Ignasi Ferrer Sala va ser premi extraordinari de la seva promoció a la facultat de veterinària. Amb disset anys, es va traslladar de Manresa a Saragossa per iniciar el seu periple universitari i, abans d’acabar els sis anys de carrera, ja tenia clar que volia tenir la seva clínica veterinària, dedicar-se de ple als gossos i els gats. El 1972, ja llicenciat, va obrir, al carrer de la Pujada del Castell, la Clínica Veterinària del Bages, la primera fora de la ciutat de Barcelona. Una autèntica novetat en un entorn que la immensa majoria dels veterinaris es dedicaven a vetllar per la salut d’animals grans, vinculats al sector ramader o a l’agricultura. El creixement va obligar a traslladar-se, el 1985, a unes instal·lacions més àmplies, de 360 metres quadrats, al carrer Circumval·lació, que la convertien en la més gran del país. El perfil humà d’Ignasi Ferrer Sala va més enllà de la seva gran passió professional, la veterinària. Ja de gran, ha esdevingut un destacat col·leccionista d’obres del pintor Josep Masriera i promotor de l’exposició dedicada a aquest mestre paisatgista del segle XIX, que recentment s’ha pogut visitar al Centre Cultural del Casino. També és singular la seva faceta de col·leccionista de plantes crasses, amb més de 500 espècies diferents, que té al jardí de casa seva, al centre de la capital del Bages. En els darrers anys, el mes de setembre, organitza una festa perquè persones properes puguin gaudir de la imponent mostra botànica. Aquesta setmana, Ignasi Ferrer ha arribat als 74 anys, en plena forma i amb la mateixa il·lusió que quan va començar a treballar.
Imposa pensar que la seva és la clínica veterinària més antiga de tot Catalunya.
Des de fa anys, som la clínica degana de Catalunya. A Barcelona ciutat se n’havien obert quatre o cinc abans que la meva, però totes estan tancades.
Quan el 1972 va inaugurar la clínica, no hi havia l’actual cultura pels animals, i gats i gossos rondaven sols pels carrers.
Companys d’estudis em deien que estava boig quan comentava que volia muntar una clínica per a gossos i gats a Manresa. Els que anaven per veterinaris tenien al cap animals grans. Jo, malgrat tot, vaig perseverar i muntar la clínica. Des del començament vaig tenir molta feina. Tretze anys més tard ens vam traslladar al carrer Circumval·lació, amb una distribució molt estudiada, a partir d’experiències prèvies internacionals. Si ara n’hagués de fer una de nova, pràcticament no canviaria res. Certament, els aparells i la tecnologia han avançat molt i, en molts aspectes, ens podem equiparar en medicina humana. Sempre hem estat a l’última i pioners, amb l’endoscòpia, el làser terapèutic, els raigs X digitals i altres aparells i tècniques.
En les darreres dècades ha vist que els animals de companyia són presents a moltes llars.
El creixement ha estat espectacular i ha anat aparellat a canvis socials. La tinença de gossos i gats s’ha incrementat de forma molt significativa.
I de clíniques veterinàries també és fàcil trobar-ne arreu.
És estrany que hi hagi un municipi de més de dos mil habitants que no tingui el seu consultori. L’increment de veterinaris també ha estat important i ens hem situat entre els països que n’hi ha més.
Moltes malalties han anat de baixa.
En 50 anys, de tètanus en gossos, per exemple, només n’hem tractat dos casos. En d’altres malalties, la vacuna ha estat determinant per prevenir el brom, la parvovirosi i la leishmaniosi. Vam ser el primer centre de l’Estat en administrar vacuna per a la leishmaniosi.
Creu que estem en una etapa de sobreprotecció dels animals, especialment els de companyia?
Sempre he estimat els animals. He escrit sobre la importància de l’educació i de saber posar límits. En moments determinats, els animals han de saber que han d’obeir. A vegades, és suficient canviar el to de veu perquè sàpiguen què no es pot fer.
Fa anys que es va generar debat sobre races perilloses de gossos.
Genèticament, hi ha gossos amb molt de caràcter i n’hi ha de molt tranquils. En general, dels que es consideren de raça perillosa, si des de petits se’ls fa un bon acompanyament, després són un tros de pa. L’educació en els primers mesos és fonamental.
En realitat, els gossos, gats i altres mascotes són terapèutics.
Sí, és així. Està demostrat que la companyia, tot l’amor que donen, l’obligació de tenir unes rutines i atencions ajuden les persones a sentir-se molt millor.
Tenir gossos i gats en un pis és anar contra natura?
Els gats i els gossos són feliços en l’espai d’un pis. Els gossos han de sortir tres vegades al dia per fer les seves necessitats. Ells no se senten tancats com un periquito en una gàbia.
A la majoria dels gossos no els falta de res. Fins i tot tenen perruqueries.
Nosaltres tenim tres serveis, que són els de clínica, perruqueria i botiga. El 1985 ja va entrar en servei la perruqueria per a gats i gossos. Sempre m’ha agradat estar al cas de les innovacions per portar-les a la meva clínica. De fet, en diferents ocasions, hem estat pioners en implementar tractaments i tècniques innovadores a l’Estat espanyol.
És una persona que viatja, que aprèn, i que és un habitual dels congressos nacionals i internacionals de veterinària.
El 1978 ja vaig anar al congrés americà. En la meva carrera he participat activament en més de 150 congressos, tant estatals com internacionals. Al congrés anglès de Birmin-gham hi he anat més de trenta vegades. També he fet estades llargues a la facultat de Veterinària de Munic, Tolosa i a la Clínica Fregis de París.
Quina és la intervenció quirúrgica més habitual que practica?
L’esterilització de gosses. Després ja ve l’esterilització de gates, ferides a la pell per mossegades, traumatismes, i la castració de gossos mascles.
Aquestes són les habituals, però també deu abordar altres tipus de cirurgia.
Personalment, amb les intervencions que gaudeixo més són les més complexes. Em motiven i m’apassionen.
Una de les feines que més li agrada és la geriatria.
M’agraden molt les revisions geriàtriques dels animals. Molts dies, a les 7 del matí, quan hi ha tranquil·litat, estic valorant analítiques, radiografies i altres proves per poder aconseguir uns bons diagnòstics i millors tractaments.
Com ha passat amb els humans, també la vida de les mascotes es deu haver allargat.
Sí, ara la mitjana de vida dels gats i gossos s’ha allargat més de tres anys. Abans no veies un labrador que tingués més de 12 anys i ara és habitual veure’n amb 15 o 16. Amb els gats passa el mateix, tenint en compte que, a més, viuen més que els gossos.
Vostè que està al cas del sector, hi ha alguna nova tendència?
A les ciutats més importants, cada vegada els hospitals són més grans i més especialitzats, amb veterinaris que només fan oftalmologia, ortopèdia o altres. Nosaltres procurem donar resposta a les necessitats dels clients i, en situacions molt concretes, derivem a un hospital gran.
Per cert, la majoria dels gats ara semblen amansits.
Ara el 90% són bons gats, mentre que quan vaig començar, el 90% eren salvatges, molt agressius. Això ha canviat molt.
Hi ha hagut polèmica per fer servir gossos per a investigacions científiques.
Confio que no se’ls fa patir i m’imagino que les proves que els fan són necessàries. Per molt que estimem els animals, les persones són més importants.
I de la caça, què en diu?
Ho trobo una barbaritat i avui dia no té cap sentit. L’altra cosa és com abordar la reducció de porcs senglars.
I de l’alimentació animal, què aconsella als clients?
És cabdal escollir l’alimentació. Abans menjaven ossos i restes de l’alimentació domèstica. Ara cal estar ben assessorat perquè hi ha molt menjar per a animals que no és l’adequat. Hi ha pinsos barats que no funcionen i algun de car, que tampoc.
Tothom té el que es mereix?
No, no tot depèn d’un mateix.
Millor qualitat i pitjor defecte.
Passió i impaciència.
Quina part del seu cos li agrada menys?
No m’ho he plantejat.
Quant és un bon sou?
El que et permet viure sense angoixes.
Quin llibre li hauria agradat escriure?
Un d’ecologia o d’idees per canviar el món.
Una obra d’art.
Qualsevol quadre de Josep Masriera.
En què és expert?
En veterinària de gossos i gats.
Què s’hauria d’inventar?
Un avenç científic o tecnològic que millori la vida de la gent.
Déu existeix?
De petit va ser traumàtic veure que no.
Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?
Valentí Fuster.
Un mite eròtic.
Rita Hayworth.
Acabi la frase. La vida és...
Una cerca constant de l’equilibri.
La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?
Bona.
Tres ingredients d’un paradís.
Salut, amor i llibertat.
Un lema per a la seva vida.
La generositat dona felicitat.
