Al Bages no es coneix cap cas de punxades a les discoteques i els empresaris de l’oci nocturn no tenen clar si els cal controlar els accessos als seus locals. Com que no s’han registrat casos a la comarca, l’amenaça per les punxades els queda «lluny», segons un dels encarregats de discoteques consultats per Regió7. A més, creuen que les mesures que ha recomanat la patronal «no serien gens eficaces».
Dani Castellano, coordinador de la sala Stroika, troba que la proposta del sector, que volia escorcollar els clients a l’entrada de les discoteques, és «inoperativa. No hi estem d’acord perquè no és una solució real. Detectar una xeringa és gairebé impossible. Una mesura així només els servirà per donar una imatge de falsa seguretat, però no resol res». Tot i que ara estan tancats per vacances, preveu que l’obertura d’aquí a uns quants dies, per la festa major, es faci «mantenint els protocols per a agressions sexuals que ja tenim».
Tampoc veu amb bons ulls les mesures Jordi Cortés, propietari d’El Sielu. «Trobar xeringues és complicat i escorcollar els clients a l’entrada alenteix l’accés i crea alarma. Prendre mesures funcionals és difícil», explica. Per això, també optaran per «mantenir el nostre equip de seguretat i el protocol d’assetjament, que sempre ens ha funcionat. Hem de continuar treballant com ho hem fet fins ara, però estant una mica més a l’aguait per la situació».
Sergi Torres, del Grup Ítaca, descarta que hagin de prendre mesures. Amb les seves discoteques obertes, «no hem detectat alarma entre els nostres clients» i, per tant, no ho veuen necessari. «No ens estem mobilitzant perquè encara ens queda molt lluny», afirma. Tot i això, detalla que la seguretat als seus locals sempre ha estat «fonamental, hi tenim molta cura. Se sol fer supervisió de les bosses de mà, ronyoneres o butxaques quan es creu convenient, i creiem que ja és un protocol prou efectiu».
D’entre els casos que es coneixen a Catalunya, cap ha comportat una agressió sexual ni un robatori fins ara, i l’objectiu amb què es punxa encara és una incògnita. Ara per ara, la hipòtesi que agafa més força apunta que s’està intentant espantar les noies. «La finalitat de tot això és que les dones no puguin sortir tranquil·les», opina Castellano. Torres explica que hi ha el rumor que «es punxa noies amb la xeringa buida per generar pànic. Però tot són especulacions i no se’n sap res de cert».
Com es viurà l’obertura de tot l’oci nocturn per la festa major és incert. Cortés descarta que s’hagi de patir. Castellano, en canvi, creu que l’oci nocturn en sortirà «clarament perjudicat». Amb dubtes, l’oci nocturn manresà espera una festa major «el més segura possible».
Inseguretat entre les joves de Manresa: «Em fa por sortir de nit»
Creuen que les punxades són també «casos de violència masclista i sexual»
JUDIT ESQUERDA, NÚRIA LEÓN. MANRESA
L’amenaça de poder ser víctima d’una punxada als espais d’oci nocturn ha fet que entre les noies manresanes s’arribi a «preferir no sortir». Les joves consultades per Regió7 asseguren sentir-se «desprotegides», tot i no haver-se detectat casos al Bages. Malgrat que s’ha volgut transmetre un missatge de calma, el sentiment que predomina entre elles és la «preocupació».
«No és un problema nou», assegura Ariadna Biosca, estudiant de vint anys. «Que et droguin i et violin ha passat sempre i les punxades són una nova forma de fer-ho». Rosa Sallas afirma que «aquesta situació és violència masclista. Últimament es tornen a sentir molts casos d’agressions sexuals o violacions. Que ara facin això és la conseqüència de molta violència sexual que s’ha permès».
Tampoc la inseguretat els ve de nou. «Les punxades han creat més paranoia, però jo ja tenia aquesta sensació de perill abans. Mai m’he sentit segura anant de festa. Abans havíem de vigilar que no ens fiquessin res a la beguda i ara hem de patir perquè no ens punxin», lamenta Biosca. María García, de divuit anys, es pregunta «per què no podem sortir de festa tranquil·les?».
Aquesta visió també la comparteix Bru Domingo, un noi de dinou anys. Opina que «aquests casos tenen molt a veure amb la violència masclista. Una dona se sent més insegura que un home en sortir de festa pel perill que pugui ser abusada i les punxades són un risc més. Ser dona els fa patir situacions en les quals no es trobarien si fossin homes».
Sallas opina que si no s’han conegut agressions sexuals posteriors a les punxades fins ara és perquè «s’ha donat molta informació sobre com actuar si et passa». A més, «la punxada es nota físicament i les víctimes poden buscar ajuda abans que els agressors els facin res més», afegeix Biosca.
Les joves ho tenen clar: la millor solució seria «adoptar mesures». És per això que no entenen la manca de mobilització de l’oci nocturn i defensen que «les autoritats haurien de protegir-nos més». Les noies també es queixen de la manca de vigilància que ja hi havia fins ara a l’oci nocturn. Maria Marqués, de vint anys, denuncia que «la culpa és de qui punxa, però també de la poca seguretat d’algunes discoteques». Tal com explica Domingo, «és un problema que s’hauria de tallar d’arrel». Però creuen que l’oci nocturn no ho està fent. Sallas afirma que, «com que no s’ha denunciat res a les discoteques d’aquí, s’ho estan prenent a la lleugera. Però si no ho prevenim, arribarem a tenir-ne casos». Biosca hi coincideix: «Esperaran que succeeixi alguna desgràcia per actuar».
Contràriament al que diuen els empresaris de l’oci nocturn, pensen que «escorcollar els accessos sí que seria útil». «Entenc que adherir-se a la mesura suposa un esforç per part de les discoteques», admet Biosca. Però moltes joves, com Diana Bazan, prefereixen «fer més cua, però saber que és poc probable que algú hagi entrat amb algun tipus de substància o xeringa». Si aquests controls no convencen, Domingo arriba a proposar fins i tot que «s’infiltrin policies de paisà als locals més concorreguts». «Quedar-se de braços plegats» no és una possibilitat per a elles.
Segons explica Biosca, «la manca de mesures està fent costat a la violència masclista». «Si no es pren cap mesura, s’està deixant via lliure als agressors. Si ja es veuen amb dret de drogar-nos, no fer res reforça més la seva posició». Pensa que s’està «infravalorant el problema» i adverteix que «fins que no se’ls pari els peus, continuaran».
