Quiosc

Regió7

Les altes temperatures han tallat en sec les al·lèrgies d’estiu després del boom del maig

La calorada i la manca de pluges van afavorir la floració i la presència continuada de pol·len en l’atmosfera

David Miller, de la Casa de la Culla, recollint les mostres ALEX GUERRERO

Entre els molts efectes de la llarga calorada que hem patit enguany durant setmanes, n’hi ha un que té una relació molt estreta amb les al·lèrgies. Mentre que, com explica la cap clínic d’Al·lergologia de la Fundació Althaia de Manresa, la doctora Laia Ferré, les altes temperatures i la manca de pluja van fer que durant la primavera hi hagués un increment dels casos atesos, per altra banda, les successives onades de calor han propiciat que «les plantes s’hagin posat totes grogues i hagin quedat mig torrades. Les ha fet madurar més ràpidament i han perdut força abans», destaca la biòloga Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC). El resum, per tant: més persones afectades, però durant menys temps.

Manresa és una de les vuit localitats on la XAC, constituïda a partir de la col·laboració iniciada el 1983 entre la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Unitat Docent d’Al·lergologia de l’Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona (UAB), fa un seguiment periòdic del contingut pol·línic a l’atmosfera. És a dir, dels pòl·lens i les espores de fongs que hi ha a l’aire que respirem. En el cas de la capital del Bages, de la recollida de les mostres en té cura tots els dilluns des del 1996 David Miller, cap de manteniment de l’equipament gestionat per Aigües de Manresa.

La XAC, a través del Punt d’Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB, que pot consultar tothom i rebre’n els butlletins en PDF, actualitza cada divendres un informe dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens. Els resultats del darrer que, coincidint amb les vacances, no s’actualitzarà fins a la primera setmana de setembre, indica que, a Manresa, actualment, la majoria de nivells pel que fa als dotze pòl·lens recollits són nuls. Només la parietària té un nivell mitjà-baix i els blets, baix-mitjà. En ambdós casos, estan estables. En canvi, pel que fa als fongs, l’alternària i els cladosporium, estan al nivell màxim.

La importància del clima

Belmonte situa la parietària, les gramínies i l’olivera com els tres pòl·lens que afecten més persones i, quant als fongs, l’alternària. Els nivells es mesuren a partir de les partícules que hi ha per m3 d’aire. Si fa molta calor, explica, com ha estat el cas, «la planta no té més força i acabarà abans la quantitat de pol·len». Si plou, també baixa perquè la pluja arrossega les partícules a terra, alhora, però, «és com si reguessis la planta i facilitarà que pol·linitizi més». Hi afegeix que el vent també és un factor important. Posa l’exemple hipotètic que «pot ser que els alts nivells d’olivera a Manresa els hagués portat el vent des de Lleida».

Més presència d’olivera i plàtan

A la capital del Bages, segons el seguiment que en fa la XAC, des del 1996, hi ha hagut una baixada del pol·len dels xiprers. També ha baixat en el cas de la parietària, blets i artemísia. Les gramínies han augmentat, tot i que «no és significatiu estadísticament». En canvi, sí que ho és en el cas del plàtan i l’olivera, que «cada cop estan a l’aire més significativament», afirma amb rotunditat. Una explicació pot ser que «la variabilitat de la temperatura i de la precipitació a Manresa hagin fet que hi hagi un clima que cada vegada els vagi més bé». Quant a les espores de fongs, esmenta «cada vegada hi ha més alternària, si bé encara no és «significatiu».

Per evitar problemes majors, la biòloga especialitzada en botànica recomana «no omplir-ho tot de la mateixa espècie», com passa al Passeig de Pere III amb els plàtans, dels quals es queixa molta gent . «El plàtan resisteix la contaminació, l’absorbeix i ens ajuda a respirar. El problema és quan deixa anar el pol·len i es desfà el fruit en una pelosella que causa irritació».

Màxim històric d’olivera

Enguany, a l’estació de Manresa s’ha registrat un màxim històric de les concentracions mitjanes setmanals pel que fa a la família de les oleàcies, que és on hi ha l’olivera. Del 23 al 19 de maig hi ha hagut concentracions de 628 pòl·lens per m3 d’aire enfront del que és la concentració mitjana, que se situa en 126 pòl·lens/m3 d’aire la a setmana a finals de maig. El valor màxim ha estat de 1.790 pòl·lens/m3 d’aire el 25 de maig de 2022. Dins de les oleàcies, a banda de l’olivera, també hi trobem el freixe, la troana i el fals aladern, entre d’altres.

El captador de pol·len és un dels aparells que hi ha al jardí meteorològic de la Casa de la Culla. Consisteix en un tambor amb una cinta adhesiva a l’interior. Miller l’extreu cada dilluns al matí i n’hi posa un altre de nou, al mateix temps que dona corda a un mecanisme de rellotgeria, que és el que fa funcionar l’aparell fins a la setmana següent. Un aspirador empassa constantment una quantitat d’aire similar a la que empassa una persona quan respira i les partícules entren al tambor i hi queden adherides. Miller treu aquest tambor i l’etiqueta amb el dia i l’hora. Qui el recull és David Navarro, un dels analistes de la XAC, que és qui també porta el nou tambor que col·locarà Miller.

El ‘jardí’ de la Casa de la Culla Al jardí meteorològic no només hi ha aquest aparell. El nom de «jardí» li escau a la perfecció perquè n’hi ha un fotimer. Tal com explica Miller, acull l’estació automàtica de l’Agència Estatal de Meteorologia i també tot d’aparells per fer la recollida de dades manual, que realitza ell. Un termòmetre de mercuri per mesurar les màximes, un per a les mínimes d’alcohol. Un termohigrògaf per enregistrar la temperatura de l’aire i la humitat relativa; un evaporímetre Piché, un pluviòmetre, un pluviògraf, un heliògraf, un anemòmetre. Miller recull les dades a diari i les passa a TV3, a l’Agència Catalana de Meteorologia i al Grup de Prevenció i Vigilància de l’AEMET. A final de mes les passa al Departament de Climatologia de l’AEMET. A banda, també les registra en un excel per a ús intern.

Compartir l'article

stats