Les ciutats intel·ligents han d'estar al servei de la ciutadania. Aquest és el lema amb el qual ha començat la jornada tecnològica Be Future!, avui a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa. La jornada d'avui s'ha fet en el marc de les activitats programades en el Mobile World Capital de Barcelona, que té per objectiu portar les innovacions tecnològiques a fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb motiu del pas del Mobile per Manresa, l'empresa Huawei ha portat fins a la plaça Sant Domènec un camió tecnològic per mostrar a les empreses del territori els avenços tecnològics més punters. Segons la responsable de màrqueting de la unitat dedicada als negocis, Kitty Tsui, Manresa és una ciutat molt conscienciada amb la digitalització de les infraestructures i sempre està molt oberta a noves propostes tecnològiques. "Sempre ens conviden a venir i estem molt contents de venir" ha assegurat avui Tsui.

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy ha estat l'encarregat d'encetar la jornada, ha volgut destacar la regidoria de ciutat intel·ligent que l'Ajuntament va estrenar el 2019 i els espais de la ciutat destinats a la tecnologia com el parc tecnològic o les futures instal·lacions de la Fàbrica Nova. Després d'aquesta presentació hi ha hagut una ponència a càrrec del director general d'innovació i economia digital de la Generalitat, Dani Marco. Ha explicat que és fonamental que la tecnologia 5G s'adapti a les necessitats de cadascuna de les demarcacions del territori. "A la regió de la Catalunya central ens hem centrat en quatre principals línies d'acció: el sector agroalimentari; la indústria del metall, mecànica i mineria; l'habitabilitat rural als petits municipis i els drons" ha detallat Marco en la seva presentació.

Seguidament, el CIO i director de connectivitat intel·ligent de Mobile World Capital Barcelona, Eduard Martín, ha explicat quina hauria de ser la ruta que han de fer les ciutats per convertir-se en ciutats digitals. Primer s'ha de dotar els espais de connectivitat que arribi a tots els sectors socials, i després s'han d'anar digitalitzant i automatitzant els processos quotidians per tal de fer més fàcil la vida dels ciutadans. Segons Martín al Bages hi ha un gran desavantatge respecte a altres territoris de Catalunya, que és l'orografia, "estem treballant i d'aquí molt poc sortiran nous projectes a la comarca que sorpendran molt", ha assegurat el ponent a Regió7.

A continuació, s'ha presentat una taula rodona que portava per títol Ciutats intel·ligents al servei de les persones. Han intervingut Eduard Martín com a moderador i el director d'administracions públiques a Catalunya i Aragó de l'empresa Vodafone, Alex Carballo i el CTIO D'I2CAT [una organització de recerca tecnològica], Sergi Figuerola. Han detallat que el 5G encara no ha acabat de desenvolupar-se, i que encara queden moltes innovacions disruptives per implementar-se. "Ja estem investigant amb la tecnologia 6G, es necessiten uns tretze anys de recerca per posar en marxa una tecnologia així", ha assegurat Carballo durant el debat. Sergi Figuerola ha detallat a Regió7 que "el que és important és que no tot es quedi a Barcelona i que les empreses dels territoris que estan fora de l'àrea metropolitana també tinguin l'oportunitat de desenvolupar-se tecnològicament".

Una taula rodona femenina

A 2/4 d'11 del matí ha començat una taula rodona per debatre sobre les aplicacions socials que pot tenir la tecnologia si és ben emprada. Les quatre participants eren: la directora general de la societat digital a Catalunya, Joana Barbany; la vicepresidenta de Huawei Espanya, Therese Jamaa; la directora del convent Santa Clara, Sor Lucía Caram i Sònia Recasens, que és membre del consell assessor de la fundació Pere Tarrés. La periodista Eva torrents ha moderat el debat. Abans de començar, Barbany ha mostrat la seva disconformitat amb la disparitat de gènere en les ponències de la jornada d'avui. "No pot ser que quan parlem de temes socials només siguem dones i que quan es parla de 5G, només siguin homes. Aquí falten homes i al debat anterior faltaven dones. És així", ha deixat anar com a primera intervenció del debat.

Therese Jamaa ha explicat una història personal emocionant, va néixer al Líban i quan era petita la seva família es va refugiar de la guerra a França. "La tecnologia em va ajudar a integrar-me i trobo que és una eina fonamental per acollir les persones estrangeres", ha declarat. Sor Lucía Caram ha lloat la feina feta per Jamaa, "durant els mesos més complicats de la pandèmia, aquesta dona s'escapava per ajudar-me a fer de traductora d'àrab al banc d'aliments. És realment extraordinària". Caram, ha expressat la seva satisfacció per haver fet possible una formació tecnològica per infants i joves en risc d'exclusió social i les seves mares, segons la religiosa aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats, inclosa Huawei. "Jo sempre demanava a Déu i la Therese em va ensenyar a demanar a tot Déu" ha dit avui Sor Lucía.

Sònia Recasens, en el seu torn de paraula, ha assegurat que la formació en tecnologia és vital perquè sigui realment equitativa. "Hem d'apostar per una formació continuada i formar als mestres en tecnologia. La pandèmia va accelerar un procés que havia d'arribar, que és la digitalització de l'educació i el teletreball", ha declarat. Recasens ha explicat que un de cada cinc infants que atén la fundació Pere Tarrés no tenen accés a un ordinador a casa seva i un 26% de les persones que no tenen connectivitat és perquè creuen que no la necessiten, "hem d'explicar a les famílies perquè és tan necessari que les seves llars estiguin connectades a la xarxa".

Barbany ha tancat la taula de diàleg recordant que "la tecnologia pot ser una arma de doble fil, hem d'ensenyar a la societat com fer-la servir perquè no esdevingui un problema". Ha posat com exemple a el metavers, que segons la directora de societat digital, "pot fer una mica de por que cadascú s'aïlli en el seu propi univers digital".