L'Ajuntament de Manresa supera la prova del ciutadà ocult, del Síndic de Greuges

Troba aspectes a millorar però considera que el balanç és positiu

La Síndica, Esther Giménez-Salinas

La Síndica, Esther Giménez-Salinas / Arxiu/Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

L'Ajuntament de Manresa ha participat en la prova pilot de ciutadans ocults realitzada per la Sindicatura de Greuges.

Consisteix en que la institució es fa passar per un ciutadà que sol·licita accés a informació i es comprova si la petició es resol i es tramita d’acord amb la normativa.

En el cas de l’Ajuntament de Manresa, l’anàlisi dels punts forts i els aspectes que es poden millorar mostra un balanç final positiu, segons l'equip de la Síndica, Esther Giménez-Salinas.

Això sí, la Sindicatura de Greuges adverteix que "cal millorar la notificació de recepció perquè inclogui també la informació de l’òrgan responsable de resoldre, la data màxima per resoldre, el sentit del silenci administratiu, la persona responsable de tramitar-la i la informació sobre els recursos pertinents". També "cal incloure la informació de les condicions de reutilització de la informació publicada".

Comprensible, accessible i garantista

En el cas de l’Ajuntament de Manresa, destaca especialment la concentració de fortaleses en tres dels cinc àmbits: comprensió, accessibilitat i garantista.

En l’àmbit de la comprensió considera que la informació lliurada fa servir un llenguatge entenedor, la informació del tràmit és entenedora i la resolució és comprensible i fa servir un llenguatge

planer.

En l’àmbit de l’accessibilitat, la sol·licitud es va poder presentar per via electrònica. "Hi ha un formulari de sol·licitud d’accés a la informació pública específic i s’hi accedeix en menys de quatre clics. També es pot presentar de manera presencial, la identificació compleix mesures de seguretat baixa d’acord amb l’esquema nacional de seguretat i el formulari de sol·licitud accepta sistemes d’identificació electrònica", afirma la Sindicatura. 

També considera fortaleses el fet que hi hagi un enllaç directe a la sol·licitud d’accés a la informació pública des del portal de transparència, la seu electrònica o el lloc web propi i que no sigui obligatori afegir el motiu de la sol·licitud.

En l’àmbit garantista constata que s’utilitza un model de resolució formal o una comunicació formal, tal com estableix la normativa, i que la resolució inclou tant la identificació com la signatura de l’òrgan que resol i que conté el peu de recurs pertinent.

Subscriu-te per seguir llegint