Joan Hernández Serret, coordinador de Cruïlla de Camins, professor de Sociologia de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i representant de Religions for Peace a l'estat espanyol, lluïa satisfet aquest dilluns al matí una bufanda de quadres al coll, un regal d'un dels participants al Fòrum Internacional Multireligiós Manresa 2022. El bon ambient entre els assistents ha caracteritzat la primera jornada, que s'ha allargat més d'una hora respecte al previst. Tothom tenia moltes ganes de parlar i tothom escoltava amb el mateix interès, tot i que entre els públic també hi ha hagut algú que ha notat el jetlag i s'ha adormit, amb roncs inclosos. Ha estat un moment. De seguida l'han avisat.
-Quin és l'objectiu del fòrum que acull Manresa?
-Sobretot, la intenció és reunir diferents líders religiosos a nivell mundial a Manresa per fer un pacte que siguin unes accions concretes que se'n vagin després a cadascun dels diferents països. Per això hem reunit gent de tots els continents. Del Japó, de Sudàfrica, de Sud-amèrica... La idea és que aquesta llavor, aquest treball, aquest pacte, aquest compromís que es faci aquí pugui anar a tot el món.
-Quina previsió tenen que el pacte arribi a ser realment efectiu?
-Aquest pacte al que ens mou, sobretot, és a treballar a nivell de comunitats, de xarxes. El 84% de la població a nivell mundial és creient. És a dir, que si la gent religiosa agafa aquest pacte a nivell personal o comunitari, els petits esforços o les petites accions puguin tenir una repercussió a nivell mundial. Òbviament que cadascú té les seves limitacions, però també té les seves potencialitats. Els governs tenen una responsabilitat i unes potencialitats, però les comunitats religioses també tenen molt a nivell de treball i de xarxa i arriben a llocs on l'administració no pot arribar.
-Què ha estat el més complex a l'hora d'organitzar un esdeveniment com aquest?
-El més complicat sempre és poder contactar amb la gent i per això Religions for Peace ens ha facilitat molt aquesta xarxa perquè organitzar un congrés com aquest contactant amb cadascun d'ells a nivell individual o personal ens hauria suposat una feina impossible. Per sort, hi ha aquestes xarxes de diàleg interreligiós en les quals ja tenen confiança aquests líders, que són unes xarxes serioses que volen treballar, i això ens ho ha facilitat. D'altra banda, escollir qui havia de venir, perquè els recursos i els espais són limitats, ha estat un dels reptes perquè teníem tres focus: líders religiosos, dones i gent jove. Havíem d'escollir quina persona podia ser representativa o, com a mínim, quina podia tenir accés a altra gent per poder traspassar aquest pacte que volem signar.
«Escollir qui havia de venir, perquè els recursos i els espais són limitats, ha estat un dels reptes»
-És un esdeveniment inèdit?
-Sí, per diferents qüestions. La primera pel format mateix, perquè, normalment, els formats d'aquestes trobades són formats on la gent va a parlar i nosaltres vam començar amb una processó [la caminada pel Camí Ignasià fins a la Cova, diumenge, a primera hora de la tarda], i això ho comentaven ahir tots els que han vingut, que ha creat una sinèrgia en el grup que, en tenir una experiència conjunta, també fa que després el pacte se'l sentin més com una comunitat, com un grup conjunt. I, després, el tema, que es barregi el tema interreligiós, intersectorial, que no només hi hagi líders religiosos, gent jove, el tema de les dones, sinó també altres sectors a nivell de l'administració, gent del món científic, aquesta combinació no s'havia fet mai.
-Tindrà continuïtat d'alguna manera o començarà i acabarà a Manresa?
-Sí. Un dels requisits de què vam parlar és que el final del fòrum ha de ser el principi d'una altra cosa. El pacte justament no és un manifest, és un pacte que ha de ser de progrés. Després d'aquí s'ha de poder seguir treballant i els pactes que se signin han de ser avaluables. És a dir, que ens puguem trobar i que puguem dir que la feina que s'ha firmat al pacte s'ha fet o no s'ha fet.
«Després d'aquí s'ha de poder seguir treballant i els pactes que se signin han de ser avaluables»
