Regió7

Regió7

Per què no es seguen els escocells a Manresa?

L’Ajuntament explica que no tallar les herbes que creixen als espais on hi ha arbres forma part de la política mediambiental i que és un model que recolzen estudis realitzats arreu d’Europa segons els quals és millor per als arbres i per a la ciutat

Herbes en un escocell de la Via de Sant Ignasi de Manresa, el maig passat | ARXIU/ALEX GUERRRRO

Si passegen per Manresa i són una mica observadors s’hauran adonat que en molts escocells dels arbres la vegetació hi creix lliurement, sense que ningú no la podi. Mentre que abans era habitual tenir uns escocells buits, ara hi ha herbes. No és un fet accidental sinó que forma part de la política mediambiental de l’Ajuntament en aquest tema.

La Reforma, al juny, amb les herbes grogues a punt de ser segades | AJM Gemma Camps. Manresa

El consistori ha explicat que el fet de deixar les herbes als escocells fins que acaben el seu cicle, és a dir, fins que s’assequen i deixen anar les llavors, té un perquè que ho justifica totalment, si bé, estèticament parlant, pugui semblar que fa la sensació de deixat.

Explica que «cada vegada es té més coneixement d’estudis realitzats arreu d’Europa, el resultat dels quals indiquen que tenir herbes als escocells és beneficiós per als arbres i millora la biodiversitat dins de les ciutats: descompacten el sòl de l’escocell, retenen més humitat i afavoreixen que hi hagi presència d’insectes pol·linitzadors, alguns que són aliment per a ocells i petits rèptils, i altres que poden ser depredadors de plagues de l’arbrat». 

El confinament del 2020, destaca, va permetre acabar de refermar aquest nou model i el 2021, amb l’inici del nou contracte de manteniment del verd urbà, les empreses adjudicatàries ja van començar a treballar amb les indicacions de no segar les herbes dels escocells fins que acabin el seu cicle, explica l’Ajuntament.

Les excepcions

Hi ha excepcions, com quan dificulten el pas, quan són desmesuradament altes, quan contenen espècies problemàtiques, com ara cards, o quan entren en competència amb les espècies que s’hi han sembrat.

En el cas dels escocells que contenen herbàcies de cicle anual, amb els nous criteris se seguen un cop l’any, que és quan s’assequen, mentre que abans es feia una mitjana de quatre vegades l’any. Quan se seguen, les restes es deixen també a l’escocell, ja que així se’n poden acabar de beneficiar insectes i ocells, a banda que representen matèria orgànica per al sòl. El període de sega se sol fer al mes de juny. És el cas de la plaça de la Reforma. En canvi, hi ha escocells que se sembren amb espècies perennes, com és el cas de la via de Sant Ignasi, on no se seguen, sinó que es fa una retirada manual de les herbes que hi han crescut de forma espontània.

A banda dels escocells, i tal com estableix el nou contracte, des del 2021 no s’utilitza cap herbicida en cap espai de la via pública; només s’utilitza al cementiri municipal i en algunes zones esportives on no és viable eliminar les herbes mitjançant segues.

Les fonts del consistori expliquen que hi ha indrets on la terra està compactada des de fa molts anys i està costant que hi creixi res. En canvi, en escocells més nous aquest criteri sol funcionar molt bé. Cita com els exemples més reeixits la via de Sant Ignasi, la part baixa de Reforma i algun tram de les Bases de Manresa.

Període de transició

Fa notar que en aquests moments, la ciutat està en un període de transició cap al nou model i que aquest fet hi ha vegades que genera queixes, la qual cosa s’aprofita des de la Unitat de Parcs i Jardins per explicar els motius.

Compartir l'article

stats