Sense sobresalts. A diferència de Barcelona, sense sense xiulets ni per uns ni pels altres. Amb respecte. Guardant les formes. Així ha sigut l’acte institucional de la Diada que s’ha celebrat aquest diumenge al migdia a Manresa durant el qual l’alcalde, Marc Aloy, d’Esquerra, ha assegurat que en els grans temes estratègics de ciutat hi ha acord entre totes les forces polítiques. Ha demanat el mateix a nivell nacional: teixir complicitats per arribar a un objectiu comú, la independència.

L’acte s’ha celebrat a la plaça Onze de Setembre, amb l’estelada de testimoni. S’ha iniciat amb al Ball d’Homenatge a la senyera a càrrec de Jordi Gros, de l’Esbart Manresà. Al tram central del Passeig, cadires amb les autoritats -a primera fila l’alcalde i regidors i la delegada del Govern, Rosa Vestit- i al darrera representants d’entitats que han participat a l’ofrena floral. A les calçades, més cadires i gent dempeus. La percepció és que n’hi havia menys que altres anys. I d’estelades, ben poques. En un extrem, el faristol amb la senyera al costat.

El discurs d’entrada l’ha pronunciat aquest any la vicerectora del campus Manresa de la Universitat de Vic. Universitat Central de Catalunya, Sílvia Mas. L’ha començat citant el poema 11 de Setembre de Salvador Espriu. Seguint el fil del poema, ha assegurat que «no celebren una derrota, sinó la valentia dels homes i dones que es van tornar a aixecar» després del 1714. Ha recordat el setge de Barcelona, el de Cardona i la crema de Manresa per part de les tropes borbòniques un any abans. També els qui van defensar la democràcia a la Guerra Civil, els qui van haver d’exiliar-se i els qui es van quedar. «Exili i repressió judicial que encara és massa present», ha dit. A tots ells els hi ha expressat el seu respecte perquè «un país és, sobretot, la seva gent. Del passat, del present i del futur».

Mas ha continuar dient que «vivim un moment complex» amb molts fronts oberts: crisi migratòria, climàtica, geopolítica i econòmica. «Els reptes són majúsculs, però tenim la capacitat de donar-hi resposta». Venint com ve del món universitari, Mas ha remarcat que «mai com ara no hem tingut tants coneixements, i aquest potencial s’ha d’orientar cap a un objectiu: el bé comú». Catalunya hi té un paper clau, ha opinat perquè «és motor de coneixement, progrés, innovació, pensaments i defensa dels drets. És necessari afrontar aquets reptes mundials perquè també són de país». En aquest aspecte ha remarcat que «la col·lectivitat és la suma d’un munt d’individualitats, i tots som necessaris». Ha acabat la seva intervenció amb un altre poema: L’Ara mateix de Miquel Martí i Pol.

El «tot està per fer i tot és possible», de Miquel Martí i Pol és, precisament com ha acabat el seu parlament l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha intervingut després de Mas. Aloy ha fet un discurs historicista. S’ha referit a la crema de Manresa per part de les tropes borbòniques el 13 d’agost del 1713 que va arrasar la ciutat. «A Espanya hi regna un Borbó», ha recordat. «Som hereus d’aquells manresans que el 17143 van reconstruir la ciutat», ha dit. Per això «avui celebrem, sobretot, la dignitat i homenatgem els homes i dones que es van aixecar i van reconstruir allò perdut».

Ja cap el final s’ha referit a l’actual situació política. Malgrat les diferències cal persistir en l’intent de teixir complicitats cap a un objectiu comú, la independència, ha dit. «A Manresa hem demostrat que en els grans temes de ciutat ens posem d’acord».

Un cop s’han acabat els parlaments de l'acte de la Diada s’ha interpretat Els Segadors i ha començat l’ofrena floral. Primer de les institucions: Ajuntament -amb representants del govern d'ERC i Junts i de tots els grups municipals tret del PSC i Ciutadans-, la delegació del Govern i del Consell Comarcal del Bages. Després, ja en un ambient més festiu gràcies sobretot a la música ambient, la de les entitats. 53 en total. L’ofrena l’han tancat la pubilla i l’hereu de la ciutat. D’aquí s’ha passat a les sardanes.

La vigília de la Diada, Manresa nova tenir enguany Marxa de Torxes ni acte unitari. Enguany Òmnium Cultural va organitzar un Acte Cívic per la Llibertat.