Barceloní de naixement (al barri del Clot, el 1972), manresà d'adopció i resident al "Brooklyn de Manresa", a Sant Joan de Vilatorrada, com ha definit aquest municipi, el periodista Quico Sallés Fibla ha signat aquest dissabte al migdia el pregó de la Festa Major de Manresa que, amb molt d'humor, un verb fàcil i algun comentari crític, ha convertit en una declaració d'amor a la capital del Bages. Ha dit que Manresa "és l'antídot contra la 'Barcelunya'" i "el paradigma de l'equilibri que necessita el país". N'ha lloat la proximitat, el Baxi, el vi, les entitats, el correfoc... Ha exclamat que fins i tot "ens ha escollit la Rosalía" que, com és sabut hi ha comprat una casa amb el seu xicot, i ha demanat estimar-la i gaudir-la aprofitant la festa major. Això sí, ha avisat que "tenim feina per fer". El periodista ha acabat el seu pregó amb un "Visca Manresa, visca Catalunya lliure i visca la festa major. Bona festa major a tothom!"
La jornada ha començat amb el pregoner signant el Llibre d'Honor de la Ciutat. Al vestíbul de l'Ajuntament, les figures de la imatgeria (gegants, nans, àguila, lleó, gegantons...) i la catifa vermella que vesteix l'entrada i les escales en les grans ocasions han rebut el públic, que ha omplert el saló de sessions i, també, la majoria de cadires habilitades a la sala de columnes, on s'ha pogut fer el seguiment en una pantalla. Es notava que hi havia ganes de tornar a la normalitat, després de dos anys en què aquest acte es va traslladar al teatre Conservatori per garantir distàncies, fruit de les restriccions per la covid.
Entre les autoritats, hi havia l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Solernou Vilalta, atesa l'estreta relació del pregoner amb aquest municipi, on viu fa anys.
"La festa major de la represa"
L'alcalde Marc Aloy Guàrdia, ha obert l'acte celebrant que "és la festa major de la represa, que podrem viure sense mascareta, sense restriccions". Seguidament, ha parlat la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols, a qui els nervis i l'emoció han jugat una mala passada i hagut d'aturar en un parell de moments la seva intervenció per poder reprendre el fil. Crespo ha celebrat el retorn al saló de sessions pel pes institucional que atorga a l'acte del pregó i ha repassat la biografia de Sallés, que ha assistit a l'acte acompanyat per la família: parella, fills i, com ha destacat només començar, "sogres". I lluint la samarreta editada enguany de la Festa Major de Manresa amb la imatge que n'identifica el cartell, la cara del Boc, protagonista de la Mostra del Correfoc. Tant ell com Aloy no han estalviat elogis al correfoc, que celebra 40 anys.
El pregoner ha començat explicant com va ser l'experiència de rebre la trucada d'Aloy per encarregar-li el pregó. Ha recordat que si ets periodista i et truca un polític "és com rebre un telegrama: mai no són bones notícies. Sempre i, creieu-me, sempre es queixen per tot". Ha admès que per a ell aquesta invitació estava carregada de reptes, entre els quals ha citat "escriure el pregó de la ciutat on van néixer els grans periodistes Josep Maria Planes o Maria Matilde Almendros, de qui enguany celebrem el centenari del naixement". Aquest centenari i els 40 anys del correfoc, tal com ha repassat després l'alcalde, no són els únics aniversaris que marquen la present festa major. També hi ha els 500 anys de l'arribada i estada de sant Ignasi a la capital del Bages, els 700 de la signatura del contracte per la construcció de la Seu per part de Berenguer de Montagut i els 650 anys de trasllat dels cossos sants a Manresa. Precisament avui, a les 8 del vespre, a la cripta de la basílica de la Seu, hi ha una conferència sobre aquest tema.
"Manresa sempre serà al mig"
Sallés ha explicat que va escriure el guió partint d'un altre repte: "Pensar Manresa, sobre la ciutat, sobre el seu pes, sobre la seva identitat. Què és Manresa?". La resta del pregó l'ha dedicat a reflexionar-hi. "En un país rebregat com el nostre, que diria el president Maragall, la geografia encara té un paper molt important. La situació de Manresa li ha marcat el caràcter i pot ser el revulsiu del futur. Un professor de geografia que tenia a BUP, l’hermano Vicente, afirmava que els països es divideixen en dos tipus: els que es pensen en vertical i els que es pensen en horitzontal. A Catalunya podem dissenyar el país seguint les lleres del Segre, de l’Ebre, del Llobregat, de Cardener i del Ter. Però per la mida, també el podem dibuixar d’oest a est. Fem la línia que vulguem, que Manresa sempre serà al mig, sempre serà el pas obligatori. Som ben bé al centre, en un país privilegiat que en dues hores i poc més passes de Capdella, al capdamunt dels Pallars, a Balada, una pedania encantadora del Delta de l’Ebre".
Ha destacat que "Manresa és, sobretot, l’antídot contra la ‘Barcelunya’. Ciutats mitjanes que estructuren la Catalunya Ciutat. La identitat de Manresa com a ciutat important, com a capital natural de l’extensa Catalunya Central, és un concepte clau per entendre que el país no hagi quedat engolit per la força de la Santa Àrea Metropolitana de Barcelona". També s'ha referit a la capital del Bages com "el paradigma de l’equilibri que necessita el país, les ciutats que fan de contrapès a les grans capitals que confonen tot allò que queda fora de les vies del metro en un jardí de cap de setmana. Allò que abans en deien comarca, i ara territori, i que n’hem de dir país i nació".
Per al periodista, Manresa és alhora "capital de la gran comarca del Bages i així s’ha de reivindicar. Som el Pla de Bages, som Bages i tenim una capital" i "la ciutat que planti cara als projectes de convertir el país en un no-lloc, aquells on és difícil diferenciar un barri de Tortosa d’un de Granollers. Manresa té la capacitat per innovar i ser el cap i casal de la Catalunya Ciutat".
Tot i insistir en què hi ha feina per fer, ha volgut posar de relleu els aspectes per mirar el got mig ple enlloc de mig buit. El projecte de la Fàbrica Nova, la Séquia, la Fira Mediterrània, l'Institut Lluís de Peguera, el Pont Vell, la Balconada, Bufalvent, la plataforma d'aliments, el llegat gòtic i modernista... Aprofitant la festa major, ha demanat fer "vostra la ciutat, balleu, rieu i canteu. Celebreu-la. Com diria el gran Johan Cruyff: Sortiu i gaudiu-la".
Després d'un sonor i llarg aplaudiment, l'alcalde Aloy li ha atorgat el títol de pregoner i una petita escultura feta amb una pedra del Cardener que corona un cor amb una M de Manresa. Tot seguit, adreçant-se als presents, ha celebrat poder tornar a viure la festa amb normalitat, ha repassat les efemèrides que la marquen enguany i ha agraït a Sallés el seu pregó, que ha descrit com "una injecció d’estima i d’orgull de ciutat". Com ell, també ha fet una crida a l'autoestima declarant que "som ciutat capital i volem ser la veu i encapçalar aquesta Catalunya ciutat que fa de contrapès i complementa la gran Barcelona".
"Una ciutat amb reptes encara pendents i als quals hem de clavar la banya: lluitar per resoldre el dèficit històric en infraestructures ferroviàries. La millora contínua de l’espai públic. I la tasca, en la qual no defallim, per donar oportunitats a tothom. Estic parlant d’habitatge, de serveis socials, d’acollida. Treballem per la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, i també per continuar sent una ciutat cívica, segura i ordenada. Una ciutat rica en diversitat, per a les persones, de la qual ens sentim orgullosos".
L'acte l'ha clos l'Orfeó Manresa que, dirigit per Xavier Pagès Torroja, ha ofert “Ignasi, el viatge” i “Els Segadors", l'himne nacional de Catalunya.
Els presents s'han endut un llibret que recull el pregó i que inclou la imatge d'un document del 4 d'agost del 1420 considerat la relació més antiga que es conserva sobre la translació dels cossos sants, amb un petit escrit de Marc Torras i Serra, responsable de l'Arxiu Comarcal del Bages.
Podeu llegir el pregó sencer en aquest enllaç.
La biografia del pregoner
Nascut al Clot (Barcelona) l’any 1972 i bagenc d’adopció, Quico Sallés i Fibla és actualment periodista del diari digital El Món, on segueix la informació de Tribunals i Interior, després de molts anys fent informació política. A més, en les darreres cinc temporades ha estat treballant al programa Preguntes Freqüents de TV3. Abans d’exercir com a periodista, va tenir diferents oficis, com calderer, escombriaire, cambrer, llibreter i treballador d’escorxador. Va iniciar-se en el periodisme a Ràdio Manresa (a Els 40 Principals i la Cadena Ser) per, posteriorment, incorporar-se a Ser Osona i Canal Taronja. Més endavant, ha treballat als diaris digitals Nació Digital (etapa en la qual també va escriure a Nació Manresa), El Singular Digital, El Nacional i l’edició digital de La Vanguardia. L’octubre del 2017 es va incorporar al projecte d’ElMon.cat, on continua treballant. En l’actualitat, també col·labora a El Matí de Catalunya Ràdio, a El Cafè d’Idees de RTVE Catalunya, a Ser Catalunya i a Euskal Telebista. A més, participa en el programa setmanal ICAT Kids de Catalunya Ràdio. Especialista en periodisme polític i judicial, ha impartit formació a la Societat Catalana de Conflictologia, al Seminari de Periodisme Polític de Blanquerna i a l’Escola Judicial de Barcelona. La demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya va concedir a Quico Sallés el Premi Periodista de l’Any 2019 “per la seva feina com a reporter incansable durant l’any 2019, especialment, per la cobertura del judici al procés independentista català”. Un any després, Quico Sallés també va ser distingit amb el Premi Nacional de Comunicació TGN 2020.
