Manresa va aconseguir retallar, durant el 2020, la distància que la separava de la renda mitjana catalana per habitant. La capital del Bages a tancar fa dos anys amb una renda de 13.324 euros per capita, el que suposa una diferència de 837 euros respecte de la mitjana catalana, de 14.161. Amb tot, respecte de l’exercici anterior suposa 44 euros menys de diferencial i 67 respecte del 2018, quan la ciutat va marcar la màxima distància en relació a la mitjana catalana en el període del qual ofereix dades l’Atles de Distribució de Renda de les Llars, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta informació l’elabora l’INE a partir de les dades de l’Agència Tributària i es va inaugurar el 2019 com a una estadística experimental.
Amb els 13.324 euros de renda neta anual mitjana per habitant, la capital del Bages se situa per damunt de la mitjana de les 25 ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya (de 12.740 euros el 2020), un tall que no superen Badalona, Reus, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Així, Manresa va tancar el 2020 amb una renda mitjana per capita propera a la de municipis com El Prat de Llobregat (13.381 euros), Lleida (13.303) o Sant Boi de Llobregat (13.270), molt per sobre dels 10.799 de Santa Coloma de Gramenet (entre els últims municipis de Catalunya quant a renda) o els 11.726 de l’Hospitalet de Llobregat però molt lluny de la ciutat gran del país amb la renda més elevada, Sant Cugat del Vallès, amb 21.304 euros per capita.
Sant Cugat es va situar com el cinquè municipi del conjunt de poblacions del país quant a renda, per sota de Gallifa (23.834), Matadepera (22.806), Fontanals de Cerdanya (21.726) i Sant Just Desvern (21.511). Entre les 10 primeres del país també van figurar de la regió central Das (sisena, amb 21.189), Isòvol (novena, amb 20.105) i Saldes (desena, amb 19.945 euros).
La primera població bagenca que figura en la llista de les de renda més elevada a Catalunya és Rajadell, amb 17.785 euros, en la 39a posició del rànquing municipal.
En contrapunt, tanca la llista Collsuspina, amb 9.064 euros per capita el 2020 (en un any amb una pèrdua de renda atribuïble al trasllat sobtat de patrimoni d’un municipi que l’any anterior figurava amb una renda mitjana de 16.077 euros i a l’entorn dels 14.000 en tots els anys següents), i entre les últimes posicions (la 899a) hi trobem Santa Margarida de Montbui, amb 11.097 euros.
Manresa, carrer a carrer
A Manresa, la diferència entre la secció censal amb la renda més baixa (El Xup) i la més elevada (el sector central de Passeig i Rodalies) és de més del doble: 9.433 euros, ja que El Xup va tancar l’any amb una renda neta mitjana per persona de 9.123 euros i l’esmentada secció de Passeig i Rodalies, amb 18.566. La resta de sectors que tanquen el rànquing manresà són l’entorn de la Clínica Sant Josep, amb 9.397 euros; a Vic-Remei, a l’entorn de la piscina Municipal, amb 10.155; i al Barri Antic, entre Puigmercadal i Sant Ignasi Malalt, amb 10.266. Quant a les rendes mitjanes més elevades es van localitzar, a banda del Passeig, a l’entorn del carrer Sant Josep, amb 17.613 euros, i al sector Tortonyes, amb 17.584. Respecte del 2019, el sector amb més creixement de renda a la capital del Bages va ser a l’entorn de la Font del Gat i el Centre Hospitalari, al Poble Nou, amb un increment del 6,34%, fins als 15.925 euros. En canvi, la davallada més destacada va tenir lloc a Sant Pau, del 3,52%, fins als 10.676 euros.
Les seccions censals amb més renda de l’estat es troben a Vitòria i Barcelona, amb 31.670 euros, mentre que carrers de ciutats com Melilla, Sevilla, Cartagena, Màlaga i Granada tanquen el rànquing estatal amb poc més de 4.000 euros per habitant. Al conjunt de la Catalunya central, la renda mínima per capita es va registrar al barri de Montserrat d’Igualada, amb 8.014 euros.
Les xifres publicades per l’Institut Nacional d’Estadística revelen que a Catalunya el 49,1% dels municipis estan entre el 25% més rics de l’Estat. En concret, entre les 10 ciutats més riques de l’Estat n’hi ha quatre de la demarcació de Barcelona: Matadepera, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès i Alella.
La localitat amb més renda mitjana anual de l’Estat per habitant és Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb 26.009 euros. De Catalunya, entre els més rics de l’Estat també hi ha Tiana, amb 19.630 euros; Cabrils, amb 19.516 euros; Cabrera de Mar, amb 19.249 euros; Sant Vicenç de Montalt, amb 18.816 euros; Teià, amb 18.648 euros; l’Ametlla del Vallès, amb 18.514 euros; Riudarenes amb 18.415 euros; Sant Julià de Vilatorta, amb 18.375 euros; i Fornells de la Selva, amb 18.273 euros. D’altra banda, entre els municipis amb menys renda mitjana per habitant de l’Estat no n’hi ha cap de Catalunya; la majoria de localitats de renda baixa són a Andalusia.
Índex de Gini
L’estadística de l’INE també aporta dades sobre l’índex de Gini, una mètrica que orienta sobre la desigualtat econòmica. Com més gran és l’índex de Gini, més elevada és la desigualtat dels ingressos en aquest cas en un municipi. És a dir, que uns quants cobren més que la resta de la població. Al contrari, com més proper a zero és l’índex, menor és la desigualtat dels ingressos i, per tant, menor és la desigualtat econòmica. En aquest sentit, la població catalana amb un índex més elevat és Gallifa, amb 44,4. Per contra, entre els municipis amb menys desigualtat, amb un índex inferior a 21, figuren Tavertet (20,5) o Castellar de la Rivera (20,7). Els municipis de la regió central amb un índex més elevat són a la Cerdanya: Das (44,3), Bolvir (43,6) i Fontanals de Cerdanya (39,8).
Al Bages, el municipi amb l’índex més elevat és Marganell, 34,4, seguit de Manresa, amb 32,6. En contrapunt, els municipis bagencs amb un índex més baix són el Pont de Vilomara i Rocafort (23) i Castellnou de Bages (23,6). Entre les ciutats de més de 50.000 habitants, Barcelona és la més desigual (35,7), mentre que Sant Boi és la que té l’índex més baix (27). Manresa figura en la setena posició, per sota de Barcelona, Sant Cugat, Castelldefels, Tarragona, Girona i Lleida.
