Els estudis de Medicina de la UVic-UCC van rebre 1.171 sol·licituds per 152 places

Entre Vic i Manresa hi ha 573 estudiants que s’estan format per exercir de metges

Matrina Geli, al mig, de la Fundació d'Estudis Superiors de Ciències de la Salut, de qui depèn Medicina

Matrina Geli, al mig, de la Fundació d'Estudis Superiors de Ciències de la Salut, de qui depèn Medicina / ARXIU/ALEX GUErRERO

Jordi Morros

Jordi Morros

La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya va rebre, aquest curs, 1.171 sol·licituds per estudiar el grau, que va oferir 152 places de nou accés. 135 estudiants van triar la UVic-UCC en primer preferència. Actualment a Medicina hi ha 573 estudiants que es formen per ser metges.

Aquest serà un curs especial perquè sortirà la primera promoció de titulats després que els estudis es posessin en marxa fa sis cursos.

La comunitat a la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, que és qui gestiona Medicina, «té 573 alumnes. D’aquests, un 9 % són de la Catalunya central. És una xifra que ha anat creixent i no és menor» tenint en compte que l’oferta pública de facultats de Medicina, no ens equivoquem, és reconeguda internacionalment», va assegurar la directora de la fundació, Marina Geli a la presentació de les dades de matriculació d’enguany. «Nosaltres hi competim» tot i tractar-se d’una universitat privada. El cost per studiar medicina a la UVic-UCC pot arribar als 13.000 euros per curs.

Matriculació estable

Una mostra d’aquesta competitivitat és que la matriculació s’ha mantingut estable.

L’any 2020 hi van haver poc més de mil sol·licituds per 116 places; i el 2021, 1.103 per 142. Aquest any, 1.171 per 152. La nota de tall per accedir als estudis ha sigut aquest any de 12,508 davant els 12,390 del curs anterior, o els 11,77 del primer any. Poc més del 55 % dels matriculats són de Catalunya, el 37 % de la resta de l’estat i el 8 % d’altres països.

Segons Geli «les nostres energies en l’àmbit acadèmic i de gestió han estat oferir una oferta de qualitat docent i innovadora basada en casos clínics».

L’altra singularitat del model de la UVic-UCC són les pràctiques, va destacar. «Tenim un territori molt gran», que va des del Baix Llobregat Nord fins a la Cerdanya. Els alumnes fan pràctiques a primària, centres sociosanitaris i a hospitals de diferents mides.

Unitat docent de la Facultat de Medicina a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa

Unitat docent de la Facultat de Medicina a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa / ARXIU/ALTHAIA

Metges del territori professors

Una dada que Geli va voler remarcar perquè no s’acostuma a veure és que dels 180 professors de la facultat, més del 60 % són metges i metgesses del territori. «És un element de retorn a la xarxa sanitària i de fidelització.

Són facultatius que havien tingut poques oportunitats de fer vida acadèmica. Això, ara, s’ha aconseguit». També hi ha professors «de primer nivell de l’àrea metropolitana. Els necessitem».

Per últim «hi ha un altre element mol valuós atès que tots els graus estan decantats per fer pràctiques», segons Geli. A part dels 180 professors hi ha 150 metges de centres dd’atenció primària d’arreu de les comarques de l’interior de Catalunya que són col·laboradors docents i que «ensenyen el que a mi m’agrada dir l’ofici», va dir Geli.

Primera promoció de metges formats a Manresa i a Vic

En ple debat sobre la manca de professionals de la medicina, aquest curs sortiran els primers metges formats a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Els estudis s’imparteixen a Vic els dos primers cursos. A can Baumann, molt a prop de l’hospital de Vic. Els quatre restants, entre Vic i Manresa. En el cas de la capital del Bages, a la unitat docent de l’Hospital de Sant Joan de Déu. També al llarg del grau es fan simulacions a la FUB-UManresa.

Es calcula que d’aquí al 2026 es jubilaran uns 6.000 metges. Els últims cinc ja han deixat la feina 4.000 més. Això generarà tensions al sistema de salut públic i és un dels motius pels quals s’ha convocat la vaga de metges el gener.

La directora general de la Fundació d’Estudis Superiors de Ciències de la Salut, Marina Geli, va assegurar a la presentació de les dades de matriculació que els últims anys les energies de la fundació d’Estudis «van anar encaminades a fer que aquella ambició i aspiració que la UVic-UCC tingués Medicina arribés a bon port. Doncs bé, estem a punt d’arribar al primer port», en referència a la primera promoció que sortirà aquest curs.

Dels 88 alumnes que van començar ara fa sis cursos, una cinquantena es graduaran. «Alguns ho veien impossible», va remarcar Geli. A partir d’ara hauran de fer el MIR per fer una especialitat concreta i posteriorment treballar com a residents. La formació continuarà, doncs, entre quatre i cinc anys més.

Per la seva part el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños hi va afegir: «la primera generació de qualsevol estudi és la més estimada, la més recordada i també la que pateix més. Perquè tots els errors que es cometen en una facultat els pateixen ells. Però són els més estimats».

Geli va recordar que Medicina va ser possible fruit de l’acord federatiu entre la Federació Universitària Balmes de Vic i la Fundació Universitària del Bages. Va fer notar que «a diferència d’altres graus, aquest es comparteix al territori». Primer i segon es fa a Vic, i a partir de tercer hi ha una unitat docent a Vic i una a Manresa, a l’Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia.

En declaracions a aquest diari el president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, Josep Arimany, va recordar que fa 10 anys «tothom es deia que estàvem bojos per demanar una Facultat de Medicina. Vaig tenir moltes crítiques i em deien que sobraven metges. Ara resulta que en manquen i s’ha demostrat que no ens vam equivocar gens» (veure Regió7 del 25 de juny del 2022).

Subscriu-te per seguir llegint