L’investigador manresà Jordi Sardans és un dels científics que signen un article publicat a la revista Nature que insta a aplicar amb urgència les bioenergies amb captura de carboni per frenar el canvi climàtic. En cas contrari, l’augment de l’escalfament global podria arribar a gairebé 4 graus més el 2200.
La bioenergia o energia de biomassa prové de l’aprofitament de la matèria orgànica i els residus que se’n deriven. Quan forma part d’un procés amb captura i emmagatzematge de carboni es coneix com a BECCS, per les sigles en anglès. L’article afirma que si no s’implementen amb urgència tecnologies basades en la bioenergia contra el canvi climàtic, abans del 2040, no seran capaces de capturar i emmagatzemar el carboni necessari per reduir dràsticament els gasos d’efecte hivernacle.
L’estudi insisteix que si l’aplicació de BECCS es retarda fins a la segona meitat del segle XXI, els mateixos efectes perjudicials del canvi climàtic (sequera i onades de calor) limitaran el rendiment agrícola i, com a conseqüència, es reduirà la producció de biomassa, justament la matèria primera essencial per produir bioenergia.
Segons Jordi Sardans, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), «les conclusions reforcen que la mitigació és urgent per evitar un canvi climàtic irreversible i crisis alimentàries greus. Tret que altres tecnologies d’emissions negatives estiguin disponibles en un futur proper».
La tecnologia BECCS suposa extreure bioenergia de la biomassa en formes útils (electricitat, calor, biocombustible) i, a continuació, capturar i emmagatzemar el carboni eliminant-lo de l’atmosfera. Part del carboni de la biomassa es converteix en diòxid de carboni (CO2), que es pot emmagatzemar mitjançant segrest geològic o aplicació terrestre.
Segons investigacions de l’Observatori de la Terra Lamont-Doherty, el diòxid de carboni (CO2), després de ser barrejat amb aigua, es pot convertir en roca.
Efecte bucle
A més, l’estudi afegeix que en el cas que les BECCS s’implementin tard, aquesta menor productivitat dels cultius podria obligar a expandir les terres agrícoles, augmentar l’ús de fertilitzants i, com a conseqüència, a augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle, accelerant encara més el canvi climàtic. Es produiria un bucle de retroalimentació sobre l’escalfament global fins ara no contemplat.
Al treball "Delayed use of bioenergy crops might threaten climate and food security", publicat a Nature, liderat pel professor Rong Wang de la Universitat de Fudan (Xangai, Xina), hi han intervingut l’investigador del CREAF i del CSIC Josep Peñuelas i l’investigador del CREAF Jordi Sardans.
La seva conclusió és contundent: «Si endarrerim la tecnologia de bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni fins al 2040 o 2060, l’any 2200 l’escalfament global pujarà entre 1,7 i 3,7°C perquè disposarem de menor quantitat de la biomassa necessària», assegura Josep Peñuelas.
L’alimentació, amenaçada
Es tracta d’un context que posaria en perill l’estabilitat climàtica i amenaçaria la seguretat alimentària mundial.
Si a aquesta situació se li afegeix la demanda sostinguda d’aliments al món, l’escalfament global també augmentaria.
La necessitat d’aliments portaria a expandir les terres agrícoles, a intensificar-ne la fertilització amb nitrogen, a canviar els usos dels boscos i a reforçar l’exportació d’aliments com ara el blat i l’arròs, totes elles activitats relacionades amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
L’estudi conclou que si l’aplicació de tecnologia BECCS s’endarrereix fins al 2060, l’any 2100 hauran augmentat fins a 90 els 81 països en desenvolupament actuals que presenten bretxa alimentària positiva (calories per càpita per sota del nivell de malnutrició.
Així mateix, s’ha calculat que exportar blat, arròs i blat de moro per reduir la gana requeriria nivells d’exportació entre 2 i 80 vegades més grans, en alguns casos massa gran per ser plausible.
