Quan la vida fora d’internet deixa d’existir, hi ha un problema. Un problema greu. Els jocs de rol en línia amb multijugadors són els que generen més casos addicció a les pantalles. I poden ser severs. Fins el punt que la Unitat d’Addiccions del Comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa i l’equip GUIA de salut mental que atén casos complexes es troben casos, sobretot de joves, que es tanquen a casa per jugar. És quan la resta del món deixa d’existir.
A l’àrea d’influència d’Althaia hi ha més d’un cas d’aquests. Molts?. «Són alguns», respon la psicòloga clínica i responsable de la Unitat d’Addiccions Comportamentals de la Fundació Althaia, Dominica Díez. «Possiblement n’hi ha molts més dels que ens arriben. Això és el més preocupant».
El 2021, un 37 % de les consultes a l’esmentada unitat van estar relacionades amb els jocs en línia, els videojocs. L’any anterior, el de la pandèmia, les consultes per aquesta problemàtica van representar el 12 %. És el que els genera més feina, seguit de l’addicció a les màquines escurabutxaques -presencial o també en línia- que suposa el 27 %.
Internet ho ha capgirat tot. Quan la Unitat d’Addiccions va començar a funcionar el 2005, un 97 % de les consultes eren per dependència de les màquines escurabutxaques. Per primera vegada l’addicció als vídeojocs ha superat els casos de persones que hi acudeixen per deshabituar-se de les escurabutxaques.
Jocs pensats per atrapar-te
Els jocs en línia amb multijugadors estan pensats per quedar-hi enganxat. Un cúmul de factors causen que un jove arribi al límit de convertir-se en addicte a les pantalles. El joc actua com a refugi i no com a element de distracció o esbarjo. «Veiem persones amb un trastorn de l’estat d’ànim, amb moltes dificultats per les relacions socials presencials i amb un alt nivell de solitud percebuda», comenta Jordi Bernabeu, psicòleg del Programa d’abordatge integral dels casos de salut mental d’elevada complexitat de la Fundació Althaia. Els esmentats equips GUIA. En resum: «si estàs malament anímicament, et costa relacionar-te i et sents sol, jugar actua com a refugi d’aquest malestar».
Si a això s’hi suma la manca d’estratègies per posar fre a aquestes conductes, la vida presencial i/o social, desapareix i internet es converteix en un cau. «La vida digital o virtual es menja qualsevol forma de relació».
Un primer signe de preocupació davant un procés de dependència és deixar de fer coses que abans satisfeia a la persona en qüestió. «Una conducta es converteix en addictiva en la mesura que passa factura al món real». Això es pot traduir en deixar de sortir amb els amics, les activitats extraescolars, deixar de relacionar-se...». Poden aparèixer símptomes com dificultats fòbia social, depressió, afectacions del son, angoixes. «És allò de sempre però amb un vestit nou», afirma Díez. En aquest cas el món digital. Bernabeu continua: «en termes de salut mental internet no ha inventat res, però ha redimensionat problemes».
Posar límits i un bon acompanyament, són importants per evitar situacions de risc. Un acompanyament per entendre «l’ús complex» de les eines digitals és un factor de protecció, diu Bernabeu. Un altra repte que caldria afrontar és «com abordem noves variables com la rapidesa de la informació, la identitat digital o les noves formes de relacionar-nos». Bernabeu opina que quan la tecnologia s’acaba convertint en un mitjà que no compleix la seva funció cal posar normes i límits. No només les famílies, sinó també les institucions. «El problema és quan acabem reduint problemes de dimensió humana a problemes tecnològics».
«Desconnectar és molt més que parar el mòbil i molt més que no tenir Instagram»
Els videojocs generen addicció. Però també apostes en línia o bé xarxes socials. En aquest darrer cas el problema sorgeix quan «hi ha una distància molt esbiaixada entre com sóc jo i com em presento o com vull que em vegin», assegura el psciòleg Jordi Bernabeu. És a dir, hi ha una identitat real i una identitat, la de la xarxa, idealitzada que busca un reconeixement.
Bernabeu reflexiona que «hem de diferenciar entre el que és una sobre utilització i una addicció». I es pregunta: som una societat que sobre utilitza les eines digitals ?. Sí, totalment. Som una societat addicta?. Jo crec que no». Afirma que el més important és la finalitat amb la qual es fan servir les eines digitals. Confessa que ell feia un ús intensiu de xarxes socials. «Ara ja no perquè no tinc resolt amb quina finalitat ho feia servir».
Revolució digital
Aparentment ser nadiu digital, com actualment es poden considerar la majoria de joves, hauria de ser una garantia per conèixer l’entorn del món de les noves tecnologies i evitar problemes. Però ser un nadiu digital no necessàriament «et fa competent digital», assegura Bernabeu.
Les últimes generacions «han nascut amb dues grans revolucions tecnològiques que la resta hem hagut d’incorporar en un moment donat de la vida adulta», explica. Una és internet les 24 hores del dia 7 dies a la setmana, i l’altra el dispositiu mòbil com a principal font d’ús d’internet. Segons Bernabeu, sovint «confonem agilitat amb competències com moure’s ràpid, simultanejar tasques... I això no vol dir ser més competent».
Bernabeu també reflexiona que en un entorn on «estem permanentment connectats, potser hauríem de fer una definició més complexa del que implica desconnectar». Comenta que «és molt més que parar el mòbil, molt més que no tenir Instagram, sinó no dependre tant del reconeixement dels altres i entendre que estar connectat no vol dir estar disponible».
Unitat i equips GUIA
La Unitat d’Adiccions Comportamentals es va posar en marxa a finals del 2005. Aleshores el principal problema que atenia era la dependència a les màquines escurabutxaques o compres compulsives. Internet encara havia de treure el nas. Hi pot anar qualsevol persona per iniciativa pròpia major de 18 anys que «pensi que pot tenir un problema en aquest sentit», comenta la seva responsable, la psicòloga clínica Dominica Díez. També atén derivacions i famílies. Forma part del Centre d’Atenció i Seguiment a les Addiccions del Bages dins la divisió de Salut Mental.
Més recentment s’han posat en marxa els equips GUIA, el qual en forma part el psicòleg Jordi Bernabeu. Es fa càrrec de casos complexes que són difícils de tractar des d’una perspectiva d’atenció clàssica. És l’equip qui es desplaça al domicili del pacient, per exemple. «Ja han passat per un conjunt de professionals. No és que necessitin una segona opinió, sinó estratègies d’intervenció molt més flexibles i amb una lògica d’eficiència», explica Bernabeu.
Comenta que «ens trobem amb casos molt greus» i que poden desenvolupar conductes refugi.
«Així com anys enrere era freqüent que aquestes persones alteressin l’ordre públic, actualment els problemes són dins la família o dins el domicili». El que en diu una «bunquerització».
També hi ha casos d’addiccions a internet. «Vehiculen tot el seu funcionament a partir de les connexions digitals. Estem parlant de persones que no tenen cura del seu funcionament lògic en termes d’higiene, son i vigília, de formalitat, alimentació o fins i tot d’idees de viure». Explica que 25 anys enrere «el refugi a domicili era mirar la paret o la tele». Ara hi ha un entorn digital. «Entrem en habitacions on hi ha fins a quatre pantalles».
