Fa 21 anys, d’ençà que va entrar en servei, Emma Moreno Puy és a la direcció del Centre de Formació Pràctica (CFP), una de les joies de la Catalunya central. Un centre que rep elogis per tots costats per la seva capacitat de donar una resposta real a les necessitats formatives de les empreses, en especial, les del metall. Va néixer a Manresa el 1966, però la feina del pare va portar la família a les Canàries. Novament, a la seva ciutat, va continuar els estudis i es va llicenciar en ciències físiques. Des de fa anys, Navarcles és el seu poble d’adopció. Professionalment, és una de les ànimes d’aquest centre que van impulsar Sebastià Catllà i Vicenç Mauri i que va trobar la complicitat de diferents organitzacions del territori. Per les modernes instal·lacions del CFP hi passen cada any un miler d’alumnes. Un equipament, ubicat a la planta inferior del Palau Firal de Manresa, que, a curt termini, farà realitat una nova ampliació.
Tradicionalment, treballar a la indústria, sobretot en el metall, era sinònim de treball físic o de granota de treball, però ara també ho pot ser de bata blanca.
La tecnologia avança ràpidament i això significa que les condicions de treball, en general, són millors. La informàtica i l’electrònica són presents a gairebé tots els processos industrials. Per tant, cada vegada hi ha més botons per prémer i més persones susceptibles de treballar amb bata blanca. Les empreses necessiten gent més qualificada que pugui fer anar una tecnologia on la robòtica té un rol notable.
...I els robots prenen feina?
Els robots poden fer feines dures i mecàniques que necessiten professionals que els programin. Les tasques a fer a les fàbriques són i seran diferents.
La indústria 4.0 està en boca de polítics, empresaris, estudiants... Ens en pot fer una definició planera?
És un concepte sota el qual s’aixopluguen diferents tecnologies avançades. Els sensors, la robòtica, la impressió 3D o la programació blockchain fan que les empreses siguin més competitives. Nosaltres, per exemple, aquest any formem en muntatge 4.0 i logística 4.0 amb un professorat molt expert que, en el seu dia a dia, ja aplica els seus coneixements en empreses.
El temps ha demostrat que el CFP, nascut de les necessitats d’empreses del Bages, no va ser un caprici.
Fa un quart de segle, a les reunions de la comissió d’indústria de la Cambra de Comerç ja es parlava que calien professionals ben preparats. Fruit de la necessitat va néixer el CFP. Per sort, les empreses continuen invertint, es posen al dia i continuen considerant que la formació és indispensable. Falta personal qualificat per a les nostres indústries.
A banda del metall, ara oferiu servei a més sectors.
Hem ampliat la mirada a tot el que està relacionat amb el disseny, manteniment i verificació i metrologia. De totes maneres, el nostre plat més fort és la mecanització.
Polítics de tots els colors i sindicats visiten sovint el CFP i reben tota mena d’elogis. Què els sorprèn?
Primer de tot, el model de governança on conviu el sector públic i el privat. El nucli és la Fundació Lacetània, que van impulsar la Cambra de Comerç de Manresa, la Patronal Metal·lúrgica del Bages i l’institut Lacetània. En aquesta fundació hi ha una representació àmplia de les institucions públiques i organitzacions patronals i socials. Se’ns considera un model. És curiós que altres territoris ens han volgut replicar però no ho han aconseguit. Tots els polítics ens reiteren que estem fent una feina espectacular, però des de les conselleries no arriben diners que ens ajudin a tirar endavant. Ens costa molt fer les paus.
Quines conselleries són les que us haurien de donar un cop de mà?
Les que tenen les competències en Treball i en Indústria. Ens agradaria que hi hagués alumnes que fossin becats o que el Pla Nacional per a la Indústria ofereixi una ajuda, encara que sigui petita, per a formació a les empreses.
Expliqui’ns el paper de Sebastià Catllà i de Vicenç Mauri en la creació del CFP.
Van ser determinants. Sebastià Catllà, aleshores era el president de la Patronal Metal·lúrgica, i Vicenç Mauri, el president de Pimec Catalunya Central. Podríem dir que si un és el pare, l’altre és el tiet. Han estat sempre al nostre costat i, a títol personal, tots dos formen part de la nostra comissió executiva. Hi ha hagut aportacions que han estat visionàries. A les reunions, els suggeriments que ens fa Sebastià Catllà generen consens.
Una de les característiques de la gent que porteu el CFP és la discreció i el treball sense fer soroll.
Personalment, a mi ja no m’agrada la projecció pública. Ho han fet més i molt bé els màxims responsables del govern corporatiu: president o presidenta de la Fundació Lacetània i president de la Patronal Metal·lúrgica. Al CFP som un equip de deu persones que sempre treballem com formiguetes. La feina col·lectiva és determinant i està per sobre de les individualitats.
En poc més de dues dècades ha canviat molt la tecnologia, però la societat també ha evolucionat. Ara hi ha un percentatge important d’immigració.
El perfil és molt variat i la immigració la detectem més en la formació ocupacional, la destinada a persones que busquen feina. El que demanem a tothom que fa aquests cursos que finança el Servei d’Ocupació de Catalunya, que duren sis mesos, és que no abandonin a mitja formació perquè es malbaraten recursos.
Malgrat tota la feina que fan, encara hi ha empreses que no troben personal.
Sí, passa massa sovint que no es cobreixen les vacants. Fins i tot hi ha empreses que estan disposades a incorporar persones que no tinguin els coneixements ideals amb la idea que l’aprenentatge l’acabaran de fer a la mateixa indústria. Les empreses tenen molt en compte l’actitud i les ganes d’aprendre dels nous treballadors. Podríem dir que gairebé el cent per cent de les persones que formem s’incorporen al mercat laboral. És evident que qui vulgui treballar tindrà feina.
És complicat trobar perfils de persones implicades laboralment?
En el cas del metall, tot i que el conveni és bo, costa molt trobar persones amb ganes de treballar i amb cultura de l’esforç. Vam ser pioners en implementar un projecte de formació dual, que comporta un contracte i uns ingressos. Dels divuit interessats, setze van tirar endavant, però la resta es va desmotivar i no va ni començar. Ens consta que la problemàtica de les desercions afecta altres centres formatius.
Se li acut com revertir la situació?
Moltes vegades hi ha una problemàtica social al darrere que requereix una formació en valors molt específica.
La implicació és igual en dones que en homes?
Percentualment hi ha menys dones, però les que venen són més responsables. La majoria tenen les idees més clares i saben que volen treballar. També és cert que moltes de les dones que venen ja superen els 30 anys, mentre que entre els homes predominen joves més desorientats.
El metall ha deixat de ser un sector masculí?
Hi ha empreses del metall que prioritzen dones perquè tenen més habilitats per a les feines fines, entre d’altres la soldadura. Aquí les formem i són les mateixes empreses les que ens demanen referències de cada persona. Nosaltres agraïm aquesta confiança.
Quins tipus d’empreses necessiten més gent?
Les que es dediquen a mecanització. També hi ha molta demanda per a oficina tècnica i manteniment.
El futur del CFP sembla que serà a la Fàbrica Nova.
La previsió és formar part d’aquest important projecte vertebrador de Manresa, al costat de la UPC.
Com ho fa per evadir-se de tota la feina que genera el CFP?
M’agrada la feina, però, com tothom, necessito alguna afició que m’ajudi a alliberar la ment. Per a mi el gran hobby és la costura i, per tant, fer vestits. També m’apassiona el ganxet.
ELS 4 CANTONS
Tothom té el que es mereix?
No. Hi ha factors incontrolables.
Millor qualitat i pitjor defecte.
Complidora i massa perfeccionista.
Quina part del seu cos li agrada menys?
No em vull queixar del cos.
Quant és un bon sou?
El que et permet viure sense patir i et pots permetre algun caprici.
Quin llibre li hauria agradat escriure?
No soc bona escriptora.
Una obra d’art.
Alguna relacionada amb la costura.
En què és experta?
Millor no considerar-me experta.
Què s’hauria d’inventar?
Fer els dies més llargs.
Déu existeix?
Sí existís no passarien algunes coses...
Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?
Algun gran inventor.
Un mite eròtic.
No mitifico.
Acabi la frase. La vida és...
Curta i s’ha de gaudir.
La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?
Bona, en general.
Tres ingredients d’un paradís.
Salut, família i amics.
Un lema per a la seva vida.
Respira i somriu.
