Regió7

Regió7

Homenatge al polític manresà que va transformar l'exèrcit amb la força de les idees

El PSC recorda Jordi Marsal, el regidor de la transició que va esdevenir figura clau en la modernització de les forces armades

El moment de penjar la fotografia de Jordi Marsal Francesc Galindo

Sobre els ulls sempre riallers del retrat de Jordi Marsal convergien les mirades de la setantena de persones congregades a sala d'actes de la seu socialista a Manresa. Se li retia un homenatge amb la família i tot el ferro local i comarcal, presidit per la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que és la que va acabar penjant la fotografia.

Traspassat el passat febrer, als 70 anys, Marsal s'hauria pres l'homenatge amb filosofia, però de ben segur també hauria valorat escrupolosament la incidència social dels que allà es congregaven, com li correspon a un reconegut estratega polític valorat per la seva contribució en la transformació de l'exèrcit amb la força de les idees i especialitzat en utilitzar la política per materialitzar-les.

Ell, que va passar de regidor a Manresa a l'epicentre del poder com a diputat al Congrés en set legislatures consecutives, del 1982 al 2008, hauria estat orgullós.

Meritxell Batet va explicar a l'audiència que va assolir la condició de diputada el 2004 i durant una setmana cada cop que entrava a l'hemicicle s'ho havia d'empescar per amagar les llàgrimes que no podia contenir. Se sentia aclaparada per la responsabilitat. Allà va fer amistat amb Jordi Marsal, perquè "sempre hi era quan el necessitaves. Sense pontificar, plantejava les qüestions que em podien ajudar a arribar a les meves pròpies conclusions". 

Va dir que els darrers mesos s'havia sorprès en més d'una ocasió pensant a trucar-lo per demanar-li consell quan mantenia contactes internacionals per la guerra d'Ucraïna. Davant la impossibilitat havia optat per imaginar les seves respostes a les qüestions que li hauria agradat compartir amb ell. "Vaig demanar pertànyer a la comissió de defensa per influència d'en Marsal", va assegurar.

Respecte dels militars

Batet l'enyora perquè "no hi havia frivolitat en ell". Diu que no era pas l'única que l'enyorava, perquè "s'havia guanyat el respecte de totes les forces polítiques a causa de la seva intel·ligència i vàlua". També, dels militars.

Va afegir que "pocs havien entès tan bé i ajudat tant a altres a entendre el valor del projecte col·lectiu".

Valls: "Referent en respecte"

Jordi Valls, alcalde de Manresa de 1995 a 2006, va reconèixer que sempre havia costat d'entendre perquè Marsal s'especialitzava precisament en defensa i seguretat. Valls va dir que una explicació era que Marsal era "una persona i un polític del futur", perquè ara s'entén molt bé, en el context de la guerra d'Ucraïna, que el que hi ha en joc "és la defensa dels nostres valors", cosa difícil d'entendre quan no hi ha percepció de risc.

Valls el recordava "amb el cul de ferro", quan fent d'oposició s'acabaven els plens a les 4 de la matinada "sempre posant en primer pla el servei públic".

Per a Valls, "era un referent de l'exercici de la política amb respecte".

Cornet: "a la clandestinitat ja era un líder"

També era present el primer alcalde de la Transició, Joan Cornet, que va donar una visió més íntima de Marsal, ja que havien estat companys de classe i de pupitre "i ja llavors quedava clar que era superintel·ligent".

Va explicar que en la clandestinitat "ja era un líder que marcava línies estratègiques".

Va recordar l'encomana que el partit li va fer de realitzar entrevistes per trobar un candidat i "com després d'una vintena ningú havia acceptat i em van dir que em presentés jo. Vaig posar una condició: que el Jordi Marsal fos a la llista".

Així va ser i van compartir el lideratge del govern "jo com a poli bo i ell com a poli dolent. A ell li tocava dir que no hi havia diners i, també, ser l'artífex del primer pressupost".

Sobre policies va recordar que el cap de la policia en aquell moment era "el mateix que ens empaitava quan fèiem manifestacions".

Segons Cornet, "el mètode, l'honestedat, la capacitat per posar l'obligació per davant de la por" va ser el que va guiar una carrera que ha servit "per deixar una petjada important com a model de polític".

L'acte va ser conduït per Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí i president de la Federació XI del PSC.

Un civil a l'exèrcit

Nascut a Manresa el 8 de maig de 1951, Jordi Marsal es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Posteriorment es va diplomar en Alts Estudis Militars. Va ser professor de Filosofia Antiga a la Universitat de Barcelona.

Durant el franquisme va militar clandestinament a la Unió Socialista del Bages i al PSAN. Va passar a Convergència Socialista, un dels embrions del que seria el Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC). 

Va ser president de la Federació XI del PSC-PSOE i membre del Consell Nacional i del Comitè Federal del PSOE.

Va exercir de diputat al Congrés durant 25 anys i es va especialitzar en defensa. Va ser el portaveu socialista a la Comissió de Defensa. També va ser adjunt al director del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (Ceseden). Un cop va deixar l'acta de diputat va continuar la seva activitat política i els seus viatges a Madrid, i també internacionals, en passar a ser assessor de la ministra de Defensa Carme Chacón. Va presidir la delegació espanyola a l'assemblea parlamentària de l'OTAN.

La carrera de polític electe la va començar a Manresa el 1979, a les primeres eleccions municipals un cop es va recuperar la democràcia. Formava part de la llista del PSC que va guanyar les eleccions amb el que va ser l'alcalde Joan Cornet.

Va ser una de les figures polítiques espanyoles fonamentals en la democratització i modernització inicial de les forces armades i un dels artífexs de les lleis que han desenvolupat l'arquitectura democràtica de seguretat i intel·ligència a l'Estat Espanyol, com la Llei Orgànica de Defensa Nacional, així com les que regulen el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el seu control judicial

Ha estat, conjuntament amb els també socialistes catalans Carme Chacón i Narcís Serra, una de les persones civils amb més pes dins del Ministeri de Defensa, reforçant el paper del poder civil en la definició d'objectius i el control democràtic de les forces armades.


Compartir l'article

stats