%, les subvencions a entitats socials el 5% i la resta van ser per a serveis especialitzats (transport adaptat i concert social de places per a persones grans).
Els 5.291.841 euros és la quantitat més elevada recollida pel seguiment de l’activitat dels serveis socials que realitza aquest diari.
És el primer cop que la xifra supera la magnitud dels 5 milions d’euros, en relació al pressupost de l’any anterior, el 2020, el creixement va ser de sis-cents mil euros. Pel que fa al perfil de les persones ateses, un 52% van ser dones i un 48% homes.
Accés a recursos
Del total de 17.295 persones ateses, el 53% necessitava accés a recursos o suport en la realització de tràmits; el 25% requeria prestacions econòmiques; l’11%, suport i tractament social; el 7%, servei d’atenció domiciliària; el 3% informació i orientació i l’1% precisava un informe d’arrelament.
El gruix dels usuaris, el 33%, tenen entre 30 i 54 anys i el segon grup més nombrós, el 16%, es correspon a persones que tenen més de 75 anys.
En tercera posició, amb un percentatge del 14%, hi ha dos grups d’edat, els d’entre 18 i 29 anys i els menors d’11 anys.
Pel que fa als principals problemes detectats, el gruix correspon a ingressos econòmics, el 38%, seguits de dificultats derivades d’autonomia personal, en el 27% dels casos.
En el 18% dels casos el principal problema detectat és laboral, seguit de l’habitatge, en l’11% i, en darrer terme, les relacions laborals amb un 6%.
Es van treballar 6.343 expedients, dels quals 1.777 al centre de serveis socials de Ponent; 1.142 al Nord; 1.673 al de Llevant i 1.751, al Centre. El percentatge de persones ateses per barris per l’Equip Bàsic d’Atenció Social arriba al 10% en el cas del Barri Antic, Vic-Remei i la Sagrada Família.
Amb un 9% de la població atesa per les EBAS hi ha els barris de Valldaura i de Plaça Catalunya, seguit pel 8% de les Escodines.
Si aquesta és la banda alta, a la banda baixa trobem amb xifres a l’enton de l’1% Cal Gravat, la Carretera de Santpedor, Farreres-Suanya-els Comtals, Cots, Guix i Pujada Roja i Sant Pau.
Més pes i menys ràtio
Les xifres que recull la memòria de serveis socials de l’Ajuntament de Manresa del 2021 mostren que l’any passat es va assolir el percentatge més elevat de recursos i, d’altra banda, la ràtio menor de persones per treballador social.
Disposar de més recursos i que els treballadors de serveis socials tinguin menys persones assignades a cadascun d’ells són factors positius.
El pes dels serveis socials en la despesa corrent del pressupost municipal va ser del 8,4%.
Aquest indicador va ser el 2012 del 6,7%, el 2013 del 8%, el 2014 del 6%, el 2015 del 7,3%, el 2016 del 6,8%, el 2017 del 7,5%, el 2018 del 7,7%, el 2019 del 6% i el 2020 del 7,4%.
L’evolució del pressupost mostra un augment d’un milió d’euros durant la darrera dècada, entre els 4,3 milions del 2011 i els 5,3 del 2021.
El pressupost més baix dels darrers anys va ser el del 2015, amb menys de quatre milions d’euros i el més alt el de l’any passat, ja que fins aquell moment no havia superat els cinc milions d’euros.
De la mà de l’augment de pes en el pressupost i l’augment de recursos s’ha assolit el percentatge més elevat de cobertura de la població, que l’any passat va ser per primer cop del 22%.
L’altra cara de la moneda va ser el 17,3% del 2014.
Pel que fa al nombre d’habitants per treballador social, s’ha anat reduint els darrers anys. Entre el 2012 i el 2017 hi va haver a l’entorn de cinc mil persones per professional.
El 2018 la xifra va baixar a 4.765, els anys 2019 i 2020 es va moure a l’entorn de les 4.600 i l’any passat va tenir una forta davallada fins a les 3.723 persones.
El total de recursos humans disponibles són una plantilla de 54 persones amb 25 persones per a substitucions i programes.
Seguint amb les xifres de rècord cal destacar, també, que el nombre de persones amb teleassistència a la ciutat va arribar el 2021 a 2.309, 58 més que l’any anterior.
El salt ha estat molt important tenint en compte que el 2012 hi havia 1.503 persones amb teleassistència. L’augment de 806 persones en aquest període es correspon amb un increment percentual de més del 53%.
El nombre de persones usuàries del menjador social municipal van ser 221 l’any passat. La xifra va anar augmentant entre les 69 persones del 2012 i les 246 del 2019. L’any de l’esclat de la pandèmia, el 2020, van baixar fins a 190 i l’any passat van pujar fins als ja esmentats 221 usuaris, però sense arribar al nivell assolit l’any 2019.
