Quiosc Regió7

Regió7

Òmnium celebra l’acte dels 50 anys amb una suma d’agraïment i de reconeixement

La delegació al Bages i Moianès de l’entitat cultural, que té 6.512 socis, va viure ahir al vespre en un saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa ple una vetllada que va servir per repassar la feina feta i per deixar clar que «la lluita continua»

Jaume Puig, Montserrat Vives, Jaume Torras, Anna Vilajosana, Marc Aloy, Anna Crespo, Josep Camprubí, Calixte Sabaté i Jaume Esquius | FOTOGRAFIES: OSCAR BAYONA

«La lluita continua», va declarar ahir al vespre, Jaume Puig, expressident de la delegació al Bages-Moianès d’Òmnium i membre de la junta actual, després de repassar els 50 anys d’història de l’entitat. Fa 42 anys que en forma part. Ahir va tenir lloc l’acte institucional de celebració del mig segle d’Òmnium, que va portar un centenar de persones al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa. Va ser un acte d’agraïment per la feina feta i de reivindicació per la que encara queda per fer. Per això les paraules de Puig.

Assistents a l’acte, que va aplegar membres i presidents de les diferents juntes de l’entitat |

Només en el parlament de cloenda de l’alcalde Marc Aloy es va poder relacionar molt de passada el que deia amb la crisi que viu el govern català. Després de destacar el paper cabdal de l’entitat per a la llengua i cultura del país, de celebrar-ne «l’energia envejable», el treball constant «sense defallir» i de destacar alguns episodis i noms en la seva trajectòria, va afirmar que «avui més que mai necessitem entitats fortes per recordar als polítics que no ens desviem del camí».

La vetllada la va obrir l’actual presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Anna Vilajosana, que va voler agrair la tasca de les 92 persones que han format part de les diferents juntes de l’entitat i de les 8 persones que han ocupat la presidència que encapçala fa encara no dos anys, així com dels voluntaris i socis.

Actuació final abans d’acomiadar l’acte, que va omplir el saló de sessions amb un centenar de persones | ARXIU/PICH

Vilajosana va repassar els noms de la primera junta i els de l’actual i va remarcar que «el compromís d’Òmnium continua ferm», alhora que va apel·lar a la responsabilitat individual de cadascú» per obrir «un nou cicle» amb «una nova estratègia compartida que ens permeti avançar» i guanyar «en totes les batalles que tenim obertes: la de la llengua, la de la cultura, la de la cohesió social i la reivindicació de drets socials i polítics».

Puig va oferir un exhaustiu repàs dels intensos 50 anys d’història de l’entitat, amb uns primers anys protagonitzats bàsicament per la defensa del català i uns darrers més marcats per la lluita per la independència i els drets socials i polítics. Dels 261 socis del 1972, als 400 del 1982, passant pels 3.149 del 2017 i , a partir d’aquesta data, l’efervescència dels darrers anys fins als 6.512 actuals, un creixement que ha permès a Òmnium Bages-Moianès renunciar a les subvencions municipals i autofinançar-se. Un 35% dels socis, va informar Puig, té menys de 45 anys i un 40%, de 46 a 65. Per altra banda, un 48% són dones i un 52% homes. Mentre que a la primera junta hi havia 14 homes i una dona, a l’actual són 8 dones i 7 homes.

Reconeixement als primers

Acte seguit, va arribar el reconeixement als membres que encara viuen de la primera junta de l’entitat, que va presidir Ramon Llatjós Planas, amb Josep Calmet Safont com a vicepresident i Xavier Sitjes Molins com a secretari. Van recollir una placa amb el logotip dels 50 anys els aleshores vocals Josep Camprubí Casas, Josep Maria Esquius Prat, Calixte Sabaté Tolosa i Montserrat Vives Jorba, i Jaume Torras Casas, tresorer d’aquella primera junta. Per part seva, l’alcalde, que també en va rebre una, va lliurar a Vilajosana una reproducció de l’Àliga, el símbol més important de la ciutat, com a reconeixement a l’entitat.

Després de les paraules d’Aloy, l’acte va finalitzar amb la intervenció artística de Berta Sala i Riba, Clara Palet i Trujols, Mar Martínez i Matas, i Laia Tatjé i Fargas, que van oferir un muntatge senzill, sensible i ben interpretat amb cançons, poesia i dansa teatre inspirat en l’obra de Palmira Jaquetti i Isant, poetessa catalana del segle passat, folklorista, compositora, pedagoga i amant de la naturalesa, que protagonitza una plaça a Manresa.

A banda, la comissió dels 50 anys treballa en l’organització de cicles de conferències específics sobre llengua, cultura, país i cohesió social, amb ponents de relleu nacional amb la finalitat de donar un sentit especial als actes habituals de la seu territorial.

La imatge dels 50 anys d’Òmnium que acompanya els actes és obra de la il·lustradora i caricaturista manresana Maria Picassó. S’ha inspirat en tres conceptes: Òmnium, paisatge i cel.

Un muntatge audiovisual portarà la història de la delegació arreu del territori que abraça

A banda de l’acte celebrat ahir, Òmnium Bages-Moianès prepara una exposició itinerant que, mitjançant un muntatge audiovisual, recollirà els aspectes més rellevants dels 50 anys d’història de l’entitat i els seus protagonistes. S’inaugurarà a Moià (Auditori Sant Josep) el 12 de novembre. Al gener es traslladarà a Sant Joan de Vilatorrada (Cal Gallifa); al febrer a Sant Vicenç de Castellet (Auditori de la Biblioteca); i del 3 a 19 de març s’exposarà a l’Espai 7 del Centre Cultural del Casino, de Manresa. La intenció és que durant la resta del curs visiti altres poblacions del Bages i el Moianès.

L’entitat va néixer el dia 2 de juliol del 1972 en una assemblea amb una quarantena de socis

L’acte fundacional va tenir lloc al número 14 el carrer d’Urgell, a les 11 del mati, i el va presidir Ramon Llatjós

Tal com recull la informació del mig segle de la delegació d’Òmnium Cultural recollida per Jaume Puig, la gènesi de l’entitat cal buscar-la a casa de l’advocat Fíguls, al carrer del Canonge Mulet, on es van fer les primeres reunions abans de l’assemblea fundacional del 2 de juliol de l’any 1972, que va tenir lloc a les 11 del matí a la seu del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, al carrer d’Urgell 14, on van assistir una quarantena de socis, segons explica el llibre d’actes que se’n conserva. Va presidir la sessió Ramon Llatjós.

La primera junta es va escollir a proposta de l’enyorat pintor Josep Vila Closes i, durant el primer any, a banda de l’organització de cursos de català, es va vetllar per la incorporació del català a les escoles, amb gestions a les associacions de pares i reunions de mestres als quals es va facilitar documentació sobre l’ús del català a l’ensenyament, atès que encara era en ple franquisme i l’estat no pagava ni subvencionava l’ensenyament de les llengües maternes a l’EGB. També es preparaven les gestions per a la catalanització de la premsa i dels butlletins d’entitats i empreses, que per inèrcia es feien en castellà. I es va donar suport al Grup de Teatre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages per a un cicle de teatre català contemporani a la desapareguda Sala Loiola. La primera obra que s’hi va veure va ser Vermell de Xaloc, de Ramon Gomis.

Compartir l'article

stats