Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa:«El meu moment a l’Ajuntament ja ha passat»

El 2019 va assumir la presidència de la Cambra de Comerç. Va reflexionar el fet que era la primera dona que assumia el càrrec?

No hi vaig donar voltes. El que vaig vetllar, des del primer moment, és que hi hagués dones empresàries al comitè executiu. Un exemple: la vicepresidència primera, que ocupa Elvira Garcia.

Per tant, sembla que es va pel bon camí a l’hora de normalitzar la presència de dones als òrgans de govern.

Tant en organismes públics com en entitats, com les Cambres, s’ha normalitzat molt. Tot i que potser costa més que les dones facin el pas. L’evolució és menys evident a les empreses privades, on encara veiem molts més homes que ocupen els llocs d’alta direcció.

El fet d’haver estat a l’Ajuntament o a la Cambra és sinònim de vocació de servei. D’on li ve aquest esperit?

A mi m’interessa tot el que és bé comú. Jo porto Manresa al cor i tot el que sigui aportar per fer avançar la ciutat em satisfà. Tinc vocació i no em pesa invertir-hi hores i esforços. De joveneta, a la Jove Cambra, ja havia treballat per a la ciutat.

Ha vist la ciutat des de diferents prismes: empresària, regidora i presidenta de la Cambra. Quina percepció n’ha tingut?

A l’administració pública gestiones recursos de tota la ciutadania, mentre que a l’empresa són privats. La presa de decisions en l’àmbit privat és totalment diferent que en el sector públic. A l’administració és complex fer avançar els projectes perquè hi ha molts tràmits i uns temps que no hi són al món privat. A la Cambra el llenguatge que es fa servir és més proper, perquè és el propi de les empreses i m’hi sento molt còmode. En realitat, la Cambra és la casa de les empreses i dels empresaris, on parlem i fem propostes per millorar la situació econòmica i mirar de fer front a les crisis permanents que ens trobem aquests darrers anys.

Amb diferents paraules, ens diu que a la Cambra s’hi sent molt còmoda.

M’agrada el paper tractor que fa la Cambra i les accions que promovem a partir de la participació de les empreses.

Les empreses reclameu mà d’obra i, a la vegada, hi ha debat sobre l’excés d’immigració.

En tots els sectors econòmics costa trobar personal. Hi ha diferents factors i un és la davallada demogràfica important. Això es tradueix en menys gent jove que s’incorpora al mercat laboral. No hi ha hagut una política clara sobre migracions i no hi ha cap partit polític que ho afronti. Si les empreses necessiten gent, cal fer-ho possible en un marc d’ordre. Tothom ha de tenir dret a un lloc de treball, però d’una forma regularitzada.

Manresa, des de fa temps, va coixa de terreny industrial. Per on començaria?

Del desenvolupament del polígon del Pont Nou en sento a parlar des de fa quinze anys i no s’ha desenvolupat. Manresa ha perdut gairebé totes les oportunitats de tenir sòl industrial. És molt difícil atreure empreses, però no estaríem preparats si alguna decidís implantar-se a Manresa. L’oferta de sòl la tenim a municipis de la comarca, la qual cosa implica molt més transport privat per accedir al lloc de treball. En aquest escenari, hem de vetllar perquè les empreses que ja són a Manresa puguin créixer. Si necessiten més sòl, l’han de tenir al costat, no l’han d’anar a buscar a altres municipis.

La gestió del polígon de Bufalvent s’ha convertit en modèlica. La darrera novetat és la producció conjunta d’energia.

Bufalvent va aconseguir tirar endavant una gestió professionalitzada del polígon. Un fet que s’ha extrapolat a la resta de zones industrials del municipi. Com a presidenta de la Cambra, em sento molt orgullosa de l’Associació de Propietaris de Bufalvent, perquè, en qualsevol jornada de treball o debat, sempre es posa com a exemple. No puc arribar a entendre per què l’Ajuntament no els hi posa tot més fàcil, des de l’aparcament de camions fins a la millora de l’estat del ferm dels carrers...

Fa anys que reivindiqueu la millora de les infraestructures, però poc s’avança.

Ho abordem a la Taula de Sostenibilitat i Infraestructures, que presidim la Cambra i que està formada per entitats i organitzacions. La C-55 és un problema per a Manresa i el Bages. No ens cansarem de demanar-ne el desdoblament. El primer pas hauria de ser a Castellgalí, però no ens han informat del projecte. Tampoc no podem acceptar que Ferrocarrils de la Generalitat prevegi, en el trajecte a Barcelona, un transbordament a Martorell. També podríem parlar de la Renfe... És positiu que tinguem dues línies ferroviàries. Manresa podria ser un hub ferroviari, sobretot a partir del 2025, quan es millori el servei cap a Lleida.

Creu que la percepció social de l’empresari ha canviat i, en general, per bé?

L’empresari ha entès que té una responsabilitat amb la societat, més enllà dels seus treballadors i accionistes. Al Bages hi ha hagut una bona comunicació entre sindicats i empreses. Això ha permès arribar a consensos.

Si una cosa ha canviat els darrers anys és el món firal. Ha tornat al centre de la ciutat.

Portar fires i activitats al centre dona vida a Manresa. Les fires són més concorregudes i, a més a més, afavoreixen el comerç i la restauració.

I quin futur li espera al Palau Firal de Manresa?

El que decideixi el govern municipal. De moment hi ha hagut una cessió de 750 metres quadrats perquè pugui ampliar el Centre de Formació Pràctica. És un moviment molt interessant perquè respon a les demandes de les empreses, que reclamen professionals ben formats.

Les Cambres sempre han estat molt institucionals, però durant el procés també hi ha activisme.

Abans de l’1-O, les Cambres catalanes es van posicionar a favor del dret a decidir. El 2019, a Manresa hi va haver una sola candidatura, però a Barcelona o Terrassa n’hi va haver una segona, vinculada al moviment Eines de País. Per definició, les Cambres són apolítiques

L’any vinent hi haurà noves eleccions. S’hi presentarà vostè?

No ho sé, no ho he decidit. Quan prengui una decisió, qui ho sabrà primer serà el comitè executiu. He de reflexionar si puc continuar combinant la dedicació a l’empresa i a la Cambra.

Segur que, amb les municipals a la vista, deu haver rebut alguna proposta...

Si algú m’ha fet alguna al·lusió, sempre dic que el meu moment a l’Ajuntament ja ha passat. Van ser quatre anys que vaig aprendre molt i soc conscient del que significa estar en primera línia en una ciutat com Manresa. La política m’interessa, però no és una prioritat.

Va tenir responsabilitats sobre turisme quan ja es parlava de l’Any Ignasià. Ara s’acaba el 2022 amb pocs turistes.

Hi havia qui pensava que seria un boom, però jo no. Sí que creia que hi hauria una mica més de moviment. Soc a la direcció de la Fundació de Fires i Turisme i he de dir que les activitats de Manresa 2022 han estat potents i han portat gent, però allò de veure corrues d’autocars arribant a Manresa no ho hem vist. Del 2022 quedarà el Camí Ignasià, que, ben portat, d’aquí a uns anys podrà ser un important recurs turístic.

Sempre es diu que a Manresa falten hotels.

És relatiu, perquè som molt a prop de Barcelona i per a una persona que ve de lluny no li fa res fer seixanta quilòmetres més.

El comerç local es queixa. Què hi diu?

El pressupost per a comerç de l’Ajuntament de Manresa és ridícul. S’ha de visibilitzar més i executar propostes de millora. Fa deu anys que el Guimerà hauria de ser per als vianants. A més, cal disposar d’aparcament i tenir eines per fer front al comerç online.