La directora de l’escola Jeroni Moragues explica que la majoria dels joves que acudeixen a l’AIS presenten conductes disruptives a l’aula ordinària i, per això, els docents «sense cap mala intenció, segurament per desconeixement o falta de recursos» actuen amb «estratègies reactives».
Segons Cortina, «està demostrat que les estratègies reactives no funcionen per abordar les dificultats en aquests alumnes i els resultats són negatius». Abans d’haver-hi aquest recurs, molts d’aquests estudiants presentaven «llargs períodes d’absentisme perquè acabaven sent expulsats de les escoles o Instituts i es quedaven a casa». De fet, diu que s’han trobat amb alumnes que «feia dos anys que no anaven a escola».
Una de les mestres del centre, Esther Vicens, explica que el que intenten és «canviar la mirada cap a l’alumne». És conscient que les estratègies que fan servir són complicades d’aplicar en una aula ordinària: «L’AIS és com un laboratori i ens permet ser molt més flexibles o canviar d’activitat ràpidament quan es donen certes conductes». Vicens posa d’exemple un cas en què un alumne dona cops, fa crits o llança objectes. «Segurament aquesta conducta en un aula ordinària comportaria l’expulsió. En canvi, aquí, li donem la volta i busquem estratègies per canalitzar tot aquest malestar», relata la mestra.
Una de les psicòlogues infantils i juvenils de la Fundació Althaia, Neus Camprubí, remarca la importància de recursos com aquests, ja que, en cas de no existir, «molts alumnes acabarien amb absentisme o fracàs escolar». Considera que per un jove amb trastorn mental és «molt important estar escolaritzat perquè és un factor protector».
Eva Gelabert explica que el seu fill té «capacitats d’estudi» però «molts cops es posava nerviós per coses que nosaltres donem per fetes i ell no entén».
Afegeix que «quan li parlaves no et mirava als ulls i no sabia expressar-te què li passava. Ara, quan li preguntes alguna cosa et mira, et parla i et contesta. Sap explicar què li passa».
