Metges de la Catalunya central denuncien que la sanitat pública s’ha deteriorat com mai

D'aquí al 2026 es jubilaran 6.000 metges i no hi ha relleu, el que empitjorarà la situació segons denuncien

CAP de la Sagrada Família de Manresa

CAP de la Sagrada Família de Manresa / ARXIU/MIREIA ARSO

Jordi Morros

Jordi Morros

«La situació és insostenible. Una olla a pressió que esclatarà en qualsevol moment». «Tot i que la feina m’agrada molt, estic desesperat i esperant el dia de jubilar-me. Falta poc». O bé «seguim amb covid i ara s’hi afegeixen els virus respiratoris i la grip. Estem esgotats físicament i i mentalment». Són reflexions que han fet a Regió7 metges de la Catalunya central sobre la situació que viuen. Si res no canvia, a finals de gener aniran a la vaga.

Uns anys enrere es presumia que la sanitat pública catalana era una de les millors del món. Era un mite. Un miratge diuen els facultatius entrevistats per aquest diari. La realitat és una altra.

Les retallades de la crisi del 2008, la falta de previsió en temes com el creixement de la població, l’envelliment de la societat que provoca que hi hagi més demanda fet que es tradueix en una alta pressió assistencial, i la manca de professionals, que els pròxims anys s’aguditzarà amb la jubilació de 6.000 metges els pròxims quatre anys, són factors que han provocat el deteriorament del sistema de salut públic i el cansament dels professionals. Expliquen que amb la covid es podria arribar a entendre que tot sortís de mare. Però que ara ja no.

"Estem desbordats"

Carme Sánchez és metge pediatra al CAP Bages de Manresa. Assegura que els metges «estem desbordadíssims», que pot arribar a haver d’atendre 50 o 60 consultes diàries -presencials, via telemàtica o per telèfon-, i que «les condicions en que treballem no són òptimes, tan laborals com econòmiques». A això s’hi afegeix una població cada cop «més demandant» que sovint «ja entra enfadada a la consulta. Mai no havia viscut nivells d’agressivitat i d’exigència com els que hi ha hagut aquest any. Després dels inútils aplaudiments per la covid, ara som culpables?», es demana.

Sánchez assegura que l’usuari ha de ser autoresponsable i posar-hi sentit comú. «Jo dono hora pel mateix dia si la patologia està justificada». I envia també un encàrrec a l’Administració: que hi posi voluntat política per arreglar la situació. Tant de la pressió assistencial com de la manca de professionals, que alerta que encara es patirà més els pròxims anys.

«Falta personal i les agendes del dia a dia estan col·lapsades», alerta també Daniel Parades, metge de primària a l’Àrea Bàsica de Santpedor, Navarcles i Sant Fruitós. Afirma que «no reivindiquem privilegis, sinó temps suficient per donar una atenció de qualitat. Que les agendes ens permetin valorar, explorar i analitzar els pacients i no tenir una sobresaturació de feina com fins ara». Alerta que hi haurà menys metges, i que el futur immediat passa per reforçar la formació i dedicar més diners a la sanitat pública.

Un futur immediat que el metge de primària del CAP de Sant Fruitós, Josep Ubach, veu complicat. «Atenem moltíssimes visites quan, paradoxalment, sembla que costa més accedir al metge i en canvi anem més de bòlit que mai».

20 Ecoconsultes d'entrada

Posa un exemple. Dilluns, quan arriba al consultori, pot trobar-se amb una vintena de consultes que li han fet arribar via telemàtica. «Ja tens l’agenda plena, i és interminable, i s’hi afegeixen aquestes. No hi ha temps material per atendre-ho tot». I això s’acaba traduint en angoixa.

Amb un afegit: considera que s’ha perdut el sentit de «cultura sanitària». La gent, sobretot gent jove, «et consulta per temes banals, vol immediatesa i hi ha falta de confiança amb el metge». Un altre afegit: no s’havia trobat mai que un especialista no volgués atendre un dels seus pacients i li retornés. Ara sí.

Ubach pensa que salut respon bé davant casos greus, però no davant els que no ho són, els més quotidians i els que generen més demanda. «Això ja no només s’arregla amb diners i no hi ha la sensació que estiguin posant fil a l’agulla per arreglar-ho»,

Francisco Pareja és membre de la secció sindical de Comissions Obreres a Althaia. Ho té clar. Les retallades el 2008 van fer molt mal al sistema i no s’han revertit. «El problema no va sorgir fa dos anys amb la pandèmia, sinó que ve de lluny. El personal està esgotadíssim i amb la covid s’han visualitzat els dèficits que s’arrossegaven», comenta.

Assegura que d’entrada s’han de millorar les condicions de treball, «no només econòmicament sinó també laboralment». Només així s’evitarà un altre dels problemes que a curt i mitjà termini agreujarà el problema: la manca de professionals.

Manca de professionals

D’aquí al 2026 és previst que es jubilin uns 6.000 metges. I no totes les places es cobriran. El sistema no dona per més. A això cal sumar-hi els metges que opten per marxar fora perquè les condicions són millors. En aquest sentit la metge pediatre Carme Sánchez afirma que en el cas de Pediatria «la situació és dramàtica. Surten pocs pediatres, i els qui ho fan no volen anar a primària». Opina que «formem talent amb diners públics i després van a fora».

Ubach explica que al seu entorn han marxat 3 persones en dos anys i una quarta ho farà el gener. «La gent aterra a Primària, se sent malament i busca alternatives». Afegeix que la nota de tall per fer Medicina és molt alta i «després agafem metges amb una formació deficient».

Plataforma en defensa de la sanitat pública

La fusió hospitalària que va culminar ara fa 20 anys am la creació de la Fundació Althaia de Manresa va ser seguida molt d’aprop per una plataforma en defensa de la sanitat pública, formada per entitats de tota mena, partits i sindicats. Un dels seus promotors va ser el sindicalista Josep Fuentes.

Opina que «hi ha un procés de deteriorament que jo crec que som a temps de corregir. Continuo pensant que «tenim una sanitat que Déu n’hi do tenint en compte les circumstàncies actuals».

Segons Fuentes, els dos problemes fonamentals del sistema sanitari són les llistes d’espera i la pressió als treballadors «que fa que afecti la qualitat del servei». A aquí s’hi ha arribat per les retallades del 2008, «que van fer molt mal», no preveure adequadament el creixement de la població i la formació de nous professionals. «Són decisions polítiques que no s’han afrontat ni se n’ha parlat clarament pel tema de costos».

El també sindicalista i exregidor a l’Ajuntament de Manresa Josep Ramon Mora va formar part de la plataforma. Considera que la sanitat sempre ha estat infrafinançada, i les retallades del 2008 del «govern Mas, de les quals presumia, van accentuar el problema. Allò que es va perdre no s’ha recuperat». Mora creu que «tenim una sanitat eficient pels problemes greus, però no pels comuns i habituals que afecten a la qualitat de vida dels usuaris». Troba a faltar pressió dels usuaris. «Tothom es queixa, però això no es tradueix en una activitat reivindicativa». Com va fer la plataforma. 

Pareja apunta un altre detall: ICS, la sanitat concertada i la privada es fan la competència entre ells. No està del tot d’acord amb la manca de professionals. N’hi hauria si les condicions fossin bones, opina.

Subscriu-te per seguir llegint