Quiosc Regió7

Regió7

El segell, una espècie en perill d’extinció

Hi ha estancs que comercialitzaven 4.000 timbres al mes i ara 200 per la generalització de les noves tecnologies | Correus retira progressivament les bústies de Manresa, ara només en queden 25, pel desús del correu tradicional

Montse Soler mostra alguns dels segells que es venen a l’estanc Bonavista | ALEX GUERRERO

El correu tradicional és una espècie en perill d’extinció. La irrupció de la tecnologia en el dia a dia ha canviat els vells costums fins a deixar-lo pràcticament en desús. Ara, el correu electrònic o els polifacètics mòbils han substituït les cartes fins a deixar-les eclipsades. Tot i que encara es resisteixen a desaparèixer del tot, les bústies han quedat molt obsoletes i els segells ja no es venen com abans.

S’ha perdut l’hàbit d’enviar cartes i cada cop hi ha menys gent que en fa ús. Per això, Correus ara diversifica els seus serveis i se centra principalment en els enviaments de paquets i mercaderies. L’empresa, a la vegada que es digitalitza, deixa enrere els vells costums i arracona progressivament el correu tradicional.

Una mostra clara d’aquest fet és que a Manresa cada cop és més difícil trobar una bústia on anar a tirar les cartes. L’any passat es va decidir retirar gairebé la meitat de totes les bústies repartides per Manresa. Quan n’hi havia més, el 2015, n’hi havia 44. Ara només n’han quedat 25.

De la mateixa manera, els negocis que s’hi dediquen ja fa anys que noten que els segells no es venen com abans. Malgrat que és un producte que encara es compra regularment, els estancs consultats per Regió7 creuen que la demanda no té ni punt de comparació amb el que tenien fa temps.

L’estanc número 8 de Manresa, situat al carrer de Casanova, s’ha ressentit d’aquesta caiguda de la demanda. Fa algunes dècades podien vendre «fins a 4.000 segells al mes. Ara, encara que en seguim venent, amb prou feines arribem als 200 mensualment». Els treballadors s’hi resignen i troben que és «natural» que ja no se’n necessitin com abans, perquè «les cartes, si calen, ara s’envien totes per correu electrònic i els missatges, pel mòbil».

Qui compra aquests pocs segells? Andrea Ortiz, treballadora de l’estanc número 3 del carrer Àngel Guimerà, reconeix uns perfils de compradors molt concrets: «Ens en demanen gent gran, persones que volen enviar cartes a l’estranger i algunes empreses que encara envien les factures de manera tradicional». També en compren nens, però expliquen que «és una cosa molt més anecdòtica i aïllada, que suposo que encara fa il·lusió». Actualment, en venen prop d’un centenar al mes. Tot i que se’n compren amb força regularitat, expliquen que «abans en veníem molts més» i ja no hi podrien basar el seu negoci.

Més demanda per la pandèmia

Malgrat el canvi de costums que mostren les dades dels últims anys, sembla que l’experiència de la pandèmia ha servit per tornar l’esperança al correu per escrit. Montse Soler, de l’estanc Bonavista, ja ha notat un canvi en la demanda de segells. «Arran del confinament, tenint els éssers estimats lluny, es van tornar a enviar cartes». Tot i que és una cosa «residual», els segells no són tan obsolets com poden semblar i es tornen a comprar, sobretot en dates assenyalades. «Per Nadal, les vendes van remuntar. Els compradors eren gent de més de 50 anys i volien enviar postals o felicitacions a la família».

Les últimes edicions de segells espanyols que ven actualment estan dedicats a les festes populars de Sant Fermí i a l’organització de Metges Sense Fronteres.

És «incert» saber si aquest nou interès pel correu tradicional es mantindrà amb el temps, però la discreta demanda de segells i les bústies que encara sobreviuen a Manresa demostren el seu afany de permanència en un món que els intenta deixar enrere. Potser encara es pot salvar aquesta espècie en perill d’extinció.

El col·leccionisme,un refugi molt específic

Malgrat que els segells no han mantingut la seva funcionalitat, l’interès per ells segueix molt viu. Els col·leccionistes d’aquestes peces han proliferat els darrers anys i la filatèlia encara genera a Catalunya un comerç dedicat especialment a aquesta passió.

A la Numismàtica Rovira, situada al carrer de Puigllançada, han notat especialment l’augment de l’interès en la compravenda de segells.

Ivan Rovira, propietari de l’establiment, afirma que, «malgrat que és un negoci que va bastant a la baixa actualment, els últims mesos hi ha hagut més demanda i vendes de segells. També hi ha més gent que vol vendre les seves col·leccions», atresorades durant anys de dedicació i coneixement aprofundit d’una matèria molt específica. A més, gran part d’aquest interès pels segells «ve de fora. De cada 10 vendes de segells que fem, fins a 8 compradors poden ser estrangers», assegura Ivan Rovira.

Normalment, els compradors són «col·leccionistes que són apassionats dels segells des de fa anys». Els clients, però, «no mostren interès pel correu tradicional i les cartes, més enllà de l’afició per la filatèlia», i també l’han deixat en «desús».

Compartir l'article

stats