Ara fa un any es va posar en marxa l’operació Fàbrica Nova. El 5 de novembre del 2021 l’Ajuntament de Manresa va anunciar la compra de l’històric complex industrial per 12,3 milions d’euros. Durant tot aquest temps res ha canviat al seu entorn. S’ha fet feina de despatx.
Tancat i barrat des del 1989, ha passat de mans de La Caixa a ser municipal. En l’horitzó hi ha el projecte de donar-hi usos universitaris i també espais per a la ciutat amb la complicitat i el colideratge de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La idea és que el campus Manresa de la Politècnica, a l’avinguda de les Bases, es traslladi a l’antic complex industrial que, quan hi hagi diners, s’ha de convertir en un pol de coneixement que a més a més ha de relligar tots els barris que l’envolten. Urbanísticament, doncs, l’operació també té la seva importància.
Aconseguir diners
Quan hi hagi diners. Aconseguir-los és el repte. Durant aquest any bona part dels esforços s’han dedicat a explicar el projecte a arreu, a buscar finançament per una iniciativa valorada en una primera fase en 41 milions d’euros, i a treballar a nivell més tècnic, als despatxos.
S’ha fet molta fena ha dit a Regió7 l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. Per exemple «una cosa és l’anunci de l’acord de compra però després hi ha una part importantíssima que és formalitzar-la. S’ha d’aprovar al ple i emanar recursos als bancs. Ja disposem dels diners del segon pagament».
El pla funcional
Aloy també destaca que s’ha tret a concurs el projecte de rehabilitació de l’edifici i «hem treballat molt intensament amb la UPC per elaborar el pla funcional». És a dir, el document que ha de detallar volums, necessitats i els espais que hi hauria d’haver a Fàbrica Nova com aules, laboratoris, despatxos, biblioteca, el Centre de Formació Pràctica, espais de recerca, sales polivalents, serveis auxiliars o sales per a la ciutat perquè serà «un campus obert a tota la ciutadania». La previsió és que hi puguin haver fins a 3.000 persones treballant-hi, estudiant o fent-hi diverses activitats.
«S’han fet moltes coses, però la majoria no són visibles» ha explicat a aquest diari el director de la Politècnica a Manresa, Pere Palà. És el cas, cita, de l’esmentat pla funcional. «És el primer pas perquè es puguin fer coses més concretes», detallà Palà. També es treballa amb l’Ajuntament per definir el model de governança del futur pol de coneixement. La seva gestió diària, vaja. «Són tot de processos que s’han engegat i s’han posat en marxa però que no llueixen perquè és una feina entre bastidors».
Palà assegura que «si ens donessin els diners i ens diguessin que ens els hem de gastar ara mateix tindríem un problema. Perquè en aquests moments estem en una fase que no només és una qüestió de diners, sinó de dedicar-hi hores de planificació. Definir què volem i com ho volem».
Segons Palà, hi ha encara molta feina per fer tenint en compte que és un dels projectes de més envergadura -econòmica i social- que ha tingut Manresa en molts anys, i «s’ha de rumiar bé». Explica que és una proposta sòlida que compta amb el suport unànime i sense fissures de la Politècnica i el seu rector, Daniel Crespo. A la pròpia Universitat Politècnica de Catalunya ha generat molt interès. «Hem tingut un munt de vistes. Del rector i vicerectors. Probablement més de les que ha tingut la UPC a Manresa en dècades. Manresa es percep com un campus hiperactiu i el projecte pot inspirar cap on poden anar alguns models de campus universitaris. Serà diferent i digne d’admirar», comenta Palà.
Explicar per poder rebre
Els diners per un projecte d’aquesta magnitud, d’entrada uns 41 milions d’euros, s’aconsegueixen, primer, explicant-lo, i després, fent propostes concretes explica Aloy. I això és també el que s’ha anat fent al llarg d’aquest any.
L’operació s’ha exposat al president Pere Aragonès, i a totes les conselleries que hi poden tenir algun tipus de vinculació. Dijous mateix l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, acompanyat del regidor d’Ensenyaments i Universitats, Josep Gili, es va reunir amb el nou conseller d’Investigació i Universitats, Joaquim Nadal. «Ja el coneixia perquè és un projecte de país i perquè havia acabat de parlar amb el rector de la UPC, Daniel Crespo, que ja li havia donat tota la documentació de la proposta. Això denota que no només hi treballem l’Ajuntament sinó que és una de les grans prioritats de la UPC i que remem conjuntament perquè sigui una realitat el més aviat possible».
Parlament, Senat i govern central
També ha exposat la iniciativa al Parlament i al govern central. El juliol passat la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va visitar Manresa i una de les parades que hi va fer va ser a Fàbrica Nova. Va desestimar que el projecte es pogués finançar amb diners dels famosos Next Generation, amb qui en un principi es confiava, però sí que es va comprometre a demanar quines portes es podrien trucar. L’Ajuntament ha convidat a la ministra de Ciència i Tecnologia, Diana Morant, a conèixer Fàbrica Nova i el projecte. La Politècnica també ha dut a terme reunions amb la comunitat universitària i el món empresarial.
El nom de Fàbrica Nova també ha aparegut al Senat, a la comissió de Ciència, Innovació i Universitats del maig passat. Esquerra Republicana de Catalunya-Euskal Herria Bildu va presentar una moció per demanar 25 milions d’euros al govern central pel projecte. Els socialistes van presentar una esmena donant suport a la iniciativa i amb el compromís de buscar recursos per fer viable el projecte. Però sense diners damunt la taula. La moció es va aprovar amb l’esmena.
Tots aquests contactes s’han dut a terme amb l’objectiu que tant els pressupostos de la Generalitat pel 2023 com els del govern central, que s’estan acabant d’elaborar i negociar hi hagi partides pel projecte. Es compta, igualment, rebre ajuts europeus. L’any vinent és previst que hi hagi una convocatòria dels fons Feder, que són els que van permetre construir el campus del Besòs de la UPC. «Estem redoblant els esforços perquè això sigui possible», diu Aloy. Per la seva part Palà afirma que quan ara fa un any es va anunciar la compra de Fàbrica Nova hi va haver «la satisfacció de dir que no només tenim un projecte, sinó un projecte engegat. A vegades costa engegar, i un cop ho fas costa que s’aturi. Anem pel bon camí».
Cinc firmes opten a redactar el projecte de rehabilitació
Cinc firmes d’arquitectes opten a redactar el projecte de rehabilitació de Fàbrica Nova, el primer procediment que ha posat en marxa l’Ajuntament de Manresa per dignificar la nau principal del vell complex industrial i tèxtil que suposarà consolidar cobertes i façanes. Segons l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, l’adjudicació definitiva del projecte, és imminent.
El projecte ha d’estar redactat abans de l’estiu vinent, i és el que ha de servir de base per dur a terme les obres de rehabilitació de l’edifici, iniciativa que es preveu que pugui aribar a costar entre 6 i 7 milions. Dependrà de la proposta final.
Els 41 milions que es preveu que costi la primera fase de l’operació de Fàbrica Nova inclouen l’adquisició de la nau, les finques que l’envolten – a l’extrem del carrer Ignasi Domènech continuen en mans privades-, la rehabilitació de la nau i la construcció d’obra nova que s’hagi de fer. Una segona fase inclouria la urbanització de tot l’entorn, fer-hi aparcaments, un edifici annex si fa falta i actuacions al Centre Històric per relligar tot l’entorn de Fàbrica Nova amb els barris que l’envolten.
«És un projecte arquitectònic important. També pel volum econòmic, i requereix d’un concurs que s’ha fet en dues voltes», explica Aloy. En un primer moment 22 firmes es van presentar per redactar l’esmentat projecte de rehabilitació. D’aquestes n’han quedat cinc a les quals se’ls hi ha demanat una proposta més concreta. «Entre aquestes s’escollirà qui serà l’equip redactor per consolidar i rehabilitar l’edifici». Segons Aloy, en el moment que es disposin de diners i amb el projecte redactat -l’estiu vinent- «ja ho tindrem tot a punt per començar les obres».
Des que Fàbrica Nova és municipal s’hi han dut a terme diverses visites ciutadanes amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni industrial de la ciutat, què va suposar Bertrand i Serra per Manresa i també el nou projecte universitari que s’hi vol portar a terme. Les primeres visites, teatralitzades, es van dur a terme el maig d’aquest any. Es van repetir per la Festa Major de Manresa, a les Visites a la Manresa Desconeguda. I se n’han tornat a fer recentment amb motiu de la Setmana de Turisme Industrial.
