Un possible forat de dos milions d'euros enverina el debat en l'aprovació del pressupost de Manresa per al 2023

A les 12 del migdia i 25 minuts s'ha aprovat al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el pressupost municipal per al 2023, amb 109.961.242 euros, més de 9 milions més que el d'aquest 2022, la qual cosa representa un 8,9% d’increment. Es tracta del pressupost més alt de la història de l’Ajuntament de Manresa. Ha obtingut els esperats 16 vots a favor dels regidors que conformen el govern d'ERC i Junts, mentre que el PSC, Fem Manresa i el regidor no adscrit Miguel Cerezo li han donat 8 vots en contra. Durant tota la sessió del ple, que ha començat a les 11 del matí i que ha estat extraordinari per tractar l'aprovació del pressupost, hi ha hagut un tema que ha planat en les intervencions de l'oposició per no donar-hi el seu suport: l'informe de la interventora. Anjo Valentí, portaveu del grup municipal del PSC, és el que ha insistit més en aquest tema en concret. Ha situat en 2 milions d'euros la desviació que al seu entendre hi ha en el pressupost. Una quantitat que també ha esmentat Fem Manresa.

El regidor d'Hisenda, Valentí Junyent, ha obert la sessió exposant els números del que ha definit com un pressupost "ambiciós però sòlid" que, "malgrat les dificultats, permet portar a terme les necessitats que la ciutat té plantejades". Ha parlat d'una "treball tècnic exhaustiu".

"Dubtes raonables"

En el seu torn, Miguel Cerezo és el primer que ha citat els "dubtes raonables de la interventora". Segons aquest informe, el pressupost inclou en alguns apartats despeses inferiors a les que són previsibles: 854.000 euros menys en subministraments elèctrics, 79.000 en comunicacions, 100.000 en el bus urbà, 189.000 per a l’Ateneu les Bases, 200.000 per a les llars d’infants i 195.000 per a la Zona Blava. En total, 1.617.000 euros de despesa previsible que no s’ha contemplat. 

"De façana"

Jordi Trapé, regidor de Fem Manresa, ha retret que, tot i ser un pressupostos sense precedents, que s'enfila a la xifra rècord de 110 milions d'euros, una quantitat, els més de 100 milions, només superada en dos pressupostos anteriors, el del 2008, abans de la bombolla immobiliària, amb 101,7, i el del 2022, amb 100,9, aposta "pel mateix model de ciutat de sempre" i comet, al seu entendre, "els errors de sempre". Com ha fet Cerezo abans i ha fet Valentí després, ha posat en evidencia la gran diferència del que es consigna al pressupost amb el que diuen els informes tècnics, fet que suposa que hi hagi gairebé 2 milions d’euros de diferència entre ambdues dades, “i això és fer-se trampes al solitari: inflar les partides d'ingressos per quadrar el pressupost”.  Pel que fa a les despeses, l'ha definit com "un pressupost de façana", qualificatiu que ha repetit en diverses ocasions.

"Dos milions d'euros de forat"

Anjo Valentí ha centrat bona part de la seva intervenció en l'informe de la interventora. Ha remarcat que "sumant la totalitat de les contingències que esmenta la Intervenció, marquen 1.617.000 euros, més el que no han quantificat en números, com els subministrament d’aigua i gas; més si quantifiquem les subvencions previstes al pressupost i que no estan seguint el Pla Estratègic de Subvencions aprovat per la corporació, algunes perquè no estan previstes i altres perquè superen l’import del Pla. Anem aleshores cap als dos milions d'euros de forat". Ha comentat que l'Ajuntament té per obligació normativa dipositats 500.000 euros per a contingències, quantitat que, per tant, només cobreix una quarta part dels dos milions de forat esmentats. Per tant, ha destacat al ple, "de ben segur que s’hauran de tornar a augmentar els impostos i taxes en les ordenances pel 2024".

El portaveu del grup socialista també ha tractat dos temes més que han generat controvèrsia amb Junyent i també amb l'alcalde Marc Aoy. El primer, el fet que el pla de millora urbana per al 2023 contempli una inversió de 880.000 euros i no el milió dels darrers anys, ha dit. El segon, que el Consorci de l'Agulla, que integren els Ajuntaments de Manresa i de Sant Fruitós de Bages hagi decidit no destinar-hi cap partida el 2023.

"Falta de responsabilitat"

Aloy, amb to indignat, ha intervingut per retreure-li "falta de responsabilitat" parlant d'un "forat de dos milions d'euros". Junyent també s'hi ha encarat en el tema dels diners del pla de millora. Ha dit que són un milió, com sempre. Ha puntualitzat que "no hi ha cap ombra de dubte sobre les partides i a què es destinen".

En el segon torn d'intervencions, Valentí ha mantingut el to combatiu en els temes esmentats. Aloy ha intervingut per remarcar, per una banda, que el pla de millora urbana és "el més alt i continuat" pel que fa a la inversió a l'espai públic de la història de l'Ajuntament i ha insistit de nou que és un milió, si bé en aquesta ocasió s'han separat els 120.000 euros per als parcs infantils. Quant al Consorci de l'Agulla, ha explicat que "no hi ha projectes suficients" per haver de destinar-hi una partida el 2023 i que, per altra banda, ja hi ha un "dipòsit de 200.000 euros".

Cristina Cruz, regidora d’Ocupació, Empresa i Coneixement i de Feminismes i LGTBI, ha demanat la paraula per defensar la inversió en l'àmbit de serveis socials, que Fem Manresa ha considerat insuficient.

Valentí ha respost a Aloy quant al tema de l'Agulla i del pla de millora. Del primer, ha dit que el criteri del PSC és que "cal dedicar-hi sempre una aportació" i, quant al pla de millora a la via pública en el tema de calçades, voreres i camins, ha fet notar que amb l'increment del cost dels materials, els 880.000 euros es faran curts i s'hi haurien d'haver destinat 250.000 euros més, un 25% més.

En un darrer torn d'intervencions, més breu, Trapé ha tret un cop més el tema del pressupost de "façana". Entre els exemples que ha posat hi ha que es destinin 100.000 euros a l'Església. Junyent ha respost que són 60.000 per a les obres del Pla Director de la Seu i 40.000 més dels fons Next Generation per a la millora de l'accessibilitat a la Seu i al santuari de la Salut a Viladordis. És a dir, per a patrimoni manresà.

Abans de la votació, Aloy ha posat de relleu la dificultat de quadrar el pressupost, que ha definit com el més difícil que recorda dels que ha intervingut, sobretot, ha dit, per la "incertesa" econòmica del moment. Així mateix, s'ha congratulat que s'hagi aprovat vint dies abans que l'anterior de manera que "el gener entri en vigor".

Després de la votació i abans de tancar la sessió, s'ha tractat el segon punt del ple: l'aprovació de la plantilla del personal al servei de la corporació per a l’any 2023. Ha obtingut 16 vots favorables i 8 abstencions.

Subscriu-te per seguir llegint