El candidat a l’alcaldia per Junts per Manresa, Ramon Bacardit, va revelar ahir al vespre públicament el seu projecte de ciutat en un acte que es va celebrar a la sala petita del Kursaal. I això, va quedar petita. Entre les propostes que va exposar hi ha dur la universitat al mig del Barri Antic o elaborar un contracte cívic que signaria cada ciutadà com una mena de compromís amb la ciutat i de convivència. I sobretot, va emfatitzar el seu compromís de generar un model diferent de ciutat i de governança per donar més rellevància a la societat civil. «No tot ho ha de fer l’Ajuntament». Convé més atraure inversió per crear llocs de treball.

La Sala Petita del Kursaal es va omplir amb els regidors de Junts del govern a primera fila | OSCAR BAYONA

Va defensar un model que optimitzi els recursos i la despesa. «Cada euro públic invertit n’hauria de generar dos», va dir. Va recordar que els últims anys els pressupostos de l’Ajuntament no ha parat d’augmentar, però «jo no veig aquests diners als carrers», sinó que la majoria entren al capítol de despeses internes.

En el seu discurs, Bacardit va balancejar entre les crides a actuar sense «perdre temps» perquè Manresa «necessita un canvi urgent», a missatges d’esperança perquè «hi som a temps». Segons el candidat, els principals reptes de Manresa es podrien resumir en tres paraules: oportunitats, ordre i orgull.

Oportunitats

«La meva dèria com a alcalde serà feina, feina, feina». «Fer molta feina a l’Ajuntament però sobretot fer que la gent en tingui. L’única persona que vull que no en tingui és sor Lucía». «Hem de passar de ser una ciutat d’acollida» -un dels lemes de l’actual govern- «a una ciutat d’oportunitats», i «hem de tornar a ser potència econòmica».

Com? Ho va desglossar en diversos punt: impulsar el polígon industrial del Pont Nou, treballar perquè el govern declari l’emergència nacional del comerç als centres històrics de les capitals de comarca o portar estudis universitaris al centre del Barri Antic per dur-hi gent jove a viure-hi. També Fàbrica Nova, però amb la precaució que el finançament del projecte no tingui unes «conseqüències terribles per la ciutat».

En l’àmbit de l’ordre va anunciar que elaborarà un contracte cívic amb la ciutat perquè el signi cada ciutadà. Com un «compromís amb la ciutat i de convivència». Va afirmar que li preocupa especialment l’incivisme i el fet que «els ciutadans tenen por i se senten insegurs». Aquí va deixar anar la primera andanada a l’alcalde, Marc Aloy, d’Esquerra. «La pau ciutadana s’està esberlant malgrat que l’alcalde ho vulgui amagar». Va dir que actuarà amb duresa contra l’incivisme. També va proposar augmentar recursos a la Policia Local, reforçar l’equip tècnic i jurídic d’Habitatge o aplicar un protocol més àgil per executar desallotjaments en casos d’alteració de la convivència.

Orgull

Pel que fa a l’orgull va manifestar que una ciutat sense orgull «és una ciutat sense estima, sense fe en ella mateixa, sense ànsia. Ni esma ni iniciativa. No només hem de viure bé a Manresa, sinó que ens cal ser més de Manresa». Per «recuperar» aquest orgull va proposar adequar i consolidar el Congost com un gran complex esportiu de referència a la Catalunya central, doblar la partida de manteniment, conservació i millora de voreres o transformar la carretera de Santpedor, la de Cardona, la carretera de Vic i la del Pont de Vilomara en carrers i avingudes més amables. I segona andanada, «no vull aixafar la guitarra a l’alcalde, però l’espai públic a Manresa no és de qualitat».

Bacardit no va deixar passar l’oportunitat de reivindicar que Manresa ha de «tornar a ser el cor de Catalunya de debò», al territori i a Catalunya.

El cantant Salva Racero va cloure l’acte amb «Tornarem»

Tot l’acte de presentació del projecte de ciutat del candidat a l’alcaldia per Junts estava estudiant fins a l’últim detall. Només a l’entrada al vestíbul del teare un gran rètol amb la imatge de Bacardit arremangant-se les mànigues de la camisa donava la benvinguda als assistents. A la sala petita, una cadira i un faristol. Bacardit va aparèixer a les 8 en punt, l’hora prevista. Vestit informal. Es va presentar, es va treure l’americana i es va asseure per continuar parlant. Després es va aixecar i va anar al faristol, on va continuar la conferència. Al darerre, una pantalla projectava les frases clau del discurs com «hi som a temps» o «redreçar el rumb». Al final hi va haver sopresa. Va aparèixer el cantant Salva Racero interpretant la cançó «Tornarem».