El carrer Cap del Rec de Manresa tindrà aquest any uns llums de Nadal peculiars. Es recrearà el que podria ser un canal d’aigua -de fet al Cap del Rec hi arriba la Séquia- que s’encendran o s’apagaran en funció de si hi passa gent o no. Per no gastar energia innecessàriament.
Però no és la principal particularitat del muntatge. S’han fet amb materials reciclats i, el que és més important, els han construït i muntat de dalt a baix tot de joves de diferents orígens i condicions dins un projecte anomenat Llums a l’ombra per promoure la relació entre els mateixos joves, crear vincles en l’àmbit social i, si es dona el cas, en el laboral. En definitiva una lluita contra l’exclusió social. Es tracta d’una iniciativa de les cooperatives Cultura del Bé Comú i La Codornella, establertes en un mateix espai al Centre Històric de Manresa.
Els primers són una consultoria en cultura transformadora. Els segons una cooperativa d’enginyeria. Junts han permès que la Camila, de Colòmbia; l’Ibrahim, de Gàmbia; o l’Ismael, del Marroc, entre molts altres, puguin presumir d’haver fet uns llums de Nadal sostenibles en un taller obert a tothom. I a més a més haver après a soldar, a manejar cables d’electricitat, a imprimir en 3D i a conèixer joves com ells. I sobretot interactuar amb el seu entorn, trobar-se i estrènyer lligams. Es tracta de generar vincles. Tan fàcil i tan difícil al mateix temps.
Llums a l’ombra és un projecte amb molts objectius que parteix de la base d’un que és el fonamental: una intervenció social que tenen els joves com a protagonistes. «La realitat que ens trobàvem molt cada dia al Centre Històric de Manresa és que hi havia molts joves però que no ens hi relacionàvem. I vam pensar que podríem fer un espai de trobada i vincular-nos», explica Maria Ribot, de Cultura del Bé Comú. Amb l’excusa, si és que se’n pot dir excusa, dels llums de Nadal. L’objectiu final és generar vincles a nivell social.
Amb aquesta idea va anar prenent forma Llums a l’ombra. Els seus responsables expliquen que es tracta d’una iniciativa per crear llums de Nadal reciclades, ètiques i conscients. «És un producte que no hi renunciem com a societat», els llums de Nadal. «Doncs almenys si el fem, fem-ho des d’una proposta ètica que es basa en l’ús de material reciclat, la innovació tecnològica i la intervenció social».
Obert a tothom
Els dimarts i dijous a la tarda, en un local del carrer Sant Andreu, un grup de joves s'han anat trobant per fer els llums. La porta ha estat oberta a tothom qui vulgui, tot i que hi ha hagut contactes amb agents socials -Càritas, Creu Roja o l’Ajuntament per posar alguns exemples- per crear una base. Són una vintena de joves però n’hi han arribat a passar una cinquantena. En alguns moments a l’interior del local hi havia tres grups treballant simultàniament, tot i que els joves no paren d’anar d’un cantó a l’altre, d’entrar i sortir, de pelar cable elèctric i de soldar.
Entra en joc la sostenibilitat. «La idea és fer llums amb objectes que són fàcils que apareguin a la deixalleria», comenta Aleix Badia, facilitador de La Codornella. En aquest cas matalassos i tires de llums led. A partir d'aquí, imaginació. Així de fàcil. Dels matalassos n’han extret el material tèxtil i l’estructura de filferros que en queda es fa servir de suport dels leds. Els joves també han elaborat tota la part electrònica com les plaques que controlen l’enginy. Les han soldat i segellat perquè no hi entri aigua. La caixa que protegeix els cables també les han fet en impressió en 3D.
Onades que van i venen
No seran llums estàtics. Hi haurà diferents intensitats i faran l’efecte d’un corrent d’aigua amb onades que van i tornen pel Cap del Rec. Com que la part electrònica també l’han dissenyat els autors del projecte «hem afegit una part d’interacció amb la gent que passa pel carrer», comenta Badia. Gràcies a uns sensors hi haurà més o menys llum. «És una ximpleria gastar energia innecessàriament si no hi passa ningú» en un moment determinat. Més sostenibilitat.
Cultura del Bé Comú és una consultoria en cultura transformadora i La Codornella treballa en l’àmbit de la creativitat tecnològica. Tots dos amb sensibilitat social. Comparteixen espais al carrer Sant Andreu de Manresa, en un local a peu de carrer. Una seu comunitària en la qual també hi ha altres cooperatives.
Amb Llums a l’ombra «hem fet un pas més», expliquen responsables del projecte. «És la insígnia d’un projecte compartit amb gent que, al mateix temps, compartim aquest espai. En el fons», insisteixen, «ho hem fet en resposta a una realitat que veiem als carrers, com és l’exclusió social dels joves. Ho hem palpat el Centre Històric».
L’objectiu dels promotors de la iniciativa és no parar aquí, sinó donar continuïtat al projecte, treballar amb els joves i generar connexions. «Si veiem que hi ha un jove que té interès artístics, per què no mirar de presentar-los a Els carlins i al FABA? Si té una necessitat concreta laboral o social, es pot fer un procés de mediació». Imaginació per generar una transformació social. En aquest cas tot ha començat amb uns llums de Nadal.
El projecte s'ha pogut dur a terme gràcies a l'aportació del premi Simeó Selga de Rotary Club Manresa.Bages
«Jo el que vull és poder treballar i poder viure la meva vida»
És el desig de l’Ismael. És del Marroc, fa un any que s’està a Manresa i ha participat activament en el projecte Llums a l’ombra per fer la decoració de Nadal del carrer Cap del Rec. «M’agrada molt perquè ha après coses com soldar. Jo el que vull és aprendre».
Al seu costat hi ha l’Amin, també del Marroc. Fa 10 mesos que viu a Manresa i explica que «jo vinc aquí a aprendre». Va anar a parar al taller del Sant Andreu per un amic. I s’hi ha quedat. L’Ibrahim, de Gàmbia, fa 5 mesos que s’està a la ciutat. «M’han ensenyat moltes coses diferents i a més a més he conegut a molta gent. També aprenc català».
Ha conegut gent com el Felipe, de Colòmbia. De 20 anys. «És interessant perquè t’ensenyen coses d’electricitat bàsiques que un no sap. Això m’ha permès instal·lar una làmpada al pis». L’Alejandra també és de Colòmbia. Té 22 anys i en fa un que viu a Manresa. Explica que «jo li tenia molta por a l’electricitat, però aquí ha sigut supergenial. Ho expliquen molt bé i ho detallen d’una forma que s’entén». A més a més «Ens ho passem bé. Som persones de diferents llocs i hem après molt els uns dels altres». Comenta que «un cop vam jugar a pedra, paper i tisora en diferents idiomes i va ser molt divertit.
A més a més de moure’s entre cables, leds o plaques d’electrònica i impressores 3D, també fan dinàmica de grups. «Bàsicament juguem bastant», comenta un dels facilitadors, Pau Lafoz, de La Codornella. «Nosaltres venim d’esplais i escoltes, i creiem que el joc és una molt bona perquè es creïn dinàmiques i situacions perquè es coneguin i perquè hi hagi un aprenentatge al darrere». A mesura que ha anat passant el temps «i el grup ha evolucionat hem anat treballant altres temes a nivell de formació com quines feines els hi agradaria fer perquè els acompanyéssim més».
Lafoz comenta que la majoria de joves provenen d’entitats que treballen amb aquest col·lectiu. «Altres es van assabentar i van venir. Altres que tenen ganes de fer coses. Hi ha una mica de tot». Bàsicament són d’Àfrica i Amèrica Llatina, i «si no ens ho expliquen no demanem la seva situació personal perquè per alguns és sensible. Si volen, ho expliquen».
Un 60 o 70 % dels joves del projecte formen un grup estable. «N’hi ha que han deixat de venir, altres que s’hi han afegit... Però tenim un grup que ja ens coneixem, hi ha confiança i està motivat».
