El darrer pla pressupostari a mitjà termini que ha comunicat l’Ajuntament de Manresa al ministeri d’Hisenda reflecteix la previsió que els tributs creixin 9,6 milions d’euros en 3 anys.
Els impostos passarien de 42,2 milions d’euros enguany a 48,4 l’any 2025 i les taxes i preus públics, de 23,1 a 26,5. En total, 9,6 milions de diferència entre enguany i el 2025.
El pla pressupostari a mitjà termini forma part de les obligacions de l’Ajuntament de subministrament d’informació previstes en la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
Segons consta en el pla, l’impost que més creixerà és el de béns immobles, que passarà d’aportar a les arques municipals 25 milions enguany a 29,1 d’aquí a tres anys.
Creixerà també la recaptació per l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), de 2,8 milions a 3,7; l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, de 4,2 milions a 4,7; l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, de 3,1 milions a 3,6; l’Impost sobre Construccions Instal·lacions i Obres (ICIO), d’1,2 milions a 1,4. El fet que l’ICIO es mantingui a un nivell baix d’aportació d’ingressos a l’Ajuntament mostra que no s’albira que la construcció es reactivi a la ciutat els pròxims anys més enllà de promocions puntuals.
A l’Ajuntament de Manresa entraven en concepte d’aquest impost indirecte 3 milions d’euros en època de bonança econòmica. D’aquí es va passar que durant 5 mesos de l’any 2012 la recaptació d’aquesta ordenança fiscal va ser de zero euros. El pas següent va ser que per a l’any 2013 la previsió d’ingressos per aquest concepte es va marcar en 500.000 euros. I ha anat augmentant a poc a poc.
La caiguda en picat de la recaptació de l’ICIO va mostrar a Manresa fins a quin punt poden arribar els efectes d’una recessió econòmica. Del gener al maig del 2012 hi va haver més empreses i particulars que es van fer enrere de l’obra que volien dur a terme –i van exercir el seu dret de demanar el retorn de l’ICIO que els havien cobrat– que diners recaptats amb noves peticions de llicència.
Això va implicar que un impost que estava aportant a l’Ajuntament de Manresa al voltant de 3 milions d’euros l’any en plena bombolla immobiliària va tenir un comportament negatiu durant gairebé la meitat d’un any.
El mes de juny del 2012, la partida pressupostària corresponent va passar dels números vermells als blaus, però això no va impedir que si la previsió de recaptació era d’1,3 milions, el 2013 va quedar en 0,5 milions.
Una previsió que no es va complir
A banda dels successius plans pressupostaris a mitjà termini, l’Ajuntament de Manresa ha generat altres documents de planificació financera com el pla d’ajust aprovat el 2012 per acollir-se als fons per pagar factures acumulades o el marc pressupostari referent al període 2014-2016 comunicat al ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. El primer document feia una previsió en què el deute, quantificat el 2012 en 83,7 milions d’euros, quedaria pràcticament eliminat el 2022, cosa que no s’ha complert.
El segon document preveia una forta davallada del deute amb una reducció de gairebé 27 milions d’euros.
Sol·licitud a les entitats financeres de 31 milions d’euros en quatre anys
Els diners que hi ha en perspectiva demanar a les entitats financeres per finançar actuacions són 31 milions d’euros en quatre anys: 8,1 milions enguany i 7,6 milions cadascun dels tres anys següents.
Això suposa mantenir la petició de crèdit a un nivell similar que des del 2019.
El pla pressupostari a mitjà termini elaborat per al període del 2019 al 2022 va reflectir la recuperació de la capacitat d’endeutament de l’Ajuntament.
Després d’anys sense tenir accés al crèdit, el pla pressupostari, que és una guia de les grans magnituds en les quals es poden moure les finances municipals, preveia ingressos per passius financers de més de 7 milions d’euros cada any, el que sumava 29 milions d’euros en 4 anys.
Les quantitats coincidien amb el marc econòmic que s’havia dibuixat prèviament després de tota la tasca d’endreça financera realitzada: l’Ajuntament estava en condicions de mantenir l’equilibri comptable amb endeutaments de 7 milions d’euros cada exercici.
Els aproximadament trenta milions d’euros d’endeutament oferien, i continuen oferint, un marge considerable per fer inversió.
Sol·licitar préstecs als bancs és una via de finançament que havia estat molt restringida. El pla pressupostari anterior no preveia pràcticament l’accés als préstecs fins a l’exercici del 2017.
El fet que l’Ajuntament aconseguís situar el seu nivell d’endeutament per sota del 75% dels recursos propis li va permetre accedir novament a préstecs després d’anys de sequera.
El pla pressupostari s’elabora per donar compliment a les obligacions de subministrament d’informació previstes a la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Un endeutament estabilitzat a l’entorn dels 50 milions d’euros
El pla financer mostra que fins al 2025 la previsió és mantenir l’endeutament a l’entorn dels 50 milions d’euros.
L’endeutament de l’Ajuntament de Manresa havia anat baixant en picat des dels 83,8 milions del 2011 a 37,1 el 2020, però el darrer tancament de caixa, corresponent al 2021, va registrar un fort augment que el va fer pujar fins als 51,7 milions.
D’aquesta forma, l’endeutament de l’Ajuntament de Manresa feia el salt quantitatiu més gran en els 27 anys que Regió7 elabora la comparativa de tancaments de caixa, que es va encetar el 1994.
L’augment de 14,6 milions d’euros de l’endeutament municipal –de 37,1 milions el 2020 a 51,7 el 2021– no ha estat mai superior quant a volum. D’altra banda, l’increment el 2021 del 39% dels diners que es deuen als bancs només va ser superat pel 44% del 2002, que en aquell moment van ser 12,4 milions.
El resultat del tancament del pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Manresa ha suposat posar aturador a nou anys consecutius de reducció del deute.
L’endeutament va anar baixant any rere any dels 83,8 milions del 2011 als 37,1 milions del 2020. Durant aquest període cada any es devia menys diners als bancs que el precedent.
Amb els 51,7 milions d’endeutament viu, l’Ajuntament torna a un nivell similar al que hi havia l’any 2005.
