L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, acaba de tornar de vacances. Afirma que tot i el canvi de ritme és molt difícil desconnectar. «Jo crec que he d’estar localitzable».
A la darrera entrevista que li vam fer per la festa major va comentar que la Fàbrica Nova era la seva obsessió. Ara que és de propietat municipal i que hi volen fer un campus de la UPC, ho continua sent?
Ho continua sent. Hem arribat a un acord, hem pagat la meitat dels 12,3 milions d’euros, i a més a més hem presentat un projecte il·lusionant amb la UPC, que aporta moltíssim a la ciutat. És un projecte de referència al país i l’hem anat explicant a tot arreu. Continua sent la meva obsessió perquè fins que allò no sigui una realitat, que la vull veure, continuarem treballant-hi moltíssim.
Han anat a explicar el projecte a tot arreu, però de moment tot són bones paraules...
Ho hem anat a explicar al Parlament, al Senat, al president de la Generalitat, a consellers i conselleres i a tothom qui hi té un paper a jugar. Ha vingut una ministra, que feia molts anys que no en venia cap a Manresa, i es va comprometre a veure com ho podia finançar. De moment hi ha hagut molt bones paraules. Tothom aplaudeix el projecte i ens felicita per l’alt grau de consens que genera el projecte. Fer una inversió de 12 milions d’euros, que és molt, amb el consens de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, crec que és extraordinari. Ara haurem de treballar els pressupostos de la Generalitat i de l’Estat, i hi hem de ser tots els qui tenen responsabilitats de govern i incidència per poder aprovar pressupostos. Hem de fer pinya perquè es materialitzi. Queda molta feina per fer.
Doncs som-hi. Com es finançarà? La ministra va dir que els Next Generation no hi encaixen.
Ja ho sabíem. Els Next Generation van començar amb grans projectes estratègics, i de fet llavors ens semblava que podia encaixar, i han acabat sent projectes menors. No són una solució. Jo estic segur que sortiran uns Feder que aniran en aquesta línia de coneixement, tecnologia, de ciència... L’Eurecat es va fer amb un feder. El campus universitari del Besòs de la UPC, també. Ara la gran inversió que hem de fer és de consolidació de l’edifici.
Compta, doncs, que hi haurà diners per Fàbrica Nova als pressupostos de la Generalitat, als de l’Estat i ajuts europeus. Aquest és el panorama?
La meva estratègia és: si nosaltres hi hem posat 12 milions, com a mínim n’hem d’esperar 12 de la Generalitat i 12 de l’Estat. I a més a més sortiran uns Feder als quals ens podrem presentar i ens faran una altra aportació important. I amb això tindrem els 45 o 42 milions que necessitem. No cal que sigui en un any. Si creiem que és un projecte de país, els recursos han de sortir.
Tem que l’eufòria inicial decaigui si no s’hi fa res aviat?
Jo crec que no. D’aquell acord aviat farà un any. I han passat moltes coses. No vam presentar l’acord de compra i ja no n’hem parlat. No. Vam presentar la compra i l’acord per fer-hi un pol de coneixement i tecnologia, i ho hem anat a explicar a tothom. Segur que passaran més coses. Ara es comencen a elaborar els pressupostos del 2023, i el nostre repte és que ja hi hagi partides per la Fàbrica Nova. Seria extraordinari. Això és un gran projecte, i els grans projectes solen anar molt a poc a poc. Si tothom adopta els compromisos que ha adquirit, l’any que ve podríem començar a veure moviment.
Fa poc va inaugurar el nou tram de l’avinguda Països Catalans...
És la inversió més gran en més de 15 anys. Són més de 7 milions d’euros, dels quals afortunadament l’Ajuntament no hi hem hagut de posar la totalitat. Jo crec que és una obra importantíssima. M’alegro quan veig que hi passen tants cotxes perquè això vol dir que no circulen pel Sant Cristòfol, la carretera del Pont o pels carrers de l’interior de la Font i la Sagrada Família. I això ens permet fer un canvi de model perquè hi ha carrers on es pot viure molt millor. En aquests dos anys hem inaugurat també una Via de Sant Ignasi i una plaça del Remei amb voreres amples i arbrades. És el model que ens serveix per explicar com volem la carretera del Pont i Sant Cristòfol.
El soterrament dels Ferrocarrils, que seria l’altra gran inversió juntament amb la de Fàbrica Nova. Va segons el previst?
Anem avançant. Es va fer exposició pública i hi ha petites al·legacions poc significatives que es resoldran. A la tardor es podria adjudicar el projecte constructiu. Paralel·lament hi ha el compromís que Ferrocarrils arribi a l’Agulla amb dues estacions més. Una a La Parada i l’altra a l’entorn del parc tecnològic-Agulla per recuperar aquest tram que ara és de mercaderies. Es lligaria amb una aparcament dissuasiu perquè la gent que ve de fora hi pugui deixar i anar al centre amb llançadora. L’estudi informatiu i el projecte constructiu es licitaran a l’hora per guanyar temps. De moment els terminis es compleixen, i a finals del 2023 hauríem de tenir molt a punt els projectes constructius per començar el 2024.
"Quan parlem d'ocupacions hem de distingir entre les que són per necessitat de les conflictives"
Caldrà fer transbordament per anar de Manresa a Barcelona amb els Catalans?. O dit d’una altra manera. Es perdrà l’actual connexió directe?
És una proposta a llarg termini que intenta resoldre un repte que és que entre Martorell i Barcelona el número de passatgers és enorme i entre Martorell i Manresa o Igualada és molt menor. Per tant, té sentit portar molts trens buits fins a Manresa?. A Europa els trens funcionen amb xarxa. No van de l’origen al final amb el mateix comboi. Ara bé, el que no pot passar de cap de les maneres, i aquesta és la línia vermella, és que perdem competitivitat, freqüències o perdem temps de recorregut. Això no pot passar. Hem d’escurçar temps i guanyar freqüències. Sobretot si aspirem a que sigui un metro comarcal, que és el que ens aporta més valor de Ferrocarrils. Ha de ser un tren sobretot d’àmbit comarcal, i això vol dir, que ha de guanyar freqüències. Renfe és el tren que ens ha de servir per anar ràpid a Barcelona. El problema és que no s’ha invertit en Rodalies durant molts anys.
Xucla molt Barcelona?
Molt. Entenent Barcelona com a àrea metropolitana. Per posar un cas pràctic: ens és molt més difícil tenir metges i metgesses a Sant Joan de Déu que no pas l’Hospital del Mar. Primer perquè no tenim unes bones comunicacions, no tenim un transport públic eficient, el privat costa diners i tenim uns peatges molt cars. Tot això ens resta molta competitivitat. Com això moltíssimes coses. Per això són importants projectes com la Fàbrica Nova, que ens ajudaria a retenir talent, a ser motor i oferir a les empreses allò que necessiten. L’àrea metropolitana ha tingut molt poc en compte que hi ha un país al darrera. Barcelona és molt important, sort en tenim a Catalunya d’aquesta àrea metropolitana tant potent, però després hi ha un país, unes ciutats i ens hem d’escoltar molt més.
Hem parlat de molta pedra. I socialment com va Manresa?
Estem fent grans esforços, tot i que mai no n’hi haurà prou. S’ha treballat molt, per exemple, en el tema d’ocupacions. I quan parlem d’ocupacions s’han de distingir les que són per necessitat de les conflictives. Les que generen mal ambient, problemes de seguretat i fins i tot activitat delictiva, s’han de combatre. Però són poques tot i que generen molt soroll. El gran gruix és de persones que tenen una necessitat d’habitatge. És un dret que ha d’estar garantit i tenim uns grans tenidors que no es preocupen de posar al mercat aquests habitatges. Entenem que no és el mateix ocupar un habitatge d’un gran tenidor que un habitatge d’un particular que probablement és una persona gran i el lloguer li permet completar la pensió. Hi ha molts casos d’aquests. Hem aprovat ajudes i si hi ha informes socials de vulnerabilitat, l’Ajuntament el paga.
"Hem començat projectes de llarg recorregut que ultrapassen mandats. Són els importants"
Què passarà quan acabi la moratòria de desnonaments?
A principis del 2023 podem tenir una situació complexe. Hem fet un protocol que l’hem treballat amb la PAHC, que fa una gran feina des de la societat civil. Però és un tema complex. Quan parlem de drets socials no tan sols ens referim a l’habitatge. També de persones grans. Hem passat de 38 mil hores de servei d’atenció a domicili a 55 mil i arribarem a 60 mil el 2023. Passem de destinar-hi 700.000 euros a 1,2 milions. És molt. I tot això és en benefici.
L’any passat li vaig demanar què n’esperava dels dos anys que li quedaven d’alcaldia. Ara li demano que n’espera d’aquest últim any. Les municipals seran el pròxim maig?
Que seguim amb aquests grans reptes que tenim al davant. Fàbrica Nova, integració ferroviària... Però n’hi ha més. Tenim una escola Valldaura, els reptes socials, l’habitatge que costa molt perquè els municipis no tenim eines. Fa molts anys que no fem habitatge de protecció. Ara presentarem un estudi amb totes les parcel·les que tenim per poder-hi habitatges. Hi ha el tema del parc de l’Agulla que l’hem de fer créixer i millorar, el carrer Guimerà, la transformació de la carretera de Vic i la carretera de Cardona, que encara és un dels grans projectes de ciutat. Hem començat uns projectes que són de llarg recorregut. Amb tots els respectes no és un camp de futbol, que saps que hi poses 400 mil euros i en un any o any i mig el tens fet. És un projecte de mandat. Aquí estem parlant de projectes que ultrapassen els mandats. Aquests són els importants perquè ens fan avançar com a ciutat. Són estratègics.
Pensa en les municipals?
Hi penso poc. Ja s’han presentat alguns candidats que tenen la necessitat de donar-se a conèixer i fer campanya. Òbviament és absolutament legítim. Jo estic cada dia treballant al peu del canó per tirar projectes endavant i per tant els haig d’explicar als veïns, a les entitats i em moc. És evident que hi haurà d’haver un moment que hauré de fer campanya, però sóc l’alcalde de tots i de totes. Hi ha un moment que passo a ser candidat d’Esquerra però no deixo de ser alcalde. S’ha de ser molt conscient d’aquesta línia fina. No faré campanya com a candidat fins el final, i mentrestant seré alcalde. A mi hi ha algú que m’ha dit que sóc a tot arreu. La meva responsabilitat és ser a tot arreu on cregui i sobretot on se’m demana.
Com serà la Festa Major ? Els dos últims anys no hi ha hagut correfoc i vostè portava la Víbria. Ho continuarà fent?
Fa més de 15 anys que soc de Xàldiga però estic en recés. No està previst. Aquest any vull gaudir de la festa, veure-la. També des de dins i el correfoc el faré segur. Aquesta serà la meva tercera festa major com a alcalde però no n’he viscut cap de normal a causa de l’emergència sanitària. Ha estat dur haver de suspendre els dos últims anys els actes més multitudinaris i que ens donen personalitat. La viuré amb il·lusió i intensament.
