No hi ha proporcionalitat entre l’augment d’usuaris dels serveis socials municipals a Manresa i el pressupost que es dedica a atendre’ls. Aquesta és la tesi que defensa el Sindicat de Jubilats i Pensionistes de CCOO.
En primer terme posen de manifest que entre el 2010 i el 2021 hi ha hagut un augment del 53% en el nombre d’usuaris, que han passat d’11.325 a 17.295, 5.970 més.
El pressupost anual del servei, però, ha crescut un 11% si es comparen els 4,7 milions d’euros de fa 11 anys i els 5,3 de l’any passat.
Si es compten els diners que tocarien per usuari, el 2010 eren 415 euros mentre que l’any passat van ser 306.
No és la quantitat més baixa, el Sindicat de Jubilats i Pensionistes de CCOO assenyala l’any 2020 com el moment que va tocar fons amb 283 euros per usuari.
Per al sindicat, l’evolució de les dades més significatives de les polítiques de serveis socials municipals al llarg de la darrera dècada mostren com «l’augment d’usuaris no ha anat acompanyat d’un creixement pressupostari proporcional».
Per tant, afirma que «s’ha produït una disminució dels recursos que l’Ajuntament de Manresa destina a aquestes polítiques en proporció a la demanda».
El sindicat afirma que «l’any 2020 va ser el pitjor any de la dècada. L’any 2021 es va corregir la tendència, però encara de forma insuficient».
Explica que les dades del 2021 que ha fet públiques l’Ajuntament són parcials perquè a la web no consten totes les de la memòria. Per tant, no poden veure si la millora parcial de la situació es deu a una major aportació de fons propis o bé correspon a un augment de fons provinents a d’altres administracions.
Des del seu punt de vista, aquestes dades ratifiquen un fenomen que s’ha produït en altres àmbits de les polítiques municipals. El sindicat considera que els mandats de l’alcalde Valentí Junyent centrats en l’equilibri pressupostari com a principal objectiu han generat dèficits en altres àmbits de la ciutat i les polítiques socials és un d’ells.
Afirma que un cop aconseguit l’equilibri pressupostari, l’alcalde Marc Aloy «ha tingut més marge de maniobra però encara som lluny de recuperar els dèficits generats».
A més, opina que «el fet que l’alcalde Aloy hagi compromès bona part de la capacitat d’endeutament municipal en un sol projecte, com és el de la Fàbrica Nova, és una aposta arriscada que tothom ha aplaudit, però que ja veurem com acaba».
Adverteix que les primeres gestions per aconseguir fons d’altres administracions per aquest projecte «no són gaire engrescadores. També semblen discutibles les opcions que el govern Aloy ha fet pel que fa a l’ús dels fons Next Generation».
Necessitat d’accés a recursos
La despesa total dels serveis socials va ser el 2021 de 5.291.841 euros, dels quals els serveis socials bàsics van representar el 90%, les subvencions a entitats socials el 5% i la resta van ser per a serveis especialitzats (transport adaptat i concert social de places per a persones grans).
Pel que fa al perfil de les persones ateses, un 52% van ser dones i un 48% homes. El gruix dels usuaris, el 33%, tenien entre 30 i 54 anys i el segon grup més nombrós, el 16%, es correspon a persones que tenen més de 75 anys.
