Slava Ukrayini. Glòria a Ucraïna. Així ha començat i així també ha acabat l’acte d’inauguració de l’exposició «3.000KM i una porta oberta» que aquest dilluns al vespre s’ha dut a terme al convent de Santa Clara de Manresa. Es tracta d’una mostra que documenta amb detall, a través de fotografies i vídeos, el trasllat a l’estat espanyol de més de 550 refugiats ucraïnesos arran de la guerra. Es pot visitar des d’aquest dimarts fins el pròxim 10 de desembre, a la sala gòtica del convent.

Va ser el major corredor humanitari que hi ha hagut entre els dos països. Una iniciativa de l’Associació de Voluntaris de CaixaBank juntament amb la pròpia Fundació del convent de Santa Clara i l’Associació Missatgers de la Pau. A través de fotos d’Ana Palacios, l’exposició documenta l’acció coordinada per ajudar persones refugiades de forma altruista.

La majoria de parlaments, a l’església del convent i amb l’altar al darrere, han sigut d’agraïment. Amb sor Lucía com a mestre de cerimònies. «Creiem en la vida», ha dit. A continuació s’ha pogut escoltar l’himne d’Ucraïna i el testimoni de refugiats «que van fugir de l’horror i han vingut a cases que s’han trobat amb els cors oberts».

És el cas de l’Anna, que en un català impecable, ha alertat que la guerra no s’ha acabat i que, en canvi, sí que volen acabar amb al patiment. O el de l’Anatoli, que va ser acollit a Manresa per ser tractat al servei d’Oncologia de la Fundació lthaia. O la família de Vladimir i la Svetlana, que s’ha pogut retrobar. O el d’una família de Centelles que va decidir acollir refugiats. «Ara no ens imaginem com seria sense ells. S’han independitzat, però hi tenim un contacte diari. Són de la família», han explicat.

A l’acte també hi ha intervingut el president de l’Associació de Voluntaris de CaixaBank, Raul Marqueta, que ha explicat que «això no anava de recollir persones, sinó d’acollir». Ha assegurat que l’exposició ha de servir d’agraïment, de recordatori perquè «la tragèdia no s’ha acabat i necessita de la solidaritat de tothom» i «d’homenatge a tothom qui ens ha acompanyat». Ha aconsellat que l’exposició es miri amb ulls «d’esperança, no pas de cruesa».

Es pot visitar de dilluns a dissabte de 9 a 2 i de 4 a 8, i els diumenges de 9 a 12 i de 4 a 8. Hi ha 200 fotografies i es projecta un documental en el qual es poden veure moments emotius i intensos, des de l’arribada dels refugiats a la frontera amb Ucraïna i Polònia, el lliurament d’ambulàncies medicalitzades, més d’una setantena, el reconeixement del govern ucraïnès o l’arribada a l’estat espanyol dels voluntaris i els refugiats.

El director territorial de Catalunya de CaixaBank, Jaume Massana ha assegurat que tot va partir del que «semblava una idea boja», i que no ha sigut un problema de «diners sinó de logística. Hem arribat molt lluny. No hem solucionat res, però hem ajudat».

Finalment sor Lucía ha assegurat que tornarà a Ucraïna i ha fet un prec: «al començament va ser una solidaritat compulsiva.Ara costa trobar ajuda». Per això ha demanat més implicació que mai de tothom. Ha acabat amb un Slava Ukrayini.

Més de 400 voluntaris van participar en l’operació per dur refugiats a l’estat espanyol. Hi havia metges, traductors, conductors d’ambulàncies i personal de suport. Van participar en l’organització i la gestió de 8 combois que van recórrer 50.000 quilòmetres amb 10 autobusos i tres vols charter. També es van aconseguir donacions que van permetre fer donació de 75 ambulàncies medicalitzades, gairebé 2.000 medicaments i 20 cadires de rodes per atendre ferits sobre la terra i persones vulnerables.

A més a més del trasllat de refugiats, l’Associació de Voluntaris de CaixaBank, format per més de 6.000 persones, s’ha involucrat en alres iniciatives a favor de la població civil afectada per la guerra. CaixaBank ha gestionat 8,4 milions d’euros en donacions. Bàsicament s’han destinat a cobrir les necessitats dels refugiats, a comprar ambulàncies, medicaments i material sanitari.