La plusvàlua, l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, suposa una font d’ingressos milionària per als ajuntaments, però els darrers anys ha minvat de forma molt important. En el cas de l’Ajuntament de Manresa ha perdut 4 milions d’euros en el laberint generat per l’ona expansiva de la crisi posterior a l’esclat de la bombolla immobiliària, per les sentències judicials i la nova normativa del govern central per intentar trobar una sortida.
L’impost es va posar en qüestió quan va arribar a resultar confiscatori -es podien guanyar 10.000 euros i haver de pagar 6.000- o, fins i tot, gravar decreixements. Funcionava mentre els terrenys urbans anaven augmentant el seu valor, però era injust quan baixava, que és el que va passar amb la crisi posterior a l’ensorrament del mercat del totxo.
Una sentència clau va ser la del Tribunal Constitucional d’11 de maig de 2017 que declarava inconstitucional el tribut en situacions d’inexistència d’increment de valor i que deixava fora de joc alguns dels articles que regulaven l’impost.
L’alt tribunal va manifestar que era el legislador l’encarregat d’adaptar la regulació del tribut. Concretament indicava que «la forma de determinar l’existència o no d’un increment susceptible de ser sotmès a tributació es quelcom que només correspon al legislador, en la seva llibertat de configuració normativa, a partir de la publicació d’aquesta sentència, portant a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l’impost que permetin arbitrar la forma de no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana».
Així va quedar escrit. El poder legislatiu a l’Estat espanyol recau en las Corts Generals.
Posteriorment, al juliol de 2018 el Tribunal Suprem va concretar com s’havia d’aplicar l’anterior sentència del Tribunal Constitucional.
En resum, va dir que és l’obligat tributari (el contribuent) al que li correspon provar la inexistència d’increment de valor davant l’administració.
Una indefinició lamentable
Finalment, la sentència del Tribunal Constitucional de 26 d’octubre de 2021 declarava inconstitucionals els articles de la plusvàlua que regulen la base imposable, sense fer distincions entre existència o no d’increment de valor.
Són sentències diferents emeses al llarg d’anys que no han tingut fins fa menys d’un any una translació clara a la forma de recaptar l’impost. Això ha comportat sentències judicials contradictòries, l’administració local a l’espera i múltiples reclamacions per part dels ciutadans.
El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, Valentí Junyent, i la Tresorera, Manuela Hervás, han explicat que els imports que l’Ajuntament ha tornat o té previst tornar als contribuents pels recursos presentats són de gairebé 2 milions d’euros, concretament 1.956.555 euros corresponents a prop de sis-centes reclamacions.
D’aquesta quantitat, 656.000 euros van ser retornats abans de la sentència d’octubre del 2021 i corresponien a 232 recursos.
445.833 euros van ser tornats als contribuents entre novembre i desembre del 2021, corresponents a 125 recursos.
Enguany s’han retornat 451.647 euros corresponents a 193 reclamacions i la previsió per a novembre i desembre és de 403.075 euros, de 24 recursos. En total, 574 recursos que han estat estimats i que suposen una disminució d’ingressos per a l’Ajuntament de Manresa de prop de 2 milions d’euros.
Nova regulació
D’altra banda, hi ha la pèrdua enguany de 2 milions d’euros més no pas per les reclamacions presentades sinó per la nova regulació de la plusvàlua, que provoca que la base imposable del tribut sigui més baixa en comparació amb la regulació existent fins a la sentència de l’octubre de l’any passat.
La nova regulació de la plusvàlua estableix uns coeficients més baixos, per això la base imposable baixa i, la nova regulació també permet tributar pel guany real obtingut per diferència d’escriptures (adquisició i transmissió), que també causa bases imposables més baixes.
Entre una cosa i altra, milions d’euros ballant, centenars de ciutadans que han hagut de presentar reclamacions i milers d’afectats d’una forma o altra que de ben segur durant tot aquest procés s’han estat demanant si els que manen tenen realment clar que estan al servei dels ciutadans, perquè ha donat la sensació de tot el contrari.
El ple aprova 50.000 euros per pagar interessos de demora a ciutadans
En el darrer ple municipal es va aprovar una modificació de crèdit de 50.000 euros per pagar interessos de demora a ciutadans que havien presentat recursos per la plusvàlua i els havien guanyat.
Es tracta d’una prova més de l’embolic generat per la indefinició de l’impost a causa de la tardança del govern central, que té conseqüències que recauen sobre l’Ajuntament. Els 50.000 euros no seran els únics destinats a aquesta finalitat.
Hi ha pagaments que no s’han pogut satisfer abans perquè per tornar interessos de demora cal una consignació pressupostària.
La nova regulació de la plusvàlua es va portar al ple de l’Ajuntament de Manresa el passat mes d’abril, així que el servei de gestió tributària ja porta uns mesos funcionant amb aquest nou sistema de càlcul que abaixa els coeficients.
Els coeficients abans podien variar en funció del tram d’anys. Actualment, l’Estat fixa un coeficient per a cada any. Per a la nova regulació, l’Estat va estudiar el mercat immobiliari a nivell general i va fixar els increments mitjos dels immobles durant els darrers 20 anys. Són valors fixos independentment de l’immoble. Es tracta de mitjanes provinents d’estudis de mercat. Això s’ha fet per generar coeficients més ajustats a la variació del mercat.
