De Museu de la Tècnica a Museu de l’Aigua i el Tèxtil amb l’acrònim MAT. L’acte institucional per celebrar, aquest dijous a la tarda, els 30 anys de l’equipament situat als Dipòsits Vells d’aigua de Manresa ha servit per fer aquest anunci. L’objectiu del canvi, s’ha explicat, és facilitar la comprensió de les col·leccions que conserva i es farà efectiu les properes setmanes a l’entrada del museu i a la resta d’elements gràfics que l’identifiquen.
A banda d’anunciar el nou nom per a l’equipament de la carretera de Santpedor, l’acte, amb una nodrida presència de persones lligades a entitats, institucions i al món del patrimoni i de la història de Manresa, també ha estat una excusa per retre un emotiu homenatge a les persones que van fer possible el museu i als professionals que hi han treballat al llarg de tots aquests anys, especialment a la conservadora i restauradora Pilar Alonso, que ha rebut un obsequi per la seva dedicació incansable.
Quant a aquells que el van fer possible, el reconeixement ha aplegat David Sanclimens Solervicens en nom del seu pare, l’aleshores alcalde Juli Sanclimens Genescà; Francesc Domènech Bartra, que va ser director general de Caixa Manresa; Valentí Roqueta Guillamet, aleshores president de Caixa Manresa; Ferran Busquet Arrufat, també en representació del seu pare, Ramon Busquet Guixé, que era membre del Consell d’Administració d’Aigües de Manresa i conseller de Caixa Manresa, i Josep Alabern Valentí, que era el gerent d’Aigües de Manresa.
Hi han intervingut Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa; Jaume Perarnau i Llorens, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC); Laia Muns Serra, directora del Parc de la Séquia; Eudald Serra Giménez, director del Museu de la Tècnica de Manresa, que és qui ha conduït la vetllada, i l'artista Quim Moya, que ha fet una original acció artística per revelar el nou nom del museu.
La idea de fer un museu
La celebració ha començat amb un vídeo en què els treballadors actuals han descrit en tres paraules què representa per a ells treballar al MAT. Han sortit paraules com energia, constància, força, futur, il·lusió, patrimoni, vida, orgull, alegria... Un segon ha recordat la gènesi de l'equipament. Alabern ha explicat que, quan va deixar de fer la funció de dipòsits d’aigua, hi ha un regidor de l’Ajuntament, del qual no n'ha dit el nom, que el volia convertir en un aparcament, una decisió que no va quallar. Finalment, en el seu 125è aniversari, Caixa Manresa volia deixar quelcom que quedés a la ciutat i va trobar en les instal·lacions i en la seva conversió en museu la millor manera de fer-ho. «Amb el director d’aleshores, Francesc Domènech, vam visitar els dipòsits i vam sortir ben enfangats, però va sorgir la idea de fer un museu».
Serra ha recordat la inscripció -l'abril passat- del museu en el Registre de Museus de Catalunya el Museu de la Tècnica de Manresa, en la categoria de museu monogràfic. Un pas que suposa el reconeixement de l’equipament, de la seva col·lecció i de la tasca de divulgació del patrimoni científic i tècnic que desenvolupa, i que alhora li obre la porta a les subvencions i als recursos que ofereix el departament a través del Servei de Museus de la Generalitat, fet que han destacat Perarnau i Aloy, que també ha posat l'accent en l'encert del nou nom.
Serra ha destacat el fet que, en matèria de museus, Catalunya encara té molta feina per fer. Actualment, ha dit, té un museu per a cada 31.500 habitants, mentre que a Espanya n'hi ha el doble.
Muns ha recordat que el MAT és un dels espais de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, coneguda amb el nom de Parc de la Sèquia, juntament amb el Centre de l’Aigua de Can Font, de l’Infoséquia i de la Casa de la Culla i s’ha encarregat de presentar les persones que el van fer possible, a qui han lliurat una llançadora, que és una peça molt lligada al món del tèxtil, juntament amb l’alcalde Aloy. Roqueta ha adreçat unes paraules als presents en nom de tots ells.
Dues exposicions permanents
El museu es va inaugurar el 1992 i inclou dues exposicions permanents, vinculades amb el món de la cinteria i de l’aigua, que permeten al visitant fer un recorregut per la història del tèxtil i dels usos de l’aigua des del segle XIV fins a l’actualitat, partint de la construcció de la Séquia, que va permetre el desenvolupament del territori d’una forma que hagués estat inviable sense aquest recurs.
L’exposició de la cinteria, és una de les més importants d’Europa i és el referent d’aquest món dins el Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, un conjunt de 27 museus que expliquen la idiosincràsia del principat pel que fa la revolució industrial i tot el que se’n deriva. Quant a l’exposició de la Séquia i de la distribució de l’aigua a Manresa, explica la importància patrimonial d’aquesta construcció, de les més importants d’Europa pel que fa l’enginyeria hidràulica medieval. Es tracta d’una infraestructura encara en ús i que rega l’horta manresana, a banda de subministrar aigua a la indústria i habitatges de 16 municipis de la comarca.
El per què del canvi de nom
En un estudi realitzat pel museu manresà els darrers mesos es va arribar a la conclusió que el nom vigent fins ara no responia a algunes de les necessitats que havia de complir per facilitar la comprensió de les col·leccions i del fons que conserva. La direcció del museu va decidir canviar el nom i proposar-ho al patronat de la fundació la seva aprovació. Amb l’acronim MAT es vol donar valor a cadascuna de les lletres que el formen: M de museu, A d’aigua i T de tèxtil, tècnica, treball i territori.
L'acte ha acabat amb una copa de cava i amb uns postres de la Séquia fets pel Mas de la Sala.
