Una ostomia és un procediment quirúrgic mitjançant el qual es practica una obertura a l’abdomen a una persona per on poder evacuar la femta o l’orina. Van a parar a una bossa adherida a la pell. Manresa va acollir ahir la VII Jornada sobre les persones osmotitzades organitzada per l’Associació Catalana d’Ostomitzats (AOC) i la Fundació Althaia. Es va posar de manifest que es tracta d’una afectació desconeguda per a la gran majoria que genera pors i vergonya a qui ho pateix, i que un cop acabat tot el procés d’adaptació es pot fer vida normal.
Aquestes són els principals missatges de la jornada: acabar amb tabús i insuflar esperança. Es va dur a terme a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu i hi van participar una vuitantena de persones. Durant la jornada, que es va celebrar tot el matí, es va debatre de tot: com normalitzar l’ostomia, com parlar-ne als fills, com treure’s pors i vergonyes de sobre, com adaptar-se a una nova situació o com superar la nova situació. Una ostomia no és pròpiament una malaltia, sinó conseqüència d’un càncer, una afectació inflamatòria intestinal o bé un accident, entre altres.
La inauguració va anar a càrrec del director general d’Althaia, Manel Jovells; la directora d’Infermeria, Assumpta Prat; Teresa Sabater, del Servei Català de la Salut; i la presidenta de l’AOC, Neus Cols. Tots van posar en valor la tasca d’entitats com la de les associacions de persones afectades, en aquest cas l’Associació d’Ostomitzats per acompanyar i aconsellar persones que pateixen l’afecció i els familiars.
A continuació la cara visible de l’AOC a la Catalunya Central, Carme Colmena, va parlar dels objectius de l’entitat. Bàsicament donar suport i acompanyar persones ostomitzades per normalitzar la seva vida personal i familiar, i sensibilitzar la societat perquè no hi hagi estigmes.
Testimonis
Sense estigmes ni pèls a la llengua es van expressar Sebastià Aliberch, Rosa Armengol, Pilar López, Eduard Novell, Isabel Rodríguez i Montserrat Torres. Tots ells persones ostomitzades o familiars. «Hem de reconèixer el valor de no amargar-se perquè no hem fet res dolent. L’ostomia ha sigut una solució a una problemàtica, però hi ha un desconeixement general», va dir Cols a la presentació de la taula rodona. Van admetre que els va costar acceptar, físicament i mentalment, la nova «normalitat» , però un cop fet, no han deixat de fer res del que feien habitualment. «El que no pots fer és quedar-te al sofà de casa. Llavors, com totes les malalties, se’t menja», va relatar Novell. Tots també van incidir en la importància de tenir suport familiar i social.
La darrera taula rodona la van protagonitzar la cap d’Oncologia d’Althaia i directora assistencial de la fundació, Montserrat Domènech; el cap de Cirurgia d’Althaia, Pablo Collera; el periodista de Regió7 Jordi Morros; la psicooncòloga d’Althaia Núria Orcero i la infermera estomaterapeuta d’Althaia, Cristina Vidal, que es va endur els elogis de pacients i familiars per la seva tasca amb les persones ostomitzades. Hi van donar un punt de vista més professional.
A la Fundació Althaia de Manresa es fan entre 100 i 120 ostomies cada any. A la Catalunya central hi ha un grup de l’Associació Catalana d’Ostomitzats que es reuneix cada primer dilluns de mes a 3/4 de 4 al casal de la Mion.