Càritas Manresa ja fa temps que alerta que l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema de primer ordre pel que fa a les persones que atén. En la darrera memòria, la del 2021, hi consta que un 77%, un punt més que el 2020, no tenien una llar estable. D’aquestes, el 31% vivien en habitatges ocupats. La resta, estaven temporalment en cases de familiars, amics o coneguts perquè no tenien cap altra alternativa; pendents d’un desnonament o en un servei o centre d’allotjament temporal. Fa sis anys, les persones en situació d’ocupació il·legal ateses representaven el 10%. L’entitat avisa de casos de les persones que voldrien llogar un pis que es troben amb traves pel fet de ser nouvingudes.
Un altre percentatge que també s’ha incrementat de manera més que preocupant és el de les persones sense autorització de residència. Han passat del 52% l’any 2014 al 69% en la darrera memòria.
Un programa que té Càritas per donar resposta al tema de l’habitatge és el de masoveria urbana. Enguany, s’hi han incorporat tres nous pisos, tot i que n’hi ha dos dels que hi havia que s’han donat de baixa. A la memòria del 2021 n’hi constaven 17. Fina Farrés, directora de l’entitat, apunta «la importància que propietaris petits que tenen pisos on no viu ningú els puguin posar a disposició d’aquest programa». Les famílies, ajudades per Càritas i d’acord amb l’Ajuntament, fan les reformes, i el propietari els deixa viure al pis sense pagar durant un període proporcional al cost de les obres i, després, rebent-ne un lloguer social. Ignasi Perramon, vocal del consell de l’entitat, recorda que «Càritas té una assegurança pel que pugui passar. A vegades hi ha gent que té pisos desocupats i els fa por el que passarà, tot i que Càritas selecciona els usuaris i procura que siguin persones responsables».
Prejudicis que són un fre
Sandra López, coordinadora tècnica, insisteix que «hi ha una problemàtica grandíssima d’accés a l’habitatge i amb això no ho cobrim ni de bon tros». Al seu entendre, que les persones siguin d’origen estranger «els resta a l’hora de trobar-ne. Ens estem trobant que van a immobiliàries i els diuen que ja els avisaran encara que portin nòmines. En un altre dels demés projectes d’habitatge que tenim, que és el de pisos d’acollida temporal, que en tenim quatre, hi ha dues famílies que estan en situació de sortir-ne perquè estan treballant i tenen nòmina, i no poden sortir perquè no hi ha manera de trobar un habitatge». Farrés afegeix que «es comença demanant si hi ha pisos i l’atenció és bona, però, quan veuen que és per a persones d’altres països, surten els problemes. La gent se sent marginada». Perramon ho rebla: «Ajudem a què la gent tingui papers a través d’uns quants programes, però si tenen papers i tenen un sou i després no els lloguen un pis, estem al cap del carrer». «Hi ha un embut i després la gent ocupa per necessitat», apunta Farrés. «Les persones que atenem ens diuen que no ho fan perquè vulguin i que, si algú els llogués un pis, el llogarien», fa notar López.
Quant a les persones en situació irregular que no poden tenir un contracte de lloguer, informa López, «el que fan és rellogar habitacions, però actualment també està impossible. Estan demanant 300 euros i escaig per una habitació en què en alguns casos han de pagar els subministres», i «alguns no tenen ni dret a cuina», diu Farrés, que posa l’accent en el fet que, en general, i ja no només parlant de l’habitatge i dels usuaris de Càritas, «l’encariment de tot pot fer que cada vegada més famílies mitjanes que ara se’n surten caiguin en aquesta bossa de necessitat. De targes moneder cada vegada en donem més».
Grups més reduïts
En comparació amb l’any anterior van passar pels programes menys persones, de 1.006 a 849. És un descens que s’explica perquè, pel que fa als grups d’alfabetització, es van reduir els participants a causa de les restriccions imposades per la covid. Dels 266 del 2020 es va passar a 133. «Tampoc no vam poder fer el curs de costura amb persones voluntàries, perquè són grans», comenta López. Aquest mes han començat les classes d’alfabetització ja sense restriccions amb 140 persones. «No es recuperaran al nivell que hi havia perquè, pel fet d’haver pogut provar els grups reduïts, veus que es treballa d’una altra manera i que les millores que s’aconsegueixen són més grans. Sap greu, perquè hi ha gent que en queda fora, però la qualitat de l’alfabetització és més gran». En aquest sentit, Farrés diu que «el nostre objectiu no és tenir cada vegada més participants perquè estem fent una tasca de suplència de l’administració. Si hi haguessin prou places públiques al centre d’adults és on s’hauria de fer».
També hi ha bones notícies. Per exemple, l’augment de persones regularitzades amb el projecte ACOL, que subvenciona entitats que les contractin durant un any. Càritas forma part d’aquest programa fa tres anys. En concret, es van regularitzar 28 persones, que ja feia gairebé tres anys que estaven empadronades i tenien els requisits per accedir a un contracte i a la regularització.
Repunt d’arribades postcovid amb gent de Sud-amèrica
En relació amb l’any actual, després d’una certa aturada causada per la pandèmia, la tècnica Sandra López constata que «ens està arribant molta gent de sudamèrica: Hondures, Colòmbia, Veneçuela. Són persones que estan sol·licitant asil per la situació al seu país i a causa de la pobresa». El 2021, el 98% dels atesos a l’entitat van ser estrangers, el 65% dels quals procedents de l’Àfrica (un 54% Marroc i un 11% de la resta d’Àfrica). Malgrat la frenada d’arribades de l’any passat, les persones ateses als programes no van variar, llevat del cas del curs d’alfabetització i de costura, com s’explica en el text principal.
