Manresa guarda obres d’artistes que s’han inspirat en el llegat de sant Ignasi de Loiola

Els diferents blocs van ser construïts a la segona dècada dels cinquanta i a la planta baixa de la torre de vuit pisos trobem un plafó amb un baix relleu amb una representació de sant Ignasi de Loiola darrera el qual hi ha la silueta de les muntanyes de Montserrat, i a la part inferior, dos angelets que flanquegen una filactèria amb les inicials AMDG et BMV (a Major Glòria de Deu i de la Benaurada Verge Maria), expressió que Ignasi de Loiola va utilitzar en el seus escrits. L’escultura és obra de Jaume Martrús Riera, un escultor manresà de primers del segle XX.

Manresa guarda obres d’artistes que s’han inspirat en el llegat de sant Ignasi de Loiola

Des d’aquest punt ens dirigirem al Pont Vell, on trobem una escultura que és el resultat d’una acció artística anomenada Manresa Hauptbahnhof [Manresa estació central], realitzada per l’escultor Björn Norgäard conjuntament amb el compositor musical Henning Christiansen el 1994.

Els dos artistes havien participat l’any 1966 en l’acció que va dur a terme Joseph Beuys anomenada Manresa a la galeria Schmela de Düsseldorf, inspirada en l’espiritualitat d’Ignasi de Loiola, que mostrava la influència del sant en l’obra de Beuys, el qual considerava la capital del Bages un espai on era possible l’inici de la transformació, del viatge.

L’any 1994 Norgäard i Christiansen viatgen a Manresa per dur a terme una continuació de la primera acció. Aquesta creu és el resultat de l’acció Manresa HBF (Manresa Estació Central), creada amb la voluntat de reinterpretar el missatge inicial.

L’escultura té forma de creu mig partida al llarg de la qual hi ha disposats diversos medallons amb motius iconogràfics. L’obra vol simbolitzar l’ànima escindida entre la intuïció i la raó, pròpia de l’home contemporani. Alhora, desenvolupa una síntesi entre els conceptes tradicionalment oposats del nord, del sud de l’est i de l’oest -expressats en el bàcul que al·ludeix a una acció artística anterior, titulada Euràsia, en una proposta que acaba integrant l’art, la ciència i la religió.

Tancament del cercle

A finals d’octubre del 2021 i el març passat, Norgäard va retornar a la ciutat per realitzar una nova acció anomenada Manresa. Wo ist Element 3?, que tancava el cercle iniciat per Beuys.

Des d’aquí anem a la Balconada de Sant Pau -a través del camí de les Inyigues- fins al Pou de la Llum, una experiència artística del xilè Fernando Prats amb el projecte Del Cardener a l’Antàrtida (2001-2004). Per transportar l’essència de l’espiritualitat on Ignasi va tenir la seva inspiració, Prats va embolcallar l’interior de la Cova amb paper que després va enterrar sota el gel de l’Antàrtida. Paral·lelament, es va excavar en aquest indret un pou de quinze metres i es van dipositar testimonis físics de l’acció de l’Antàrtida. El pou està cobert per un monument en forma d’espiral on trobem el nom de cent disset persones de diferents èpoques històriques que han tingut una experiència mística.

Des d’aquest punt, arribem a la Cova on trobem, a l’entrada a l’església, el monòlit Camí del respecte, obra de Ramon Oms Pons (2015) fet de bronze i ferro amb dibuixos al·legòrics al camí ignasià i la inscripció: «És sàvia tota persona que, fent el camí antic, aprèn a fer el nou», en català, castellà, basc i anglès.

Acabarem el recorregut a la plaça Fius i Palà per admirar el monument L’acollida, obra d’Ignasi Oms Pons, que és una al·legoria de l’acollida que fa Manresa a tota la gent que ve a la nostra ciutat. Una porta oberta amb una nena que dona la benvinguda a tots els que arriben a la ciutat tot recordant a través de diferents motius iconogràfics -el sac, l’escudella, el cinyell- l’arribada d’Iñigo a Manresa. Recordant que, així com els nostres avantpassats el varen rebre amb els braços oberts, ara la ciutat també rep de la mateixa manera a tots els nouvinguts.