Regió7

Regió7

Gelats a la manresana: un viatge pels establiments de la ciutat

Abans que s'acabi l'estiu et mostrem per dins els obradors on es fan els dolços més refrescants

La varietat del producte és una de les característiques de Dolce Piacere Lluc Grandia

L’estiu va arribant al final, torna l’escola (i s’acaben les vacances per a molts adults) i tot torna a la normalitat. L’arribada del setembre anuncia que s’acaba l’època més estimada per la majoria de la població. I si una cosa té l’estiu que fa que sigui una bona estació és, sense cap mena de dubte, els gelats, que són, amb permís de l’orxata i els granissats, els símbols de l’estiu.

I no és estrany passejar pel centre de Manresa durant els mesos de més calor i veure més d’una persona, xics o grans, amb un gelat a la mà. Però d’on venen? Hem volgut parlar amb tres gelateries de Manresa, totes situades al centre de Manresa, però amb característiques diferents. Començant per la Xixonenca, la clàssica orxateria i gelateria que s’ha instal·lat a l’imaginari de la ciutat com un lloc per passar-hi la tarda amb els amics o la família, tot disfrutant d’un gelat, d’una orxata o d’un granissat.

També hem parlat amb dos establiments que, curiosament, el dia de Sant Jordi d’aquest any van fer deu anys: El Dolce Piacere, que fa un gelat al pur estil tradicional italià, i el Muuuak!, que no fa especialment gelats, sinó que fa iogurts gelats, una manera personalitzable i sana de passar l’estiu. D’aquesta manera, podem tenir tradició i innovació a parts iguals als establiments més nous de la capital del Bages.

A més, hem volgut fer una menció a un altre tipus d’establiment: la màquina de gelats. I no ho podíem fer de millor manera que visitant la històrica màquina del restaurant Las Vegas, que ha marcat generacions i generacions de manresans.

Els quatre establiments ens han obert les portes per poder veure l’elaboració dels seus productes. Malgrat les diferències, tots utilitzen productes el més naturals possibles i cuiden la qualitat del gelat perquè sigui la millor possible. Cada lloc té diferents mètodes, i sobretot, diferents gammes: des del famós «vainilla, xocolata i variat» de Las Vegas fins als més de cent gustos del Dolce Piacere, passant per les infinites combinacions de toppings que es poden fer sobre la base de iogurt gelat al Muuuak!.

En menor o major mesura, els establiments ens diuen que han notat els canvis per la pandèmia, quan arribem al primer estiu sense cap restricció per covid a l’aire lliure i en establiments. Tots subratllen que la gent té ganes de sortir i això, sumat a la forta calor que ha fet durant bona part de l’estiu, ha fet que els clients hagin crescut, sobretot als establiments més nou i sense tant client fidel.

Així doncs, l’oferta de gelats a Manresa és envejable: tradició, innovació, qualitat i moltes opcions diferents per refrescar-se a l’estiu amb tot tipus de gelats, orxates i granissats. Quina és la millor? Això depèn, mai més ben dit, del gust del client.

La Xixonenca: tradició en un espai estratègic

La Xixonenca és, per excel·lència, la gelateria històrica de la ciutat de Manresa. El fet de tenir un local al primer tram del Passeig, amb terrassa, i un altre al carrer Guimerà, li dona una hegemonia clara al centre de la ciutat. Hector Pascual, un dels copropietaris del negoci, conjuntament amb els seus dos germans, ens n’explica les interioritats. A l’obrador, on s’elaboren els gelats, granissats, orxates i la gran oferta de què disposen, Pascual explica que els productes són tots fets allà. «La fórmula dels gelats, a part dels nous gustos que hem introduït, és la mateixa des de l’inici», i que «quasi tots els productes són de quilòmetre zero». L’únic que ha canviat és la maquinària, que «abans era més lenta i produïa molts menys gelats» i, al llarg del temps, ha sigut substituïda per uns instruments molt més eficaços.

Malgrat això, la recepta es manté inalterada. «El gelat de torró es fa com es feia fa cinquanta anys», explica Pascual. «Els mateixos clients et demanen noves coses», diu Pascual, en referència a productes sense gluten, sense sucre o vegans. «Simplement és buscar substituts perquè tothom pugui menjar un gelat a l’estiu. Fins i tot fem orxata sense sucre». «Aquí la qualitat sempre ha sigut la mateixa», assegura Pascual. «Aquí fem la producció molt seguida, hi ha gelats que els fem tres, quatre cops per setmana». Així, no fan mai estocs grans de gelat com a mesura per garantir «la cremositat, el producte final acabat». Pel que fa als líquids (orxata i granissat), Pascual assegura que «es fan cada dia, i sense estabilitzants ni conservants».

Els clàssics són els més demanats

Respecte als productes amb més demanda, el copropietari de la Xixonenca ho té molt clar: «Surtin les modes que surtin, sempre, sempre, sempre, són els clàssics: torró, nata, llimona, xocolata, maduixa... Llavors va per temporades: quan surt el gelat de Kinder, o el d’Oreo, doncs es venen més». «Els clients ja et diuen: que no tens aquest gelat?, i llavors ens hem de posar les piles».

L’interior de la barra de la Xixonenca, al Passeig de Manresa Lluc Grandia

Respecte a l’estiu que ja s’acaba, Pascual comenta que «després de dos anys de pandèmia, en què hem fet restriccions d’horaris i d’aforament, aquest any tot torna a la normalitat i hi ha molta més gent, però el client és el mateix que sempre, l’únic que tenen una franja horària i una capacitat de venir més grans. Vam posar la plataforma Glovo arran de la covid, quan només podíem obrir a dins, i així també ho podíem fer per emportar, i ho hem mantingut, i funciona bé». Com a valoració general, Pascual ho veu «positivament, en comparació dels últims dos». «La gent sempre ha tingut ganes de sortir», recalca. «Manresa és una ciutat gran, i malgrat les restriccions, la gent ha volgut sortir després d’estar tant temps tancada».

Respecte a la competència, «nosaltres mirem per nosaltres, però, com en tots els sectors, la competència sempre és bona perquè et fa posar-te les piles». «Hi ha gent a qui agrada el Danone i hi ha gent a qui agrada el iogurt casolà, hi ha d’haver gent per a tot». En tot cas, la tradició de la Xixonenca és un punt a favor. «Tens una fidelitat dels clients, tens gent adulta que abans venia amb els pares o avis i ara venen amb els fills, venen escoles». Però això no els fa relaxar-se. «Per molt simbolisme que tinguis, si no ofereixes un bon producte i un preu correcte, no vindran pas», assegura Pascual. «Al client l’has de tractar bé des del primer dia fins al darrer».

Li preguntem sobre la diferència entre la botiga del Passeig i la del carrer Guimerà. «El mercat és bastant igual», diu Pascual. «La diferència és que al Guimerà no hi ha terrassa, de moment, i sempre va bé si hi vols passar una estona, fent tertúlia», però, igualment, «el client és el mateix, normalment és un client familiar, no servim alcohol, l’única cosa que servim en ampolla és aigua. Tenim un ambient familiar i gent molt sana».

Tenir terrassa és una ajuda. «És un servei més que pots donar, no és demanar una cosa i prendre-te-la dret, pots quedar amb la colla d’amics, o si algú va a comprar i queda amb algú doncs es poden trobar a la Xixo i prenen alguna cosa, i és un plus», explica Pascual. A més, ser a dues ubicacions com al primer tram del Passeig i al carrer Guimerà «és molt important, ja que hi passa molta gent, el Passeig és de vianants i el dia de demà ho serà el Guimerà i això convida que la gent surti amb la canalla, a passejar».

La Xixonenca és coneguda perquè durant l’hivern no s’atura, amb oferta de neules i torrons. De cara a novetats, «per a la pròxima temporada d’estiu no sabem res, segurament afegirem algun gust nou o dos, i pel que fa a la temporada de torrons, potser hi ha alguna xocolata nova, però encara no sabem res», afirma Pascual. «Anirem mantenint el que hem anat fent i continuar fent-ho tan bé com ho hem fet fins ara», conclou.

Dolce Piacere: creixent amb la força de la varietat

Dolce Piacere s’ha fet un lloc, els últims anys, en l’aparador de gelats de Manresa. La seva varietat de gustos i l’estil italià han captivat el client. Per saber com ho fan, hem anat fins a la mateixa botiga, on ens reben l’encarregada, Dàmaris Tortosa, i Ignasi Puiggròs, el gelater.

Expliquen que es fa tot «des de zero». «Pasteuritzem la llet aquí, passa per dos processos de pasteurització», relata Tortosa. «Els nostres productes són tots naturals, la fruita i la llet són locals i les melmelades, per exemple, són italianes», combinen el producte de proximitat i el que prové del país transalpí, ja que són una gelateria d’estil italià. «Però tot és 100% natural», recalca.

«Les nostres terrines tenen una quantitat generosa» assegura l’encarregada. «Intentem que, a part de la quantitat, el client tingui un gelat dolç, natural, que, si per exemple, estàs menjant un gelat de festuc, tinguis la sensació de tenir un grapat de festucs», exemplifica Tortosa. «Fem un producte de qualitat». Observem Puiggròs fent el procés de pasteurització de la llet. «És un procés de pasteurització normal», explica. «S’escalfa i s’hi posen els altres productes, i llavors es pasteuritza, i amb això pots fer la base per fer els gelats». Aleshores s’hi afegeixen les pastes de cada gust, «excepte els gelats vegans, que no porten llet». A més, també fan els granissats i l’orxata de forma natural i a la mateixa botiga. «La intenció sempre és millorar la qualitat, el producte, les textures... Jo he estudiat a Itàlia i intentes seguir el seu mètode», relata Puiggròs.

Ignasi Puiggròs pasteuritzant la llet Lluc Grandia

«Aquest any hem eliminat tots els colorants», explica Tortosa. «Per al gelat de barrufet vam saber que el colorant que fèiem servir no era sa i el vam substituir per una alga». «Sempre intentem anar un pas endavant», afegeix Puiggròs. «A partir de la pandèmia vam fer galetes, pastissos...». En definitiva, «buscar que la gent tingui ganes de venir a fer un gelat». «Busquem un punt de sucre que sigui menys dolç, potenciem més el sabor i a la gent tampoc li agrada que sigui tan dolç, i llavors té poques ganes de tornar. Aquesta és la tendència actual del gelat», diu.

Augment de clients

Segons el gelater, «durant els anys de pandèmia no vam notar exageradament que baixés la feina, i més o menys vam anar mantenint el que teníem», però aquest any ha sigut molt diferent. «No sé què ha sigut, però hem notat un gran augment». Respecte als motius, Puiggròs sospita que és fruit «d’anar sembrant, al final al client el vas acostumant, va valorant el que li agrada, i cada vegada vol coses més bones». «Ha fet més calor, la gent té més ganes de fer coses, de sortir, és un cúmul de coses», afegeix. «És molt important el tracte amb la gent, un bon tracte, busquem el conjunt de tot, que la gent estigui contenta mentre compra, un bon tracte, que les quantitats i el producte siguin de qualitat...»

A més, Tortosa explica que, arran de l’augment de la demanda, se’ls ha fet petit l’aparador. «Estem esgotant els gelats cada dia». Recorda que «el 2019, la cua era de 5 a 9, tenies un descans de nou a dos quarts de deu en què no venia ningú, i després tornava a venir gent. Aquest any, des de les 5 fins a les 12 de la nit, que tanquem, no tens ni un segon de descans». Una dels trets característics del Dolce Piacere és que «cada dia canviem els gelats», diu el gelater. «Tenim més d’un centenar de gelats, la gent ve i demana què hi ha de nou, i motives la gent per veure les novetats, per veure les coses diferents, és un estímul més», assegura. Tortosa, per la seva banda, explica que «cada dia tenim una carta diferent, la gent et pregunta que què tens avui d’estrany». L’augment de clients els ha fet haver de comprar més estoc. «Veus la producció i t’has d’anar preparant per les neveres, tot i que l’espai de magatzem que tenim no és gaire gran», diu Puiggròs.

Respecte a la ubicació, Puiggròs no té cap dubte que «un establiment com aquest ha de ser sempre, sempre, al centre de la ciutat». «És una cosa d’impuls, els nens ho veuen i diuen ‘un gelat, un gelat’». El gelater també explica les diferències amb Itàlia: «Allà, és diferent, no fa falta, però aquí, aquests tipus de botigues han de ser al centre. La gent ha de poder veure’t». La terrassa que tenen també és important. «A la gent li agrada prendre un gelat tranquil·lament». Però no tenen servei a terrassa. «Som massa petits, i no tenim espai per tenir un cambrer que faci el servei, i amb el volum de feina, és impossible fer-ho nosaltres», explica Tortosa.

Respecte a les diferències amb altres gelateries, com la Xixonenca, Puiggròs diu que «nosaltres fem la nostra política, fem els nostres gelats». «La Xixonenca és la de tota la vida, els torrons, l’orxata, els gelats... vas a passar la tarda. Nosaltres t’oferim un servei més italià, t’ho servim nosaltres, t’ho fem nosaltres, i és més, ‘vaig a fer un gelat’», diu Tortosa.

De cara al futur, els canvis són difícils. «De locals n’hi ha pocs i són cars, i aquest se’ns ha fet petit», explica Puiggròs. «La idea és seguir sempre amb la mateixa metodologia», conclou.

Muuuak!: la nova generació es diu iogurt

No només els gelats tradicionals gaudeixen de gran popularitat. Els últims anys, tendències com el iogurt gelat, que s’allunya del gelat típic i aposta per un format diferent i més personalitzable, s’han fet un lloc en el panorama dels productes estiuencs. Muuuak! és el toc innovador de l’oferta que trobem a Manresa. Hem parlat via telemàtica amb Joel Isanta, el propietari de la botiga.

Isanta ens explica que fan servir un mètode d’elaboració «totalment artesanal», que treballen amb «llet fresca de Cal Porta i iogurt fresc de Cal Carlot» i elaboren cada dia el gelat. I què diferencia un iogurt gelat d’un gelat? Isanta explica que «un gelat clàssic té 450 calories i el nostre només en té 120, ja que està tot fet de llet fresca i iogurt natural». Això vol dir que és més sa: «Jo tinc dues filles i estic encantat que prenguin el nostre producte, ja que és molt nutritiu», exemplifica el propietari.

Isanta també explica que un muuuak! és una barreja entre qualitat i personalització: «Tens un gelat de qualitat màxima fet amb llet fresca i iogurt fresc que és baix en calories i que te’l pots personalitzar com tu vulguis», i afegeix que «tal com jo ho entenc si vols fer una dieta saludable podries menjar-te cada dia un muuuak!» Pel que fa a aquest estiu, explica que «la gent té moltes ganes de sortir i estem molt satisfets de com està anant».

El iogurt gelat es pot personalitzar amb ‘toppings’ Oscar Bayona

El canvi de local de fa uns anys també hi ajuda. «Vam trobar aquest local al mateix carrer i vam pensar que ens donaria més visibilitat. Estem molt contents d’estar al carrer del Born. Com a manresans que som de tota la vida, ens agrada molt afavorir el comerç del nucli antic», explica.

Respecte a la terrassa, Isanta assegura que el «per emportar» «ha sigut sempre la nostra filosofia». Mirant al futur, Isanta no es planteja, però tampoc descarta, fer altres tipus de gelats i vol «continuar en la mateixa línia». «A l’hivern afegim gofres a la nostra carta i per suposat les creps que ja fem la resta de l’any», explica.

Finalment, respecte de si els iogurts gelats són una tendència que es mantindrà en el futur, Isanta ho té clar: «Si vols tenir una dieta saludable cada dia pots menjar-te un muuuak! Per tant, tenint en compte la tendència de cuidar l’alimentació, penso que el iogurt gelat ja es quedarà per sempre».

Las Vegas: una màquina de gelats històricaTexto

Las Vegas, al peu del carrer del Born, no és una gelateria, és bar i restaurant. Però, a l’entrada del local, podem observar una màquina de gelats que ha marcat estius de generacions i generacions de manresans. Situada en un lloc tan cèntric, ara que aquest tipus de màquina ja no és molt habitual, s’ha convertit en una petita icona. Per parlar-ne, hem concertat cita amb Pilar Garcia, copropietària juntament amb els seus germans del negoci.

Pel que fa a l’elaboració, Garcia explica que «el gelat el fem nosaltres, i la fórmula que fem servir només és de la família Garcia, és secreta i no la pot fer servir ningú més, i s’ha mantingut al llarg dels anys». Assegura, però, que «és un gelat molt natural, fet amb vainilla o xocolata, i llet i sucre».

Un gelat de la màquina de Las Vegas

Ens explica la història de la màquina. «La vam posar l’any 1965 perquè un dels socis tenia maquinària d’hostaleria i va deixar al meu pare una màquina de les que tenien a Itàlia, i al final ens la vam quedar». La que hi ha ara no és l’original. «N’hem tingut diverses. Ara tenim una Carpigiani, que és molt bona, és com un Mercedes si parléssim de cotxes», relata. «N’hi ha de xocolata, vainilla i variat», explica. « Hem provat de fer-ne de nata, però no va tenir èxit, vam provar de posar-ne al quiosc, de posar-ne una a dalt, i tampoc va tenir èxit».

Pel que fa al tipus de client, «és el que ha comprat gelats aquí tota la vida: quan era petit, venia a comprar gelats, i ara és gran, encara menja gelats, i porta els seus fills a menjar gelat aquí». Garcia comenta que «ells t’ho expliquen: ‘quan tenia cinc anys venia a comprar gelat’».

Respecte a introduir-hi canvis, Garcia diu que «els canvis que s’han posat de moda, és afegir-hi coses a sobre», però que «de moment seguirem igual»

Compartir l'article

stats