Amb la motxilla plena, però cada vegada de menys llibres i més material tecnològic, 709.861 alumnes catalans d'infantil i primària arrenquen aquest dilluns el curs 2022-23. Ho fan en una data poc habitual, el 5 de setembre, després que Educació hagi implantat enguany un avançament no exempt de polèmica. Aquesta decisió ha comportat opinions dispars entre els pares i mares dels alumnes matriculats a centres de la Catalunya Central, tot i que la majoria ha acollit la decisió amb indiferència. Secundària començarà dimecres, 7 de setembre, en una jornada que els sindicats educatius havien escollit fer vaga, igual que el 28 de setembre, però que finalment no se celebraran en haver arribat a un acord amb el departament.

És també el primer curs que comença plenament en normalitat prepandèmica, sense mascaretes ni grups bombolla. A Manresa, són uns 11.000 infants, repartits en 27 centres educatius.

Segons l'Ajuntament, en la línia dels darrers cursos es constata una lleugera disminució a Educació Infantil i un creixement d’alumnat a ESO, la mateixa tendència que es registra a la resta de Catalunya. Hi haurà 2.096 alumnes a Educació Infantil; 5.004 alumnes a Educació Primària; i 3.990 alumnes a ESO.

Com a novetat, a Manresa, l’escola Les Bases estrena la nova pista poliesportiva, que ha tingut una inversió de 117.000 euros, finançats pel consistori, amb la col·laboració del Departament d’Educació. A l’escola Serra Húnter també s'han fet diverses millores, com ara la reparació de la lluerna, la substitució de les fustes de terra dels porxos de l’edifici d’Educació Infantil i la reparació del guix dels sostres de la segona planta. També s’han repintant parets, sostres i portes de la mateixa planta. A l’escola Ítaca, s’ha fet un nou accés des del carrer Sant Cristòfol. També s’han pintat diversos espais interiors a l’escola Sant Ignasi (on també s’han fet actuacions al pati), i s’han realitzat tancaments exteriors a l’escola Muntanya del Drac, entre d’altres. Les actuacions de l’Ajuntament també han inclòs altres treballs de manteniment en els edificis i en instal·lacions exteriors. En total han suposat una inversió de 169.000 euros.

A Solsona, la nova escola El Vinyet de Solsona ha arrencat el seu primer curs escolar complet. Al Berguedà, a Puig-reig, els centres educatius han arrencat el curs amb millores a les instal·lacions.

Menys alumnes a les escoles catalanes

A tot Catalunya, es preveu que 1.588.733 alumnes cursin estudis enguany, uns 5.000 menys que el curs passat. Del global, 1.064.109 estaran escolaritzats en el sector públic. Un total de 1.316.477 estan matriculats en ensenyaments de règim general, dels quals 882.260 en centres públics (67%) i 434.217 en centres privats (33%).

Enguany continua la tendència a la baixa en el nombre d'alumnes. Així, a l'educació infantil s'estima que hi haurà uns 260.528 alumnes en el primer i segon cicle, 8.912 menys que el curs anterior. A primària, la previsió és de 449.333 infants, 10.978 menys. També es manté la baixada a secundària, en concret es preveuen 3.668 alumnes menys i un total de 333.659.

En canvi, continua el creixement a la Formació Professional (FP) i amb una previsió de més de 145.000 alumnes. Més de 70.000 d'aquests en cicles de grau mitjà i gairebé 72.000 en cicles de grau superior. Hores d'ara però les xifres d'FP no estan tancades i a finals de juliol hi havia uns 20.000 alumnes que esperaven plaça, tot i que n'hi havia 27.000 disponibles.

A batxillerat s'esperen 98.000 alumnes, 70.000 als ensenyaments de règim especial i 61.000 fent formació d'adults. D'altra banda, continua a l'alça la formació a distància, amb més de 81.000 matrícules.

Pel que fa als docents, n'hi haurà uns 2.000 més a l'escola pública fins a arribar als 76.406. També 3.717 de personal d'atenció educativa, 307 més que el curs passat pel que fa a plantilla estructural i 523 dotacions d'un programa de complexitat per a tres anys. A FP s'incorporen 1.022 noves dotacions docents, 17 professionals d'atenció educativa i 28,5 d'orientació.

Jornada intensiva durant tot el setembre

L'avançament del curs va acompanyat de l'establiment de la jornada intensiva durant el setembre. Així, els alumnes tindran horari lectiu de 9 a 13.00 hores, després serà l'espai de migdia i menjador i per completar l'horari fins a les 16.30 hores s'oferirà lleure gratuïtat per a les famílies.

L'anuncia de l'avançament del curs va ser el punt d'inflexió que va provocar l'esclat del conflicte amb els sindicats, que van rebutjar una decisió que no s'havia negociat amb ells. Les organitzacions van convocar fins a nou jornades de vaga amb diverses reclamacions, entre les quals la reducció de l'hora lectiva tant a primària com a secundària. El curs va acabar sense acord i amb la convocatòria de dues noves vagues al setembre, aturades que finalment no es faran després que dijous passat s'assolís un acord que comportarà la recuperació de l'horari lectius per als docents a partir del gener del 2023i la incorporació de 3.500 nous professionals.

Baixada de ràtios i gratuïtat de l'I2

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha insistit que més enllà de l'avançament del calendari aquest serà un curs de novetats. Entre aquestes hi ha la reducció de ràtios a P3 a 20 alumnes. Gairebé un 90% de les escoles públiques tindran aquesta ràtio mentre que seran al voltant del 30% de les concertades, que no hi estan obligades.

També s'establirà per primer cop la gratuïtat per a les famílies del P2 a les escoles bressol. Educació finançarà amb 1.600 euros a les llars d'infants municipals per assumir el cost que fins ara pagaven les famílies i subvencionarà les privades amb 800 euros per infant i curs. En el cas de famílies vulnerables, s'abonaran 800 euros més.

També s'obriran 52 noves escoles rurals, fet que suposarà que 119 municipis amb menys de 2.500 habitants tindran implantat a l'escola el primer cicle d'educació infantil.

D'altra banda, en el marc del desplegament del Decret d'admissió, a través del qual els centres públics rebran 384,6 euros per alumne vulnerable a P3 i 1r d'ESO i 908,11 en el cas dels concertats. Una de les millores introduïdes ha estat en la detecció d'aquest alumnat vulnerable, que ha passat del 7 al 18%, uns 20.709 alumnes.

També serà l'any de la implantació dels nous currículums, tot i que la versió definitiva d'aquests encara no està publicada i això ha generat neguit entre els docents. Aquests currículums caminen cap a una educació més competencial i la previsió d'Educació és que es puguin publicar en les properes setmanes.