Pocs dies abans de morir, el metge manresà i activista cultural, polític i social Carles Llussà, va enllestir les seves memòries. «A la recerca del temps passat» es presentarà aquest dissabte a les 7 de la tarda a l’Espai Plana de l’Om en un acte que no és pròpiament públic, sinó que requereix tenir invitació. És previst que hi assisteixi el president Jordi Pujol.

Carles Llussà i Ruiz va morir el passat abril als 95 anys. Metge psiquiatre, va formar part de la història de la medicina manresana al costat de figures com Simeó Selga, Ramon Llatjós o Josep Corrons. A part de metge -deia que sobretot li preocupava la salut de l’ànima de la gent- es va significar també pel seu humanisme i per la seva implicació política, social i cultural amb Manresa i Catalunya. Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya a finals dels anys 70.

Totes les seves vivències i records han quedat plasmats a «A la recerca del temps passat», editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Els historiadors Pere Gasol i Joaquim Aloy el van incentivar a escriure les seves memòries, i així ho va fer. «Va anar fent al seu ritme, fent recerca de documents, papers, records. Sense pressa però sense pausa» ha explicat a Regió7 la família. Va acabar d’escriure l’epíleg sis dies abans de morir.

Llussà narra els seus orígens i infantesa, l’època a l’institut Lluís de Peguera i a la universitat, la seva activitat professional i el seu activisme a favor de la cultura i llengua catalana, els congressos mèdics o els inicis de Convergència. També hi ha un capítol dedicat a Manresa.

La presentació es farà a les 7 de la tarda. Hi intervindran l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ha escrit el pròleg; el president de la junta comarcal del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, Jordi Aligué; i l’historiador Pere Gasol.

També el president Jordi Pujol, amb qui li unia una estreta amistat. Pujol va assistir al funeral de Llussà que es va fer a Crist Rei l’abril passat. D’ell va dir que «era un home d’una gran elegància espiritual. Tenia molta qualitat humana, catalana, religiosa i familiar. És d’aquelles persones que podem acomiadar no amb tristesa, sinó amb goig».